Barcelona ¡®a la carta¡¯

Projectant la immensa ombra dels seus 236 metres, sobre les 14.30 del 16 de maig, provinent de Badalona, el majestu¨®s Graf Zeppelin, volant a poca altura, va encarar ¨Cdavant el delit d'uns barcelonins ja sobreexcitats amb tots els fastos de l'Exposici¨® Internacional del 1929¨C la pla?a de Catalunya, va remuntar el passeig de Gr¨¤cia i hi va deixar caure una saca que, amb 39 postals, va aterrar al terrat del n¨²mero 27; un llogater la va portar a la finca del costat, que tenia un porter que treballava a Correus. Prop de la pla?a Espanya, el dirigible va llan?ar una segona saca, que aquesta vegada, complicitats de l'atzar, va aterrar al n¨²mero 26 del carrer 26 de Gener. Un ve¨ª la va portar al quarter de la Gu¨¤rdia Urbana d'Hostafrancs, des d'on va ser reexpedida a Correus.

Curiositats al voltant de les cartes escrites ¨Csoterrades pels correus electr¨°nics i que avui nom¨¦s utilitzen els rom¨¤ntics o els que s¨®n a la pres¨®¨C en t¨¦ un altre sac ple la capital catalana, com il¡¤lustra Cartes i carters. Una hist¨°ria del correu postal a Barcelona (Albert¨ª Editors), que ha compilat l'historiador i treballador de Correus Antonio Aguilar amb generositat d'imatges (encara que en blanc i negre). Entre aquestes fites, nou anys despr¨¦s del zepel¨ª, la del primer correu submar¨ª del m¨®n, tot i que aqu¨ª amb certa tristesa. Necessitada de finan?ament, la Rep¨²blica espanyola decideix emetre, el febrer del 1938, uns segells commemoratius. Com les autoritats intueixen amargament, una emissi¨® limitada d'un govern en davallada ser¨¤ molt buscada i cotitzada en l'¨¤mbit internacional. Se'n faran 8.000 s¨¨ries, per valor de 690.500 pessetes de l'¨¨poca, que es posen a la venda sis mesos abans del viatge inaugural, un Barcelona-Ma¨® que havia d'eludir el bloqueig mar¨ªtim feixista, que ja ocupava Mallorca.

El 12 d'agost del 1938, el capit¨¤ sovi¨¨tic del submar¨ª C-4, amb 40 mariners, va donar l'ordre de salpar amb dues saques amb un centenar de postals, 300 certificats i unes 1.100 cartes ordin¨¤ries. A la nau hi van tamb¨¦ un treballador de Correus i un periodista de?The Saturday Evening Post, que acreditar¨¤ el viatge. De nit i en superf¨ªcie (el submar¨ª est¨¤ molt tocat) arriben a l'illa en 13 hores. El retorn, sota l'aigua, es tancar¨¤ despr¨¦s de 22 hores: ¨¨xit propagand¨ªstic que contrarestava les gestes que els feixistes tamb¨¦ difonien des de la filat¨¨lia i recaptaci¨® d'11 milions de pessetes de l'¨¨poca.

Tenia un punt de l¨°gica que una iniciativa aix¨ª es desenvolup¨¦s a Barcelona, que encara avui pot presumir de tenir un dels edificis m¨¦s antics d'Europa destinat a Correus, la capella d'en Marc¨²s (n¨²mero 2 del carrer Carders), seu de la confraria dels primers hostalers de correus medievals, a la manera d'estafetes actuals. Els troters, com se'ls coneixia a la ciutat, nom¨¦s actuaven sota llic¨¨ncia municipal i despr¨¦s reial, i la seva activitat estava regulada fins a l'extrem que hi havia penes de pres¨® ¡°en camisa e en bragues¡± si cometien malifetes durant la seva feina. El 1390 haurien format un gremi que es va consolidar el 1417, el primer de la Pen¨ªnsula i dels m¨¦s antics del continent.

La proliferaci¨® i l'ab¨²s van fer que, a partir del 1444, els consellers de Barcelona dictaminessin que nom¨¦s hi hauria un hoste de correus, una situaci¨® que es va mantenir fins a la uni¨® de la corona d'Arag¨® amb Castella, quan es va concedir a la fam¨ªlia Tassis el c¨¤rrec de correu major, amb la conseq¨¹ent extinci¨® dels hostes a Catalunya, Val¨¨ncia i Arag¨®, origen d'un plet de segle i mig entre el clan agraciat i el gremi per l'exclusivitat. La dinastia borb¨°nica va arrasar-ho tot en passar la gesti¨® del servei a la corona.

Les cartes de Castella, ja al XVIII, arribaven a la ciutat els dimecres a la tarda, com les d'It¨¤lia els divendres a la nit: la gent, sense m¨¦s identificaci¨® que donant el seu nom, anava a recollir-les. Alguns agafaven les de senyors rics per portar-les-hi a casa seva i guanyar-se uns diners. Perqu¨¨, de fet, la primera dotzena de carters no va arribar fins al 1756. Les ordenances els obligaven a saber llegir i escriure i a viure al barri on repartien el correu, havent de confeccionar una llista amb els carrers i els ve?ns de cada casa. Era un ofici que fregava la ru?na: el seu domicili particular feia les vegades d'estafeta i cobraven al destinatari. En realitat, no van rebre sou de l'Estat fins al 1931, de la mateixa manera que s'havien de pagar l'uniforme, obligat a aguantar almenys dos anys i servir tant per a l'estiu com per a l'hivern: fins a gaireb¨¦ dos segles despr¨¦s, el 1943, el Govern no els el va facilitar. De sacrificats, ho seran sempre: el 1870, en plena pand¨¨mia assassina de pesta groga, un centenar van decidir no ser evacuats i quedar-se a la ciutat complint la seva funci¨® p¨²blica: tres ho van pagar amb la vida.

En qualsevol cas, el 1895 ja hi havia a Barcelona 120 carters, que repartien uns 23.000 objectes diaris. Les dones, a pesar que el 1648 es t¨¦ una primera refer¨¨ncia d'una ¡°correa¡± a Portugalete, fins al 1830 no seran ¡°mestres de posta¡± i nom¨¦s des del 1922 accedeixen a ser carteres, tot i que sense sortir al carrer perqu¨¨ s¨®n ¡°cos auxiliar¡±, de manera que se'ls destina nom¨¦s a fer tasques administratives i sempre que tinguin el t¨ªtol de mestres. En plena Guerra Civil seran el 5% de la plantilla, unes 600, cap de tan famosa com Rosario S¨¢nchez, la Dinamitera, que va perdre una m¨¤ manipulant una bomba, per¨° que va seguir al front portant cartes als soldats, com va cantar el poeta Miguel Hern¨¢ndez. El 1939, el franquisme va depurar un ter? de la plantilla. A elles es deu en part l'assoliment que els carters canviessin, el 1989, la seva inc¨°moda bandolera per un carro, que inicialment va ser una altra tortura: pesava 7,5 quilos.

Tot i que el lleidat¨¤ Tom¨¤s de Perpeny¨¤ va escriure el 1505 el primer manual d'estil a Catalunya per escriure una carta (¡°lletra de bona grand¨¤ria, bonica, regular, clara, de lectura f¨¤cil¡±), que al XVI es pass¨¦s d'escriure en horitzontal a vertical, que s'adopt¨¦s la quartilla (XVIII) i s'estengu¨¦s la pr¨¤ctica de posar nom i adre?a (no sistem¨¤tica i operativa fins a mitjan XIX), entendre la lletra o que amb gaireb¨¦ nul¡¤les refer¨¨ncies arribessin les cartes a destinaci¨® era gr¨¤cies als anomenats ¡°savis¡± de correus, especialistes a desxifrar aut¨¨ntics jerogl¨ªfics, que alguns feien ex professo quan es va posar de moda al XIX. Tot i aix¨ª, entre el 1861 i el 1865 a Barcelona es van tirar al foc 800.000 cartes perqu¨¨ el destinatari o l'adre?a eren il¡¤legibles fins i tot per a aquests savis, l'¨²ltim dels quals es va jubilar el 1996. L'analfabetisme va facilitar l'exist¨¨ncia dels anomenats memorialistes, escrivents de cartes que tenien en soldats i criades la seva gran clientela. El 1859 n'hi havia 20, en petits cub¨ªculums al costat de la Virreina, a La Rambla. L'¨²ltima va ser una dona, que va marxar d'all¨¤ el 1991, despr¨¦s que el seu lloc de treball s'incendi¨¦s misteriosament.

El segell com a nou i definitiu sistema de pagament postal va arribar el 1850, amb un barcelon¨ª, Bartomeu Tom¨¤s, al capdavant de la F¨¤brica Nacional del Segell. Va ser una s¨¨rie de cinc (sense dentar, tot i que un irland¨¨s havia patentat aquest sistema per no tallar-los amb tisores tres anys abans), amb l'ef¨ªgie de la reina Isabel II, que va ordenar confeccionar mata-segells que no li embrutessin la cara, tot i que no va poder evitar que els antimon¨¤rquics l'enganxessin cap per avall. Un gran invent (del qual hi ha un desconegut homenatge en cer¨¤mica a la fa?ana del n¨²mero 131 del carrer Balmes de Barcelona) que va tenir el seu primer col¡¤leccionista en el barcelon¨ª Santiago ?ngel Saura i Mascar¨®.

Barcelona, que nom¨¦s t¨¦ un carrer dedicat a un carter (Salvador Alloza, depurat el 1939 per anarquista) i un mural d'uns ve?ns al seu edifici (Manso, 39), tamb¨¦ va ser la que va acollir la primera botiga de segells (1878), aix¨ª com el primer cat¨¤leg editat a Espanya (amb 2.000 estampes de tot el m¨®n, el 1863), la primera associaci¨® de col¡¤leccionistes de l'Estat (la Societat Filat¨¨lica Barcelonina, el 1888) i, ¨¦s clar, el primer museu, nascut de la col¡¤lecci¨® particular de Ramon Marull (65.380 exemplars, gaireb¨¦ tots els del m¨®n entre el 1840 i el 1940). El primer segell amb un motiu barcelon¨ª (un macer del consistori, amb una vista de la ciutat als peus) va ser per a la famosa Exposici¨® del 1929; s¨ª, el mateix any que es va fer el bombardeig de les saques des del Graf Zeppelin.

Lleons, fanals i tramvies per posar b¨²sties

Caixes de fusta a les parets de la Ven¨¨cia del XVI per dipositar-hi den¨²ncies an¨°nimes semblen ser l'origen de les b¨²sties (de l'itali¨¤ buco, boca), essencials per garantir la integritat (f¨ªsica i de continguts) d'una correspond¨¨ncia que patia de tot, fins i tot?dutxes de vinagre des que van comen?ar a ser desinfectades d'aquesta manera a Barcelona durant la pesta del 1348 (fins al 1953, les cartes es netejaven a mig m¨®n). El segle XVII, als carrers de Fran?a n'hi havia 1.500, mentre que a Viena o Dinamarca eren b¨²sties humanes: un senyor se les penjava a l'esquena.

A Barcelona, el 1857 nom¨¦s hi havia cinc b¨²sties; avui, pintades de groc des del 1977, en queden uns 800. Es van fer de tot tipus i condici¨®; majorit¨¤riament, un forat en parets d'oficines emmarcats en un cap de lle¨®. Per¨° tamb¨¦ n'hi va haver, com a la cru?lla entre Arag¨® i Pau Claris, que anaven units a un fanal, imitant els que triomfaven al Londres victori¨¤. El 1915, portaven b¨²sties fins als tramvies, succedanis m¨¦s o menys enginyosos fins que no van ser obligat¨°ries les b¨²sties domicili¨¤ries, en un molt proper 1962 i nom¨¦s per a localitats de m¨¦s de 50.000 habitants i en edificis de nova construcci¨®. Per a les altres, hi va haver marge fins al 1964.

La rapidesa de recollida i de transport fins a la destinaci¨® va anar en paral¡¤lel als avan?os tecnol¨°gics: el carter va anar saltant sempre cap al m¨¦s velo?. Els troters medievals m¨¦s r¨¤pids arribaven als 30 o 40 quil¨°metres al dia: cobraven en relaci¨® inversa als dies que trigaven. Les dilig¨¨ncies (s¨ª, a 15 km/h, m¨¦s lentes, per¨° amb m¨¦s c¨¤rrega) van ser desbancades pel ferrocarril (dues tones de correspond¨¨ncia, a 50 km/h). El cotxe (el primer, el 1899 a Navarra) va acabar sent el rei de la terra: el 1920 ja hi havia 13 rutes motoritzades a Catalunya.

Pocs recorden que el Titanic tamb¨¦ portava oficina de correus, amb 3.000 saques i cinc treballadors (no se'n va salvar cap), perqu¨¨ el transport mar¨ªtim semblava imbatible entre continents fins a l'arribada del correu aeri, ja intu?t el gener del 1785 amb el primer transport per aire entre Dover i Calais "par ballon mont¨¦", globus aerost¨¤tic. Barcelona va poder tastar el correu postal amb avi¨® entre el desembre del 1918 i el mar? del 1919, quan els francesos de Lat¨¦co¨¨re van comen?ar a provar parades en el seu trajecte cap a Casablanca. Les dues primeres l¨ªnies postals per avi¨® a Espanya van ser les de Sevilla-Larraix i Barcelona-Palma, l'abril del 1922, que permetia en aquest ¨²ltim cas contestar a correu seguit¡­ el mateix dia.