Entre la cura i la fetitxitzaci¨®

Sovint es diu que Catalunya ¨¦s un pa¨ªs de fil¨°legs quan el que es vol dir ¨¦s que ¨¦s un pa¨ªs de ling¨¹istes. Nom¨¦s cal passejar per Twitter per veure com els uns corregeixen les comes mal posades dels altres i, davant d¡¯un manlleu gratu?t o d¡¯un castellanisme, es proclama la mort immediata d¡¯un gatet.

Ara b¨¦, de debats sobre po¨¨tiques i propostes art¨ªstiques, de valideses i ensorraments est¨¨tics, n¡¯hi ha ben pocs, cosa que ¨¦s lamentable per¨°, fins a cert punt, comprensible. Que l¡¯estatus delicat i perennement amena?at del catal¨¤ hagi agusat l¡¯orella dialectal i orientat certs esfor?os d¡¯escriptura a demostrar l¡¯elasticitat interna de la llengua no nom¨¦s em sembla natural, sin¨® desitjable. Al capdavall, el material d¡¯un escriptor ¨¦s la llengua, i se suposa que, com m¨¦s profundament i m¨¦s extensament la conegui, m¨¦s s¡¯ampliar¨¤ l¡¯espectre del que pugui arribar a escriure. Per¨° la reivindicaci¨® de la pot¨¨ncia expressiva d¡¯una llengua no es pot confondre amb el dest¨ª de l¡¯escriptura (i, encara menys, de tota escriptura). L¡¯amor per la literatura no es pot reduir a l¡¯amor per la llengua.

Sobretot, quan aquest amor bascula entre la cura i la fetitxitzaci¨®. ?s a dir, entre un afany de precisi¨®, que sovint passa per la troballa l¨¨xica i la barreja feli? de registres (o per una mem¨°ria vidalalcoverenca), i una deriva cap a la formolitzaci¨®, que nom¨¦s troba el sentit en ella mateixa i que corre el perill de convertir l¡¯escriptura en una exhibici¨® est¨¨ril de diccionarisme. Ho dic clarament: muse?ficar la llengua no fa cap favor a la literatura; nom¨¦s ens omple les llibreries de petites vitrinetes verbals. En aquest sentit, la mena de cr¨ªtica lexicogr¨¤fica que s¡¯entesta a definir protocols que mesurin la riquesa l¨¨xica dels autors nostrats (i a demostrar que les noves generacions fan figa), potser ¨¦s un dels extrems m¨¦s ins¨°lits d¡¯aquesta fetitxitzaci¨®. On creuen que ens ha de dur aquesta quantificaci¨®? Franz Kafka no tenia la riquesa verbal d¡¯un Thomas Mann, que, malgrat el doll de novel¡¤lots, no va encertar l¡¯escletxa per on es belluga, discreta i plena de potes, La transformaci¨®.

A m¨¦s, hi ha moltes menes de riquesa. James Joyce (i Carlo Emilio Gadda, i Giorgio Manganelli i Jo?o Guimar?es Rosa) s¡¯exercitaven feli?ment en el mal tracte, en l¡¯empelt, en la neologitzaci¨® furibunda i en l¡¯argotitzaci¨®. Ens agradi o no, la vida ¨¦s corrupci¨®. Emmirallar-nos en una llengua agullonada i exposadeta en capsetes de tax¨°nom ¨¦s una forma de narcisisme. O ens acostumem a profanar els temples en qu¨¨ ens encauen la llengua, o acabarem amb la boca plena de pols, de tant petonejar m¨°mies.