L¡¯imperi (de la llei) contraataca
La sent¨¨ncia del TC sobre l¡¯aran¨¨s posa punt final a l¡¯empatia amb la normalitzaci¨® ling¨¹¨ªstica
Enguany un ja no sap cap on mirar, perqu¨¨ les not¨ªcies poc o molt vinculades amb la llengua es multipliquen i cada dia hem de fer front a una novetat, una sortida de to, una atzagaiada que promet remoure les bases sobre les quals s¡¯havia assentat la conviv¨¨ncia ling¨¹¨ªstica. Dit d¡¯altra manera, no guanyem per a esglais. Torna Ciutadans amb un dels seus cavalls de batalla ¡ªaquell pel qual ¨¦s del tot irrellevant que els usuaris dels serveis p¨²blics tinguin dret de fer ¨²s de la llengua catalana perqu¨¨ resulta que ¨¦s la seva llengua, ¨¦s la llengua del lloc on viuen i ¨¦s llengua oficial, en benefici del funcionari monoling¨¹e de torn en el seu dret d¡¯accedir a la funci¨® p¨²blica (repeteixo: funci¨® p¨²blica)¡ª, per¨° m¨¦s trist ¨¦s l¡¯anunci de la cadena de supermercats Consum, que ja ha fet saber que deixa d¡¯etiquetar en catal¨¤ (per a ells, valenci¨¤); perdrem doncs les seves estupendes ¡°Galletes de xocolate negre¡±, que el primer cop que les vaig veure se¡¯m van disparar les arr¨ªtmies; despr¨¦s per sort ja em vaig refer.
S¨®n not¨ªcies, aquestes, per sucar-hi pa, que tanmateix empetiteixen al costat de l¡¯¨²ltima resoluci¨® del Tribunal Constitucional, sabuda aquests dies, per la qual la llengua occitana, l¡¯aran¨¨s de la Vall d¡¯Aran, perd la condici¨® de preferent que li atorgava la llei aprovada pel Parlament de Catalunya (casualitats de la vida, un 1 d¡¯octubre) per obra i gr¨¤cia del recurs interposat el 2011 pel govern de Jos¨¦ Luis Rodr¨ªguez Zapatero; ¨¦s ben clar que no ¨¦s nou aix¨° de dur al TC lleis aprovades pel Parlament, ni tampoc ¨¦s monopoli del Partit Popular. No s¡¯acaba de veure gaire quina ¨¦s la l¨ªnia fixada pels socialistes respecte de les lleng¨¹es d¡¯Espanya, perqu¨¨ tal com poden rec¨®rrer contra una llei que protegeix una minoria ling¨¹¨ªstica com ¨¦s l¡¯aranesa, poden tamb¨¦ promoure un manifest pel reconeixement de la pluralitat de les lleng¨¹es d¡¯Espanya (alg¨² sap qu¨¨ se n¡¯ha fet, d¡¯aquest manifest?), com implementar a Lleida el biling¨¹isme sense entranyes de Ciutadans, o reclamar la cooficialitat de l¡¯asturi¨¤ a Ast¨²ries, tal com ha proposat el nou l¨ªder socialista d¡¯all¨ª, Adri¨¢n Barb¨®n. Si alg¨² t¨¦ la m¨¦s lleugera noci¨® de l¡¯actual ideari ling¨¹¨ªstic del PSOE, que avisi.
El que crida m¨¦s l¡¯atenci¨® de la not¨ªcia, per¨°, ¨¦s el moment en qu¨¨ apareix, tota una jugada ofensiva (permeti-se¡¯m el doble sentit) executada en un moment decisiu per uns jutges colgats de feina ¡ª¨²ltimament treballen m¨¦s que mai¡ª que han trigat ni m¨¦s ni menys que set anys (!) per decidir que el problema ¨¦s si l¡¯aran¨¨s ¨¦s preferent o no a l¡¯administraci¨®. Si a tothom li va semblar una eternitat que triguessin a pronunciar-se quatre anys sobre l¡¯Estatut referendat, no ¨¦s casualitat que la sent¨¨ncia de l¡¯aran¨¨s aparegui ara, amb una Generalitat en eixorquia i els defensors de la llengua comuna abonats al ditirambe. Com tampoc ho ¨¦s que serveixi per escap?ar les aspiracions d¡¯una llengua petita ara que, com d¨¨iem, s¡¯acumulen els suports a favor de la cooficialitat de l¡¯asturi¨¤. Si et pensaves que l¡¯¨²s preferent a l¡¯administraci¨® auton¨°mica i local podia ser un estratagema per soc¨®rrer la teva llengua, per molt que estigui en vies de desaparici¨® ja te¡¯n pots anar oblidant.
La sent¨¨ncia de l¡¯aran¨¨s ¨¦s la primera pedra d¡¯una nova doctrina que veurem fins on arriba, perqu¨¨ promet estendre¡¯s arreu on el monoling¨¹isme pentamilionari se senti perseguit. S¡¯ha posat punt final a l¡¯empatia cap a les lleng¨¹es que estiguin en cam¨ª de normalitzar-se, en benefici d¡¯una equiparaci¨® que ¨¦s estrictament formal i que nega la funci¨® de correcci¨® que l¡¯administraci¨® pot jugar davant una distribuci¨® entre lleng¨¹es desigual, tot fent abstracci¨® de la realitat socioling¨¹¨ªstica circumdant. Per¨° no siguem ingenus, no ¨¦s una sent¨¨ncia tan sorprenent: basta entrar al web del TC per accedir als seus continguts en angl¨¨s i franc¨¨s, per¨° en cap (cap!) llengua cooficial de l¡¯estat... que no sigui la llengua comuna, ¨¦s clar.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.