¡®Memento mori¡¯

Les representacions de la Passi¨® de Crist que es celebren en el m¨®n cristi¨¤ han tingut, als ¨²ltims decennis, la tend¨¨ncia a convertir-se en espectacles sensacionals, com coment¨¤vem en un article anterior en aquesta mateixa secci¨®. N¡¯hi ha de m¨¦s modestes, i n¡¯hi ha de m¨¦s refistolades, amb gran aparat de llum, de colors i d¡¯escenografia. A determinats llocs del pa¨ªs s¡¯han constru?t fins i tot teatres especialitzats en aquestes representacions, en qu¨¨ l¡¯aparat est¨¨tic ofereix un contrapunt, si no contradiu, l¡¯¨¨tica que encara s¡¯escampa des del p¨²lpit, a les esgl¨¦sies, o als evangelis sin¨°ptics.

Quan s¡¯hi pensa b¨¦, hom no pot deixar de creure que aquestes representacions, que obeeixen al que Guy Debord va analitzar tan b¨¦ en el seu llibre La societat de l¡¯espectacle, ja no serveixen, com en segles anteriors, per rememorar la passi¨® i la mort salvadora del Crist, el gran s¨®teros de la religi¨® cristiana. Havent les societats contempor¨¤nies agafat una deriva secular, laica i aliena a la fe ¡ªnom¨¦s cal veure com es troben de buides les esgl¨¦sies d¡¯arreu¡ª, aquests espectacles esgoten la seva missi¨® en la seva pura exhibici¨® d¡¯elements est¨¨tics ¡ªcada cop m¨¦s refinats¡ª, i deixen en segon, tercer o cap lloc la funci¨® que havien tingut tradicionalment: moure la gent a la catharsis que ja van con¨¨ixer els grecs a la trag¨¨dia ¡ªg¨¨nere que era pobr¨ªssim pel que fa a l¡¯escenografia¡ª, val a dir, la purificaci¨® i el bon endre?ament dels costums de cada dia.

Sembla clar que aix¨° ¨¦s privatiu de l¡¯esgl¨¦sia cristiana, i m¨¦s exactament del seu per¨ªode, en especial, barroc: vegeu els quadres de Vald¨¦s Leal a l¡¯Hospital de la Caritat de Sevilla, l¡¯extraordinari davallament pintat per Gr¨¹newald, moltes obres d¡¯El Greco, de Vel¨¢zquez o de Caravaggio, les escultures de Berruguete, i fins i tot la lit¨²rgia vaticana actual, una de les grans deixies de l¡¯est¨¨tica barroca europea. La cultura jueva no coneix res de semblant, la protestant tampoc: la Passi¨® segons sant Mateu, de Bach, obra culminant del barroc musical alemany, nom¨¦s invita a la reflexi¨®, el penediment i la conciliaci¨® entre els membres de l¡¯assemblea (ecclesia, en grec i en llat¨ª). Tampoc els musulmans es permeten aquestes representacions. Unes i altres s¨®n religions del Llibre ¡ªval a dir de l¡¯estudi, del coneixement i del comportament¡ª i prohibeixen no tan sols les funcions espectaculars dels grans temes de la seva religi¨®, sin¨® tamb¨¦ tota representaci¨® est¨¨tica dels protagonistes de la B¨ªblia.

Per¨° tots els homes coneixen una experi¨¨ncia que, sense ser pr¨°piament religiosa, els condueix a un futur incert, tan etern per als creients com per als no creients: la mort. Uns esperen la resurrecci¨® de la carn ¡ªque no arribar¨¤ fins al darrer dia, el del Judici Final¡ª i d¡¯altres no esperen res. Per¨° tothom ¨¦s conscient, de vegades des de la primera joventut, que la mort ¨¦s inevitable i que el m¨¦s enll¨¤ ¨¦s un misteri mai desentrellat, que ad¨¦s li treu tot el sentit a la vida, ad¨¦s l¡¯hi dona.

Per aix¨° hem de parlar avui amb gran admiraci¨® d¡¯una de les ¨²niques cerim¨°nies ¡ªperqu¨¨ no ¨¦s cap espectacle¡ª que, a l¡¯entorn de la setmana de la Passi¨®, fa avinent als espectadors que, creguin o no, la mort els agafar¨¤ com agafa pobres i rics, papes i reis, poderosos i desvalguts, discapacitats i atletes. ?s la famosa Dansa de la Mort que hom pot contemplar cada Dijous Sant a la vila de Verges, al Baix Empord¨¤, a c¨¤rrec d¡¯un estol de dansaires vestits d¡¯esquelet, entre els quals una figura principal actua com la darrera Parca ¡ªla dalla, que sega la vida¡ª, una altra porta un rellotge per indicar que ¡°el temps ¨¦s breu¡±, una altra un platet amb cendres per recordar que venim de la pols i a la pols tornarem. ?s a dir: un extraordinari memento mori, un av¨ªs a tothom que tenim els dies comptats, de vegades comptats amb els dits.

En aquest cas ja no valen ni saetes ni can?ons; ni gales ni floritures; ni llumin¨¤ries ni estr¨¨pits apocal¨ªptics. La mort, nua i descarnada, passa entre la gent enmig d¡¯un silenci sepulcral, i ning¨² no pot, davant una visi¨® de tanta dignitat i tanta seriositat, entendre aquell pas com una cosa espectacular: ¨¦s tot el contrari. Un timbal que sona sec, contundent, inapel¡¤lable, invita tothom a callar i fer-se una reflexi¨® inevitable: un dia morirem. Aix¨° mou els espectadors a un pensament que no han excitat ni les fanfares ni els enlluernaments; aqu¨ª no intervenen els sentits, no mana l¡¯est¨¨tica, sin¨® la metaf¨ªsica m¨¦s elemental, la moral m¨¦s universal, la meditaci¨®, o el temor de D¨¦u i del m¨¦s enll¨¤. No ¨¦s estrany que aquesta dansa, una de les poques vigents a Europa, i potser l¡¯¨²nica, arranqu¨¦s al temps de les grans epid¨¨mies o de les guerres devastadores i mort¨ªferes. Igual com els caps militars romans portaven al costat un soldat que els deia a l¡¯orella: ¡°Recorda que has de morir¡± ¡ªno fos cas que es creguessin m¨¦s perennes que els enemics abatuts¡ª, aix¨ª mateix presenciar aquesta dansa macabra mou a la humilitat, la discreci¨® i la reflexi¨®, i ho fa amb m¨¦s efic¨¤cia, al nostre saeculum pag¨¤, que qualsevol espectacle sensacional sobre la Passi¨® de Crist.

?