L¡¯agull¨® tamb¨¦ va picar Gaud¨ª, Mir¨® i Napole¨®

La naturalesa ¨¦s la font m¨¦s gran d¡¯inspiraci¨® d¡¯Antoni Gaud¨ª. Tant el m¨®n vegetal com l¡¯animal, en el qual les min¨²scules abelles tenen una gran import¨¤ncia. Un dels primers projectes que va realitzar l¡¯arquitecte va ser el de la Cooperativa Obrera Mataronense. En el seu estendard va dibuixar diverses abelles com a exemple de treball abnegat i ben organitzat, i per construir la nau de fusta d¡¯aquesta ind¨²stria de g¨¨nere de punt va emprar per primera vegada arcs catenaris, unes estructures que imiten la forma d¡¯un rusc. Aquests arcs ¡ªque tamb¨¦ va usar a la Casa Batll¨® i al Palau G¨¹ell i que li van permetre realitzar grans obertures, ja que desvien el pes de la coberta¡ª, no s¨®n l¡¯¨²nica influ¨¨ncia d¡¯aquests insectes en el genial arquitecte: els milions de persones que passegen pel carrer m¨¦s burg¨¨s de Barcelona, el passeig de Gr¨¤cia, ho fan pel paviment en forma de bresca que va crear a base de rajoles hexagonals, la mateixa estructura que construeixen sense aturador aquests laboriosos animals.

L¡¯art i l¡¯arquitectura s¡¯han interessat pel m¨®n de les abelles des de l¡¯antiguitat fins als nostres dies, tal com mostra l¡¯exposici¨® Beehave de la Fundaci¨® Joan Mir¨® (fins al 20 de maig), on un grup d¡¯artistes contemporanis reivindiquen el paper cabdal d¡¯aquests ¨¦ssers en les nostres vides. Els artistes de la Mir¨® s¨®n els ¨²ltims d¡¯una llarga llista que comen?a amb altres an¨°nims que van pintar la recol¡¤lecci¨® de la mel fa m¨¦s de 9.000 anys en coves com les de l¡¯Aranya a Bicorp (Val¨¨ncia), o el Barranc Fondo (Castell¨®), tot mostrant que aquesta activitat ha canviat ben poc des de llavors.

La Xina, Mesopot¨¤mia, Egipte, Gr¨¨cia i Roma coneixien les propietats curatives de la mel i atribu?en a les abelles dons divins i misteriosos. Arist¨°til creia que el seu consum allargava la vida, i al santuari grec d¡¯Eleusis les sacerdotesses eren melissai (les abelles). Durant el Renaixement, Lucas Cranach i D¨¹rer van pintar el relat de Cupido cosit a picades d¡¯un eixam despr¨¦s d¡¯intentar robar-ne la mel. Un mite que el 1949 Picasso va portar a una de les seves litografies, en la qual es veu l¡¯entremaliat nen plorant desconsoladament davant Venus.

Abans, el 1927, Salvador Dal¨ª, a qui li agradava pintar cantussejant amb els llavis premuts produint una mena de brunzit de borinot, va pintar La mel ¨¦s m¨¦s dol?a que la sang, quadre surrealista que va adoptar la frase que repetia la seva paranoica amiga Lidia de Cadaqu¨¦s, amb la qual responia a qui l¡¯acusava de preocupar-se m¨¦s d¡¯Eugeni d¡¯Ors que de la seva fam¨ªlia. Una obra enigm¨¤tica en la qual apareix un retrat de Lorca que est¨¤ en parador desconegut. No ¨¦s l¡¯¨²nica obra de Dal¨ª sobre l¡¯univers de les abelles. El 1944 va pintar Somni causat pel vol d¡¯una abella al voltant d¡¯una magrana un segon abans de despertar, en qu¨¨ apareix Gala nua i adormida pel brunzit d¡¯una abella.

Joan Mir¨® tamb¨¦ va caure sota el brunzit de les abelles. No nom¨¦s amb el petit bronze Nena amb rusc per barret de 1966, que s¡¯exposa a Beehave. Tamb¨¦ per obres com Un oiseau poursuit une abeille et la baisse, un poema visual de 1927, en el qual es descriu el velo? vol d¡¯una au perseguint una abella.

Algunes de les metamorfosis de M.C. Escher estan protagonitzades per abelles que muten en aus i canvien de color, i, m¨¦s recentment, les enigm¨¤tiques figures del rei del surrealisme pop Mark Ryden estan envoltades d¡¯aquests insectes, mentre que Matthew Willey segueix amb el projecte de pintar 50.000 d¡¯aquests animals en parets i murs de tot el m¨®n per conscienciar sobre la seva import¨¤ncia; una acci¨® que ja ha estat aplaudida. Tot el contrari de la del nord-americ¨¤ Blake Little, que per realitzar Preservation ha fotografiat els seus models amb quilos de mel sense tenir en compte l¡¯energia que necessita una abella per produir-la: m¨¦s de 80.000 quil¨°metres de vol per fer mig quilo de mel.

L¡¯hex¨¤gon i l¡¯abella s¨®n presents en empreses com la tristament famosa Rumasa, per¨° tamb¨¦ en marques com Dior, Chaumet o Guerlain, encara que ning¨² va fer lluir aquests insectes d¡¯una manera tan imperial com Napole¨®, que les va adoptar com a s¨ªmbol, i aix¨ª apareix en el retrat que li va pintar Francois Pascal Simon despr¨¦s de coronar-se. L¡¯estadista els va ser fidel quan va col¡¤locar tres abelles a la bandera de l¡¯illa d¡¯Elba, el seu pa¨ªs d¡¯exili.

La literatura i la m¨²sica tamb¨¦ s¡¯han deixat influir pel m¨®n de les abelles. Camilo Jos¨¦ Cela va encreuar la vida d¡¯unes 300 persones a La colmena (1951), que el va ajudar a obtenir el Nobel, i el rus Nicolai Andr¨¨ievitx Rimsky-Korsakov ¨¦s conegut, sobretot, pel seu popular El vol del borinot. Encara que, per famosa, la melodia de L¡¯abella Maya, l¡¯insecte m¨¦s popular per a generacions d¡¯arreu del m¨®n que van veure les aventures d¡¯aquesta divertida, llesta i hiperactiva abella filla de l¡¯alemany Walderman Bonsels (1912), i que l¡¯animaci¨® japonesa va fer triomfar i pol¡¤linitzar tot el planeta.