El pas

Han calgut rius de tinta per explicar com la situaci¨® pol¨ªtica catalana ha arribat fins aqu¨ª (probablement els millors treballs han estat els de Jordi Amat i de Guillem Mart¨ªnez), per¨° si s¡¯hagu¨¦s de donar una definici¨® sint¨¨tica es podria dir ¨Csense renunciar, evidentment, a l¡¯angle de la mirada de cadasc¨², per¨° tampoc sense faltar a la veritat¨C que el conjunt de la crisi catalana ¨¦s s¨ªmptoma d¡¯un daltabaix econ¨°mic, social, cultural i institucional que s¡¯ha manifestat en tres nivells, clarament interconnectats entre si.

En l'¨¤mbit macro ens hem de situar en el marc de la gran crisi europea i mundial, i que ¨¦s alhora econ¨°mica, de representaci¨® i especialment, de confian?a. La sensaci¨® de desprotecci¨® ha impulsat les multiformes experi¨¨ncies pol¨ªtiques de replegament, que tampoc han tingut totes les mateixes orientacions (fins i tot en el cas itali¨¤ s¡¯ha assistit a com tenien declinacions diferents al nord ¨Cla Lega¨C i al sud ¨Cel Moviment 5 Estrelles¨C) ni els mateixos objectius ni els mateixos rerefons culturals.

En l'¨¤mbit de l¡¯Estat ¨¦s evident que la crisi catalana ens parla d¡¯un Estat que s¡¯ha demostrat fort, per¨° d¡¯un pacte pol¨ªtic que mostra les seves febleses: malgrat tot, no nom¨¦s hi ha m¨¦s de dos milions de catalans que han impugnat de facto la Constituci¨® del 1978, sin¨® que uns quants m¨¦s arreu de l¡¯Estat han vist (especialment en la seva primera fase, no pas ara quan estem ben lluny de l'anomenada "revoluci¨® dels somriures") una escletxa per a la superaci¨® dels equilibris llegats de la Transici¨®. Alhora, en aquesta ¨²ltima fase (des del 2015 en?¨¤) en el panorama estatal ha estat i ¨¦s cada cop m¨¦s el terreny de confrontaci¨® electoral entre la dreta tradicional del PP i l'emergent de Ciutadans.

Per¨° sobretot ens hem de preguntar b¨¦ all¨° que ha estat el proc¨¦s en l'¨¤mbit catal¨¤. Ha estat moltes coses alhora i no totes al mateix moment, ni tan sols amb la mateixa significaci¨®. Si va ser la manera d¡¯expressar-se ¨Cgen¨¨rica, perqu¨¨, com va dir la Marina Subirats, disponible¨C de la indignaci¨® d¡¯amplis sectors de la poblaci¨®, alhora va ser un mecanisme de conservaci¨® dels equilibris existents, en el moment en el qual qui va acabar gestionant, pilotant, dirigint i en definitiva domesticant, per a uns interessos concrets, aquesta indignaci¨® van ser les mateixes forces pol¨ªtiques que van ser corresponsables de la seva exist¨¨ncia: el 2012 governaven les mateixes forces pol¨ªtiques que han governat fins a l¡¯octubre del 2017, abans de l'aplicaci¨® del 155 i en bona part els ¨²ltims cinc anys han estat tamb¨¦ la hist¨°ria de l'aferrissada compet¨¨ncia entre elles, disputant-se un gruix d¡¯electorat catalanista tradicional mutant cap a aquest nou independentisme. Tamb¨¦ el proc¨¦s va ser una gegantina polititzaci¨® ¨Caviat s¡¯haur¨¤ d¡¯estudiar exactament al voltant de quins valors i cultura pol¨ªtica¨C de sectors socials abans no mobilitzats: molta gent que abans d¡¯aquell moment probablement no s¡¯havia ni tan sols plantejat participar en una manifestaci¨® o b¨¦ afiliar-se a una organitzaci¨® amb objectius pol¨ªtics.

Si pel que fa al quadre internacional i estatal el marc ha seguit els camins que s¡¯albiraven (es pot ¨Ci s¡¯ha¨C de debatre i criticar les mesures concretes adoptades pels jutges, aix¨ª com les inger¨¨ncies del Govern central, per¨° es podia pensar que un Estat de la UE no prengu¨¦s la iniciativa en contra d¡¯una desobedi¨¨ncia institucional?), els ¨²ltims mesos ¨Cque culminen ara amb la detenci¨® de Puigdemont¨C, han estat especialment intensos pel que fa el tauler catal¨¤, en molts sentits, i no nom¨¦s estrictament pol¨ªtics. Han demostrat la inconsist¨¨ncia i la temeritat del projecte dels partits pol¨ªtics independentistes, les seves lluites internes, el seu poc sentit institucional i l'absoluta incapacitat d¡¯escoltar i comprendre una bona meitat del pa¨ªs afavorint una divisi¨® sense precedents. Certament la judicialitzaci¨® i la compet¨¨ncia per la dreta de PP i Cs ¨Ci la incompareixen?a en el debat del PSOE¨C, no han afavorit de cap de les maneres una evoluci¨® positiva del conflicte. Per¨° aquests s¨®n elements respecte als quals des de Barcelona es pot fer poc.

All¨° que ¨¦s a les mans dels partits independentistes ¨¦s decidir perseverar en les din¨¤miques que ens han portat fins aqu¨ª o b¨¦ fer el pas de recon¨¨ixer l¨ªmits i errors dels seus plantejaments estrat¨¨gics, deixar l'¨¨pica en un calaix i tornar a fer pol¨ªtica. S¡¯ent¨¦n que ¨¦s un pas dif¨ªcil, que d¡¯entrada provoca vertigen. T¨¦ costos pol¨ªtics i ¨Cen la situaci¨® l¨ªmit en la qual ens trobem¨C per a molts dirigents de l'independentisme, fins i tot humans. En els propers dies sortirem de dubtes: ¨¨pica o pol¨ªtica. Esperant que es faci el pas. Per tornar a poder caminar tots plegats.

Paola Lo Cascio ¨¦s historiadora i polit¨°loga.