L¡¯esquerra antisistema pren el relleu de l¡¯ANC

Un dia a la setmana, a uns 300 barris i municipis de Catalunya, ciutadans i col¡¤lectius de l¡¯independentisme m¨¦s recalcitrant es reuneixen en assemblees per mantenir viu el desafiament a l¡¯Estat. En petits cercles, en places, centres c¨ªvics o casals, els Comit¨¨s de Defensa de la Rep¨²blica (CDR) debaten accions perqu¨¨ es dugui a terme la independ¨¨ncia unilateral. S¨®n operacions a petita escala, comparades amb les mobilitzacions massives de l¡¯Assemblea Nacional de Catalunya i d¡¯?mnium Cultural. S¨®n ens aut¨°noms per¨° l¡¯esquerra antisistema, en especial la CUP, n¡¯ha estat la principal instigadora i coordinadora d¡¯aquests CDR a tot Catalunya. El seu protagonisme ha anat en augment arran de l¡¯estrat¨¨gia m¨¦s passiva que han assumit l'ANC i ?mnium.

Persones coneixedores de la conceptualitzaci¨® dels CDR expliquen que estan en part inspirats en els Comit¨¨s de Defensa de la Revoluci¨®, a Cuba. Els CDR cubans s¨®n grups d¡¯acci¨®, control pol¨ªtic i tamb¨¦ delaci¨® del Partit Comunista en municipis i barris d¡¯aquesta illa caribenya. El primer esment a una figura com els CDR es va fer p¨²blica el mar? del 2017, en un document de Poble Lliure, fracci¨® dins la CUP, en qu¨¨ s¡¯hi proposava ¡°el desplegament de Grups de Defensa de la Rep¨²blica Catalana. ?s necessari que totes les organitzacions amb implantaci¨® territorial ofereixin al poble de Catalunya instruments d¡¯organitzaci¨® i lluita m¨¦s i m¨¦s amplis¡±. La primera fase dels CDR va ser com a Comit¨¨s de Defensa del Refer¨¨ndum: eren estructures per bloquejar l¡¯acci¨® de la policia en cada punt de votaci¨® de la consulta il¡¤legal de l¡¯1 d¡¯octubre. Aquests grups es van reformular al novembre passat com a equips per exigir la instauraci¨® de la rep¨²blica catalana. La seva gran estrena es va produir el 8 de novembre, quan van provocar el caos circulatori a Catalunya. Van tallar unes setanta carreteres, l¨ªnies de tren i accessos de frontera. La Policia Nacional i els Mossos d¡¯Esquadra tenen oberta una investigaci¨® sobre els CDR per determinar els possibles delictes comesos aquell 8 de novembre. El Tribunal Suprem tamb¨¦ investiga els CDR per dilucidar la seva responsabilitat en l¡¯entramat per materialitzar la independ¨¨ncia de Catalunya.

El PDeCAT i ERC es distancien de les actuacions d'aquests grups

Les principals forces sobiranistes mantenen una prudent dist¨¤ncia respecte els CDR. Fonts d¡¯ERC asseguren que no tenen ¡°res a veure amb els CDR; cap vincle¡±. Els republicans consideren que els comit¨¨s tenen una finalitat de mobilitzaci¨®, ni s¨®n actors pol¨ªtics ni canalitzen el sentir majoritari de l¡¯independentisme, com s¨ª que ho farien l¡¯ANC i ?mnium. Un portaveu del PDeCAT explica que mantenen ¡°una relaci¨® circumstancial¡± sobretot en seccions locals, quan demanen suport log¨ªstic puntual pr¨¨viament avaluat. ¡°L'ANC i ?mnium s¨®n un activisme m¨¦s proper al PDeCAT. Els CDR sorgeixen d¡¯un col¡¤lectivisme que no lliga molt amb el PDeCAT, s¨®n m¨¦s propers a la CUP¡±, diuen aquestes fonts del PDeCAT.

Els CDR s¨®n m¨¦s dif¨ªcils de controlar i una prova va ser la topada amb els Mossos d¡¯Esquadra del 30 de gener passat al Parlament. L'ANC i els CDR van fer una crida a manifestar-se al Parc de la Ciutadella per exigir la investidura de Carles Puigdemont. L¡¯ANC va desconvocar l¡¯acte per¨° els CDR el van mantenir i fins i tot van trencar el cord¨® policial que envoltava el Parlament i van protagonitzar un enfrontament amb els Mossos. L¡¯ANC va reaccionar demanant que les protestes fossin no violentes. Diversos CDR van respondre criticant l¡¯ANC: ¡°Han criminalitzat una protesta pac¨ªfica del poble que no van convocar ells. S¡¯han adjudicat la mobilitzaci¨® pac¨ªfica i li han posat el logo¡±, va escriure a Twitter la coordinadora dels CDR de Lleida. Els CDR van reunir unes 600 persones davant del Parlament, per¨° a la nit, arg¨¹int que l¡¯operatiu policial va ser ¡°brutal¡±, van desistir de la iniciativa.

Molestar per tenir visibilitat

La confidencialitat a l¡¯hora de coordinar els CDR en l'¨¤mbit de tot Catalunya ¨¦s una norma clau perqu¨¨, expliquen membres d¡¯aquests col¡¤lectius, temen la pressi¨® judicial i policial. El diari digital El M¨®n va entrevistar el 20 de gener passat la portaveu dels CDR de Sabadell Txus Merino, membre de la Crida, la coalici¨® d¡¯esquerres que govern Sabadell. L¡¯esquerra independentista de Sabadell va ser l¡¯octubre del 2017 el primer motor per a la coordinaci¨® dels CDR. Pau Llonch, impulsor de la Crida, va explicar a P¨²blico: ¡°Existia la necessitat d¡¯estar organitzats davant un escenari com el que s¡¯ha produ?t. La CUP va plantejar la necessitat d¡¯organitzar aquests comit¨¨s sense la voluntat de patrimonialitzar-los¡±. Merino explicava que el secretisme ¨¦s clau i que els portaveus dels CDR es relleven amb periodicitat per evitar una excessiva exposici¨®¡±. Aquell 20 de gener es va celebrar una assemblea nacional dels CDR al Vall¨¨s, sense que transcend¨ªs el lloc exacte ni el contingut de la reuni¨®. Merino va descriure algunes de les idees en l¡¯estrat¨¨gia dels CDR: ¡°La tend¨¨ncia seria buscar accions m¨¦s contundents i menys simb¨°liques perqu¨¨ la gent est¨¤ una mica farta de penjar llacets¡±, en refer¨¨ncia a la icona dels lla?os grocs que serveix per reclamar l¡¯excarceraci¨® dels presidents de l¡¯ANC i ?mniu, Jordi S¨¤nchez i Jordi Cuixart, i dels exconsellers Oriol Junqueras i Joaquim Forn.

Els CDR, segons Merino, ¡°han de fer accions que demostrin m¨¦s com estem organitzats i com estem disposats a defensar el nostre pa¨ªs des del fonament del pacifisme. Accions que no siguin violentes per¨° s¨ª visuals¡±. Merino va defensar estrat¨¨gies que afectin l¡¯economia i la mobilitat, com talls de carreteres o l¡¯ocupaci¨® permanent d¡¯espais ¡°on molestem una mica. Si no molestes, no tens visibilitat¡±. Tamb¨¦ a El M¨®n, el periodista Quico Sall¨¦s va publicar el 10 de gener una informaci¨® segons la qual, l¡¯ANC prepara una reformulaci¨® de la seva tasca ¡°per evitar ser engolida pels CDR¡±.

La seva estrat¨¨gia
inclou accions contra la mobilitat i l'economia

El resultat de la filosofia dels CDR va ser l¡¯altercat al parlament per¨° tamb¨¦ la mobilitzaci¨® quasi per sorpresa que va concentrar 5.000 persones el 28 de gener davant la Subdelegaci¨® del Govern a Girona. Aquella convocat¨°ria va sorgir del CDR de Celr¨¤ per¨° s¡¯hi van acabar afegint partits i altres organitzacions. El CDR de Celr¨¤ va tallar vint minuts divendres passat la circulaci¨® de trens al seu pas per aquest municipi del Giron¨¨s. ¡°Estem preparades per continuar sortint al carrer, per obrir un cicle de mobilitzacions per construir la rep¨²blica al servei de les classes populars, feminista i antifeixista i solid¨¤ria amb l¡¯emancipaci¨® dels pobles¡±, deia un manifest dels CDR de Barcelona fet p¨²blic el 24 de gener.

Cursos de ¡°resist¨¨ncia civil¡±

Els CDR s¨®n hiperactius. Els seus membres, que acostumen a ser ve?ns del barri on actua cada comit¨¨, participen regularment en protestes, enganxades de cartells per¨° tamb¨¦ en intervencions p¨²bliques per exigir propostes de l¡¯esquerra anticapitalista com un transport p¨²blic gratu?t -24 de gener, CDR de l¡¯Esquerra de l¡¯Eixample-, l¡¯acostament de presos bascos -15 de gener, CDR de Vilafranca del Pened¨¨s- o jornades per informar-se sobre com no ser client d¡¯empreses que cotitzen al l¡¯?bex-35. Les sessions de treball dels CDR tamb¨¦ organitzen peri¨°dicament tallers de ¡°resist¨¨ncia civil pac¨ªfica i no violenta¡±. Aquests tallers estan desenvolupats pel col¡¤lectiu En Peu de Pau. Nascut a l¡¯octubre, En Peu de Pau est¨¤ apadrinat per noms coneguts del pacifisme a Catalunya com Jordi Armadans, president de la Fundaci¨® per la Pau, Eduard Vallory, del Centre Unesco, Pepe Beunza, hist¨°ric objector de consci¨¨ncia, per¨° tamb¨¦ per Ruben Wagensberg, avui diputat per ERC, l¡¯exdirigent de la CUP David Fern¨¤ndez o la fil¨°sofa Marina Garc¨¦s, referent intel¡¤lectuals dels Comuns.

Els documents formatius d¡¯En Peu de Pau ensenyen els membres dels CDR a protegir-se davant c¨¤rregues policials, a crear diferents tipus de barreres humanes, actuar sempre en grup, distribuir-se tasques en les protestes o com actuar davant una detenci¨®. ¡°Els actes de desobedi¨¨ncia civil estan considerats il¡¤legals i, per tant, poden ser declarats delictius. Els activistes donen a con¨¨ixer la desobedi¨¨ncia de forma p¨²blica i han d¡¯estat disposats a assumir la responsabilitat i les conseq¨¹¨¨ncies que se¡¯n derivin¡±, diu un dels seus cat¨¤legs formatius. Dolores de Cebri¨¢n, de en Peu de Pau, explica que els tallers els dirigeixen persones amb una ¨¤mplia experi¨¨ncia, tot i que no vol precisar el n¨²mero de formadors ni el total de persones a les quals han preparat per la pressi¨® judicial i pel que ella considera ¡°una l¨°gica d¡¯excepci¨®, criminalitzaci¨® i persecuci¨® contra pr¨¤ctiques democr¨¤tiques leg¨ªtimes¡±.