Un pacte per les lleng¨¹es

1.- Amb idees del passat ser¨¤ molt dif¨ªcil construir el futur. Identificar naci¨® i llengua, com correspon a la vuitcentista primavera dels pobles, ¨¦s un anacronisme perill¨®s.

2.- Combatre el nacionalisme ling¨¹¨ªstic dels uns amb el nacionalisme ling¨¹¨ªstic dels altres ¨¦s la millor f¨®rmula per aprofundir en la divisi¨® de les societats i conduir-la a l'enfrontament civil.

3.- La llengua no identifica la naci¨®, per¨° s¨ª que constitueix un dels elements de la identitat individual, i exigeix per tanta cura i respecte. El darwinisme ling¨¹¨ªstic que vol deixar morir les lleng¨¹es amb pocs parlants en mans de les grans lleng¨¹es universals nom¨¦s serveix per garantir la proliferaci¨® de conflictes ling¨¹¨ªstics, que es convertiran r¨¤pidament en conflictes etnonacionalistes.

4.- Una naci¨® pol¨ªtica, ¨¦s a dir, una rep¨²blica, t¨¦ l¡¯obligaci¨® de protegir tots els seus ciutadans, sense discriminacions, i tamb¨¦ de tenir cura i respectar les seves creences i les seves identitats culturals i ling¨¹¨ªstiques, tal com reconeix la Constituci¨® espanyola, en l'article 3, que considera les lleng¨¹es espanyoles un patrimoni "objecte d'especial respecte i protecci¨®".

5.- Sabem que les lleng¨¹es no tenen drets, els tenen els ciutadans com a ciutadans, cadascun amb les seves pr¨°pies caracter¨ªstiques, pel que fa a creences, idees i cultura, inclosa la ling¨¹¨ªstica.

6.- El dret i l'obligaci¨® de tots els espanyols de con¨¨ixer el castell¨¤, tal com tamb¨¦ estableix l'article 3 de la Constituci¨®, f¨¤cilment es pot traslladar per analogia a un dret i a una obligaci¨®, certament menys compulsives des del punt de vista legal , dels residents a les comunitats aut¨°nomes amb llengua pr¨°pia de con¨¨ixer, almenys passivament, la llengua pr¨°pia d'aquests territoris.

7.- Tots els ciutadans han de tenir el dret a ser atesos per les administracions en la llengua espanyola que prefereixin, especialment quan es tracta d'una q¨¹esti¨® litigiosa. Tot el que es carregui sobre el pressupost en traducci¨® i interpretaci¨® ling¨¹¨ªstica ser¨¤ barat si es compara amb els costos que tenen els conflictes civils. Com no gastarem en traducci¨® i interpretaci¨® si ho fem quan es tracta d'estrangers que no coneixen cap llengua oficial a Espanya?

8.- L'elecci¨® de la llengua d'ensenyament a l'escola p¨²blica o concertada per als fills no forma part dels drets individuals. Al contrari, un cop instal¡¤lat un ciutad¨¤ en una comunitat aut¨°noma amb llengua pr¨°pia ¨¦s molt discutible que tingui dret a separar els seus fills del sistema escolar en qu¨¨ se socialitzen tots els nens i que constitueix la base per a la seva integraci¨® social i laboral. El sentit com¨² assenyala que est¨¤ obligat a proporcionar als seus fills els instruments per a la seva integraci¨® i la seva promoci¨® en la societat on viu.

9.- Si hi ha un dret que no existeix ¨¦s el de descon¨¨ixer i no parlar una llengua en un territori on aquesta llengua ¨¦s considerada com a pr¨°pia per la Constituci¨® i els estatuts, com podria deduir-se dels arguments dels que, identificant definitivament llengua i naci¨® pol¨ªtica, exigeixen viure en la seva llengua i nom¨¦s en la seva llengua en el territori de la seva elecci¨®.

10.- Que hi hagi lleng¨¹es pr¨°pies no vol dir que les altres lleng¨¹es siguin impr¨°pies, sobretot en el tracte que reben els seus parlants, quant a atenci¨® als seus drets individuals. Al final, totes les lleng¨¹es espanyoles s¨®n pr¨°pies dels espanyols i pr¨°pies d'Espanya, encara que hist¨°ricament cada llengua tingui un arrelament hist¨°ric i un abast territorial diferent.aula catal¨¢

11.- Les lleng¨¹es catalana, gallega i basca s¨®n lleng¨¹es d'Espanya al mateix t¨ªtol que el castell¨¤ ha de ser una llengua de Catalunya, de Gal¨ªcia i del Pa¨ªs Basc. Cap d'elles pot rebre un tracte de llengua estrangera o de folkl¨°rica, que ¨¦s com dir estranya, en un territori d'Espanya.

12.- La immersi¨® ling¨¹¨ªstica pot ser un m¨¨tode pedag¨°gic efica? perqu¨¨ alg¨² aprengui una llengua que li ¨¦s aliena en el termini m¨¦s curt possible, per¨° no ha de ser un argument fal¡¤la? per imposar un sistema escolar monoling¨¹e que converteixi al castell¨¤ en llengua estrangera amb l'excusa que ja s'apr¨¨n al carrer i a la tele. Con¨¨ixer una llengua exigeix con¨¨ixer tots els seus registres cultes, cosa que nom¨¦s s'aconsegueix gr¨¤cies a un bon sistema escolar.

13.- Els consensos d'ahir no s¨®n garantia dels consensos d'avui i menys encara dels consensos del futur. El consens sobre el sistema escolar formava part d'uns consensos socials molt m¨¦s amplis que han perm¨¨s una llarga etapa pac¨ªfica de normalitzaci¨® ling¨¹¨ªstica i cultural catalana: els governs catalans han afavorit la llengua i la cultura catalana amb la plena aquiesc¨¨ncia d'una majoria molt ¨¤mplia en el benent¨¨s que ning¨² les utilitzaria per destruir les institucions i posar-les al servei d'una causa antiestatut¨¤ria i anticonstitucional.

14.- El circuit escolar ¨²nic, un dels majors ¨¨xits de l'autonomia i de la democr¨¤cia, ha de ser el punt de partida per a un nou consens en qu¨¨ el catal¨¤ sigui 'el centre de gravetat' reconegut pel Tribunal Constitucional i el castell¨¤ compti amb una especial consideraci¨®, en tant que llengua oficial en el conjunt d'Espanya i llengua materna de la meitat dels catalans.

15.- Al projecte d'escola i de societat monoling¨¹e exhibit per una part considerable del moviment independentista, s¡¯hi va sumar l¡¯1-0 l'¨²s de les associacions de pares i de les estructures escolars, edificis inclosos, per celebrar un refer¨¨ndum d'autodeterminaci¨® declarat il¡¤legal pels tribunals, perjudicant aix¨ª la imatge de l'escola catalana i estenent la sospita, en la majoria de casos injusta, de la seva instrumentalitzaci¨® per a un projecte pol¨ªtic divisiu i contrari als interessos d'una part important de la poblaci¨®.

16.- Espanya viu en una situaci¨® interm¨¨dia en la qual conviuen el model jacob¨ª franc¨¨s, amb unes lleng¨¹es regionals merament testimonials, en la qual la rep¨²blica s'identifica amb una ¨²nica llengua, i el model pluriling¨¹e vigent al Canad¨¤ i a Su?ssa. Ara ha arribat l'hora d'una major definici¨®, que no pot ser una altra que la d'un nou consens que ens apropi al que tan bons resultats ha donat entre els canadencs i su?ssos. En cas contrari, ens arrisquem a estendre l'actual divisi¨® creada pel proc¨¦s independentista al conjunt d'Espanya.

17.- ?s urgent que la societat espanyola aconsegueixi un gran pacte ling¨¹¨ªstic que pacifiqui i desactivi els conflictes actualment en curs, especialment a Catalunya i als territoris on es parla el catal¨¤ i les seves variants.