Els mals resultats acad¨¨mics castiguen els barris pobres de Barcelona

Els mals resultats acad¨¨mics castiguen els barris m¨¦s pobres de Barcelona. Les escoles p¨²bliques que tenen el nivell m¨¦s baix en les proves de compet¨¨ncies b¨¤siques dels nens de sis¨¨ corresponen, excepte algunes excepcions, amb les que tenen un alumnat amb m¨¦s ajudes socials i que, a m¨¦s, estan definides com a centres d'alta o molt alta complexitat. En canvi, les escoles amb un nivell alt en les compet¨¨ncies b¨¤siques dels alumnes s¨®n les que tenen menys estudiants amb ajudes i menor complexitat. En conjunt, la majoria dels centres obtenen, no obstant aix¨°, resultats acad¨¨mics de nivell mitj¨¤.

Tret d'algunes excepcions, les dades oficials del Consorci d¡¯Educaci¨® de Barcelona sobre els resultats de les proves de prim¨¤ria estan relacionades amb les ajudes que reben els alumnes i la complexitat dels centres. ?s a dir, les escoles amb resultats baixos a les proves de prim¨¤ria coincideixen amb entorns de m¨¦s complexitat social i barris de rendes m¨¦s baixes. En canvi, obtenen m¨¦s bons resultats escoles situades en barris amb rendes m¨¦s altes, menys ajudes i entorns qualificats com de menor complexitat. Al cercador d'aquesta not¨ªcia podeu consultar, per primera vegada, les dades completes dels centres p¨²blics de la ciutat.

Segons dades a qu¨¨ ha tingut acc¨¦s EL PA?S, en el cas de les 38 escoles amb els alumnes amb pitjors resultats en les proves de compet¨¨ncies de sis¨¨, la gran majoria (32) tenen m¨¦s del 25% d'alumnes que reben ajudes del fons social. Aquesta ajuda va ser creada per l'exalcalde Xavier Trias, i l'ha mantinguda Ada Colau, per a fam¨ªlies en situaci¨® vulnerable, i consisteix en 100 euros mensuals per a manutenci¨® dels menors. A m¨¦s, d'aquests centres, 32 s¨®n de complexitat alta o molt alta.

En aquest grup, apareixen, doncs, escoles de barris amb rendes per sota o molt per sota de la mitjana de Barcelona situades a la perif¨¨ria de la ciutat: les dues Marines de la Zona Franca, el Bes¨°s, o Nou Barris (Zona Nord).

A la franja contr¨¤ria, a les 39 escoles amb els alumnes que obtenen altes compet¨¨ncies a les proves de sis¨¨, a la majoria (30) l'alumnat que rep fons social ¨¦s inferior al 10%. S¨®n, a m¨¦s, centres de complexitat baixa (13) o mitjana-baixa (17). Aquests centres estan situats a districtes amb rendes superiors a la mitjana de la ciutat, com l¡¯Eixample, les Corts, Gr¨¤cia o Sarri¨¤-Sant Gervasi.

Tot i aix¨°, el gruix dels alumnes dels centres p¨²blics de Barcelona obt¨¦ una qualificaci¨® mitjana a les proves de compet¨¨ncies de sis¨¨. S¨®n 78 escoles d'un total de 159 que hi ha a la ciutat: 41 obtenen una nota mitjana-alta i 37, mitjana-baixa.

Tamb¨¦ hi ha excepcions que confirmen aquesta regla no escrita que vincula els resultats acad¨¨mics a la situaci¨® socioecon¨°mica dels alumnes. Per exemple, al barri de la Prosperitat, on la renda familiar ¨¦s de 55,1 sobre la mitjana de la ciutat de 100, els alumnes d'un col¡¤legi d'alta complexitat i amb un 33% dels estudiants amb la prestaci¨® del fons social, han tret uns resultats acad¨¨mics alts en les proves de compet¨¨ncies. Aix¨ª mateix, un altre centre al barri de Gr¨¤cia, amb baixa complexitat i amb prou feines un 7% de nens amb problemes socioecon¨°mics, ha obtingut uns resultats baixos en les proves.

Combatre la segregaci¨®

Els experts insisteixen que no es poden llegir els nivells d'adquisici¨® de compet¨¨ncies acad¨¨miques de manera descontextualitzada. Aix¨ª, doncs, el fet que els alumnes d'un centre tinguin notes baixes en les proves de compet¨¨ncies no implica necess¨¤riament que la qualitat del centre o el projecte educatiu sigui pitjor. Hi influeixen, de fet, altres factors i, especialment, la situaci¨® socioecon¨°mica de l'alumnat. ¡°Si un centre A t¨¦ un 10% d'alumnes en desavantatge social i un centre B en t¨¦ un 40%, encara que els dos col¡¤legis tinguin la mateixa qualitat, el segon tindr¨¤ resultats m¨¦s baixos. Els resultats estan relacionats amb la situaci¨® socioecon¨°mica dels alumnes¡±, assenyala Ismael Palac¨ªn, director de la Fundaci¨® Bofill. L'expert rebutja els r¨¤nquings de centres segons el nivell adquirit a les proves de compet¨¨ncies i adverteix que el factor social i econ¨°mic de les fam¨ªlies intervenen en aquestes variants. ¡°?s un error interpretar que els centres s¨®n dolents sobre la base de les proves de compet¨¨ncies¡±, insisteix.

En qualsevol cas, les dades del Consorci serviran, primer, per tenir una foto de la realitat dels centres de la ciutat; i despr¨¦s, per combatre la desigualtat. Per a l'actual govern de Barcelona en Com¨² ¨¦s una obsessi¨® reduir la bretxa social. Per aix¨° s'ha elaborat l'ambici¨®s Pla de Barris, una injecci¨® de 150 milions d'euros que es concentra en els llocs m¨¦s desafavorits. A difer¨¨ncia del pla de barris del Govern tripartit de la Generalitat, el de Colau no se centra tant en l'obra p¨²blica com a triar projectes que poden actuar de motor per al seu entorn. I en aquest sentit, molts s¨®n escoles o instituts-escola. De fet, i m¨¦s enll¨¤ d'aquests projectes tractor, l'educaci¨® transversal ¨¦s una de les quatre potes en qu¨¨ se centren les inversions del pla (les altres tres s¨®n activitat econ¨°mica, sostenibilitat i drets de ciutadania).

L'escola Ramon Casas ha informat, despr¨¦s de la publicaci¨® d'aquest article, d'un error en les dades plasmades en el document intern del Consorci. Aix¨ª, tot i que la documentaci¨® oficial qualificava el nivell de compet¨¨ncies d'aquest centre com a baix, l'escola ha provat a aquest diari que el curs passat va obtenir un nivell mitj¨¤-baix en aquestes proves.