El turisme tenebr¨®s agafa volada

El tanatoturisme o turisme negre ¡ªtamb¨¦ conegut pel seu nom en angl¨¨s, dark tourism¡ª s¡¯est¨¤ convertint en un fenomen popular. Una estranya atracci¨® que atreu milers de visitants que tenen predilecci¨® per anar a indrets associats amb la mort. Una cosa que est¨¤ cada vegada m¨¦s arrelada a la capital catalana, tal com assenyalen les xifres comptabilitzades per l¡¯empresa p¨²blica Cementiris de Barcelona. L¡¯any passat, 17.757 persones van participar en les rutes que es fan els diumenges als cementiris de Montju?c o Poblenou. Una responsable de l¡¯¨¤rea de comunicaci¨® i qualitat de l¡¯empresa p¨²blica que gestiona els cementiris assegura que el nombre real de visitants ¨¦s molt superior, ja que di¨¤riament visiten els cementiris ¡ªa m¨¦s de les persones que van a visitar la tomba de familiars i coneguts¡ª grups i persones pel seu compte que no consten en cap registre.

Arantxa ¨¦s una de les guies tur¨ªstiques que, un diumenge s¨ª i l¡¯altre tamb¨¦, exerceix de cicerone al cementiri de Montju?c. Arriba, un diumenge m¨¦s, al punt de partida al costat de les oficines. Desenes de persones l¡¯esperen asseguts en un pedr¨ªs exterior. ¡°L¡¯ideal ¨¦s no superar la vintena de persones per visita¡±, anuncia. Comen?a a comptar quantes persones han decidit visitar el cementiri i superen la quarantena. ¡°B¨¦, som-hi. Farem el que podrem¡±, somriu.

La visita al cementiri de Montju?c comen?a en aquesta ocasi¨® amb una primera parada a la sepultura del Doctor Francesc Farreras i Framis. La tomba la presideix l'escultura d'un macabre esquelet de grand¨¤ria real estirat sobre la pedra i embolicat en un sudari de marbre. L'obra ¨¦s del 1888 i l¡¯Arantxa, amb les seves apassionades paraules, ¨¦s capa? de traslladar els visitants la cruesa de la mort i l'inter¨¨s per l'anatomia que va guiar la vida de Farreras, catedr¨¤tic de l'especialitat.

Comen?a aix¨ª a Montju?c una ruta que portar¨¤ els visitants a con¨¨ixer la burgesia obscenament poderosa de finals del segle XIX. Corrents art¨ªstiques, art f¨²nebre, desenes d'¨¤ngels i misterioses i terror¨ªfiques escultures es disseminen a esquena de la ciutat al cementiri del que alguns denominen la muntanya m¨¤gica.

La directora de comunicaci¨® de cementiris de Barcelona, Marta Aladr¨¦n, sost¨¦ que ¡°con¨¨ixer la mort i les seves manifestacions culturals ¨¦s una manera d'endinsar-se en la vida d'una societat¡±. ¡°Els cementiris s¨®n reflexos de la hist¨°ria a les ciutats. Una manera de con¨¨ixer els gustos i costums dels seus grups socials¡±.

Visites nocturnes

El 2004, Cementiris de Barcelona va posar en marxa la ruta dels cementiris. Des de llavors, la iniciativa no ha fet m¨¦s que cr¨¦ixer. A les visites dels diumenges s'afegeixen algunes teatralitzades i fins i tot nocturnes. Una manera de promoure el paisatge funerari i convidar els visitants a un ¡°viatge al passat¡± on descobrir a personatges c¨¨lebres i hist¨°ries de riquesa, pobresa, amor; guanyadors i perdedors i, sempre, mort.

Les rutes dels cementiris de Poblenou i Montju?c formen part de la Ruta Europea de Cementiris reconegudes pel Consell d¡¯Europa com a itinerari cultural al maig del 2010. A m¨¦s, tots dos pertanyen a l¡¯Association of Significant Cemeteries in Europe (ASCE). La ASCE est¨¤ integrada per 140 cementiris de 121 ciutats situada en 22 pa?sos europeus. La seva secret¨¤ria, Metka Debevc, ressalta que l¡¯Organizaci¨®n Mundial del Turisme de las Nacions Unides va donar suport a la ruta europea dels cementiris i els considera un veritable ¡°n¨ªnxol de mercat en el sector tur¨ªstic¡±. Debevc considera que la visita a aquests espais t¨¦ un gran potencial per ¡°cr¨¦ixer i proporcionar un impacte econ¨°mic positiu a les ciutats¡±.

La visita d l¡¯Arantxa continua a Montju?c. Despr¨¦s de diversos panteons, els visitants mostren especial inter¨¨s per l'escultura Nicolau Juncosa, industrial i pol¨ªtic de finals del XIX i principis del XX. All¨¤, un esquelet tapat, de nou, amb un sudari arrabassa l'¨²ltim sospir de qui tamb¨¦ va ser pol¨ªtic, la figura del qual apareix pensativa i aliena als seus ¨²ltims segons de vida. En el marge inferior esquerre pot llegir-se un misteri¨®s missatge. Uns punts suspesos conclosos per un s¨ªmbol d'interrogaci¨®: ¡°¡­¡­¡­..?¡±. La resposta a aquesta pregunta est¨¤ escrita just sota la l¨ªnia de punts, encara que mant¨¦ el dilema. ?s: ¡°La Soluci¨®¡±.

Enric Claras¨®

Els enigmes continuen amb el Memento Homo, una escultura finalitzada el 1902 per Enric Claras¨® on apareix un jove mig nu cavant la seva pr¨°pia tomba. La ruta segueix camins insospitats. Visita els n¨ªnxols dels espiritistes Jos¨¦ Maria Fern¨¢ndez Colavida i Amalia Domingo, i acaba amb les sepultures dels anarquistes Durruti, Ascaso i Ferrer i Guardia. Despr¨¦s els visitants acudeixen en massa, ja sense la companyia d¡¯Arantxa, fins al Fossar de la Pedrera. Una geganta fossa comuna que acull les restes de Llu¨ªs Companys i diferents memorials a les v¨ªctimes de la repressi¨®.

A la pregunta sobre quin ¨¦s el monument f¨²nebre m¨¦s visitat, Marta Aladr¨¦n no t¨¦ cap dubte. No ¨¦s a Montju?c, sin¨® al Poblenou: ¡°El pet¨® de la mort¡±. Una t¨¨trica escultura on la mort pren de nou forma d'esquelet, encara que en aquesta ocasi¨® amb ales, i besa un jove que deixa portar el seu ¨²ltim sospir de vida. ¡°La visi¨® d'aquesta escultura. Aquest ¨¤ngel ¨¦s capa? de gelar-te¡±, assegura Alardr¨¦n.