¡°?El Estatuto de Catalu?a ha muerto!¡±
Aquest dijous fa vuitanta anys que el general Franco va derogar l¡¯autonomia catalana, un dels principals objectius del cop d¡¯Estat dels militars rebels. N¡¯analitzem el moment
El Caudillo ha firmado la ley que deroga aquella otra nefasta que las Cortes republicanas en mal hora votaron. Este decreto, que coincide con la presencia de nuestro glorioso Ej¨¦rcito en tierra Catalana debe ser el principio de una nueva era en la que todos olviden los innobles sue?os de injustos privilegios¡±. Aix¨ª saludava el Diario de Burgos, en el seu editorial El Estatuto de Catalu?a ha muerto, del 9 d¡¯abril de 1938, el decret-llei de derogaci¨® de l¡¯Estatut d¡¯Autonomia de 1932, aparegut el dia anterior al BOE.
En aquell moment, l¡¯Ex¨¨rcit rebel es trobava enmig d¡¯una ofensiva de gran abast iniciada en comen?ar el mar? al front d¡¯Arag¨®. L¡¯objectiu: arribar a la costa mediterr¨¤nia i partir en dos el territori republic¨¤. La Guerra Civil feia vint mesos i mig que havia comen?at. El 27 de mar?, els sollevats havien conquerit Massalcoreig i havien iniciat l¡¯ocupaci¨® de Catalunya. Aquell mateix dia, un seguit de bombardeigs sobre Lleida va debilitar la resist¨¨ncia local. Quan els franquistes hi van entrar el 3 d¡¯abril van fer desapar¨¨ixer els toms del Registre Civil, on s¡¯havien anotat les defuncions. No volien que se¡¯n conegu¨¦s l¡¯efecte devastador. Era el principi de la fi de la Rep¨²blica.
Una decisi¨® gens improvisada
La del Segri¨¤ era la primera capital catalana que queia en mans rebels. Ben just consolidat el poder a la pla?a, el dia 5 d¡¯abril Franco va signar el decret de derogaci¨® a Burgos, aleshores capital administrativa del Nuevo Estado. ¡°El Alzamiento Nacional ¡ªcomen?ava el text¡ª signific¨® en el orden pol¨ªtico la ruptura con todas las Instituciones que implicasen negaci¨®n de los valores que se intentaba restaurar. Y es claro que, cualquiera que sea la concepci¨®n de la vida local que inspire normas futuras, el Estatuto de Catalu?a, en mala hora concebido por la Rep¨²blica, dej¨® de tener validez, en el orden jur¨ªdico espa?ol, desde el d¨ªa 17 de julio de 1936¡±. La llei, doncs, m¨¦s que derogar l¡¯autonomia donava l¡¯Estatut per obsolet des del dia del sollevament militar.
Joan Maria Thomas, historiador, investigador ICREA de la Universitat Rovira i Virgili, explica a QUADERN que ¡°la idea de la derogaci¨® ¨¦s estructural amb els objectius de la contesa: suprimir les dues autonomies realment existents. Aix¨ª, doncs, s¡¯escoll¨ª de fer-ho tan bon punt es va posar peu en terra catalana¡±. Comparteix l¡¯an¨¤lisi Joan Villarroya: ¡°Des de l¡¯inici de la guerra hi havia la voluntat de posar fi a l¡¯autonomia perqu¨¨ el cop d¡¯Estat anava contra qualsevol idea que fos contr¨¤ria al model d¡¯Estat centralitzat¡±, comenta el catedr¨¤tic d¡¯Hist¨°ria Contempor¨¤nia de la UB.
Aleshores nom¨¦s quedava dempeus l¡¯autonomia catalana. En comen?ar l¡¯estiu de 1937 els rebels havien ocupat el Pa¨ªs Basc. Despr¨¦s de prendre Bilbao el 19 de juny, Franco havia abolit el concert econ¨°mic de Guip¨²scoa i Biscaia per ser ¡°provincias traidoras al r¨¦gimen¡± amb un decret-llei del 23 de juny que afirmava que no era ¡°admisible que subsista ese privilegio sin agravio para las restantes regiones¡±. En canvi, s¨ª que es va mantenir el privilegi per a les prov¨ªncies d¡¯?laba i Navarra, on el sollevament havia triomfat.
Xos¨¦ Manuel N¨²?ez Seixas creu que Franco va optar per aquesta f¨®rmula en comptes de derogar tot l¡¯Estatut de Gernika ¡°perqu¨¨ els carlins navarresos i alabesos van pressionar bastant i el lema dels furs es trobava sovint a la propaganda de guerra dels tradicionalistes¡±. El catedr¨¤tic d¡¯Hist¨°ria Contempor¨¤nia de la Universitat Ludwig-Maximilian de Munic afegeix que ¡°les contribucions militars i el fet que els carlins navarresos i tamb¨¦, encara que menys, els alabesos consolidessin estructures semiaut¨°nomes al voltant de les diputacions, entre l¡¯agost de 1936 i l¡¯abril de 1937, van jugar al seu favor¡±.
De tota manera, les prov¨ªncies tra?dores basques no van ser mai en la ment dels rebels un bot¨ª tan llaminer com Catalunya. Franco havia expressat a la premsa estrangera que aquesta era ¡°precisamente una de las causas fundamentales de nuestro levantamiento¡±. El mateix decret de derogaci¨®, en el seu pre¨¤mbul, s¡¯excusava de no haver-ho fet abans, encara que per fi es tornava a ¡°aquellas provincias el honor de ser gobernadas en pie de igualdad con sus hermanas del resto de Espa?a¡±. D¡¯acord amb aix¨°, a proposta del ministre de l¡¯Interior, Ram¨®n Serrano Su?er, cunyat del General¨ªsimo, es disposava en dos articles que tota l¡¯administraci¨® de les prov¨ªncies catalanes es regiria per les normes que s¡¯aplicaven a la resta i que es revertia a l¡¯Estat la legislaci¨®, execuci¨® i serveis que s¡¯havien transferit a la Generalitat.
Bibliografia escassa
La literatura entorn del pensament franquista sobre la derogaci¨® de l¡¯Estatut catal¨¤ ¨¦s escassa, tret de la seva recepci¨® hemerogr¨¤fica. A continuaci¨® es detallen alguns treballs que tracten aspectes col¡¤laterals al fet.
Breu Hist¨°ria de la Guerra Civil a Catalunya (Edicions 62, 2005). Dirigida per Josep Maria Sol¨¦ Sabat¨¦ i Joan Villarroya, inclou l'¨²nic article monogr¨¤fic publicat sobre la q¨¹esti¨®, Una setmana tr¨¤gica: la derogaci¨® de l'Estatut, de Joan B. Culla. Inclou, com a tel¨® de fons, l'afusellament el 9 d'abril de 1938 del fundador d'Uni¨® Democr¨¤tica de Catalunya, Manuel Carrasco i Formiguera, a Burgos.
Falange, Guerra Civil, Franquisme. FET y de las JONS de Barcelona en els primers anys de r¨¨gim franquista?(Publicacions de l'Abadia de Montserrat 1992). El professor Joan Maria Thomas, un dels experts en franquisme i feixisme m¨¦s reconeguts, hi explora els antecedents del partit ¨²nic del r¨¨gim franquista a nivell de tot Catalunya durant la Rep¨²blica i la Guerra Civil. Essencial per comprendre com un partit petit com la Falange als anys trenta esdevingu¨¦ tan rellevant durant la contesa i, a la vegada, com va perdre ascendent en el nou r¨¨gim.
La Lleida ven?uda i ocupada del 1938 (Pag¨¨s Editors, 2014). L'historiador Joan Sagu¨¦s signa el millor treball monogr¨¤fic sobre la conquesta franquista de les terres de Ponent. Basat en la seva tesi doctoral de 2001 ¡ªLleida en la Guerra Civil espanyola (1936-1939)¡ª, ¨¦s una detallada explicaci¨® dels fets b¨¨l¡¤lics que van menar a la presa de la ciutat i del seu dia a dia entre l'abril de 1938 i l'inici de 1939.
El poder franquista a Lleida, 1938-1951?(Publicacions de la Universitat de Lleida, 2012). El treball de Josep Gelonch ¨¦s, d'alguna manera, la continuaci¨® de l'obra de Joan Sagu¨¦s. Un complet estudi sobre la institucionalitzaci¨® i consolidaci¨® del r¨¨gim a la capital del Segri¨¤ en el marc de la construcci¨® del Nuevo Estado. B¨¤sic per comprendre com funcionaven els ressorts del primer franquisme.
El professor d¡¯Hist¨°ria Contempor¨¤nia de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona Joan B. Culla sost¨¦ que el decret ¡°no va ser fruit de la casualitat ni de la improvisaci¨®¡±, a m¨¦s, que ¡°el Caudillo feia el mateix que havia fet Felip V amb el seu Decret de Nova Planta quan invocava una vict¨°ria militar per decretar, de nou, el desmantellament institucional de Catalunya. El moment era diferent, per¨° les similituds, remarcables¡±. En efecte, el Diario de Burgos assegurava que ¡°el decreto traer¨¢ a los habitantes a la realidad para recordarles que no pueden ser m¨¢s que espa?oles y despu¨¦s de eso catalanes y que tenemos fuerza sobrada para obligarles a ello si no quieren serlo de grado¡±.
Des de la ciutat castellanolleonesa, Destino lloava el fet pel que tenia de propagand¨ªstic. Per al setmanari falangista, l¡¯aprovaci¨® de l¡¯Estatut havia dut els catalans a la ¡°desuni¨®n y desavenencia¡± i encimbellat figures pol¨ªtiques que ¡°aprovech¨¢ndose de una real y apol¨ªtica vibraci¨®n sentimental, la transformaron en plataforma para sus ambiciones¡±. D¡¯acord amb aix¨°, el veritable c¨¤stig hauria estat mantenir l¡¯autonomia. A Lleida, Ruta, el peri¨°dic falangista que de seguida s¡¯hi va publicar, constatava que Catalunya ¡°m¨¢s que ninguna regi¨®n precisaba vivir esta etapa sangrienta, pero de espl¨¦ndido resurgir, para que, de una vez y para siempre, quedase definitiva e indisolublemente ligada a Espa?a¡±.
Conseq¨¹¨¨ncies immediates
¡°L¡¯objectiu de l¡¯Alzamiento ¡ªexplica Joan Sagu¨¦s, historiador de la Universitat de Lleida, a QUADERN¡ª era acabar amb tot el que havia aixecat la Rep¨²blica: recuperar l¡¯administraci¨® directa del territori i les seves institucions. Fou per aix¨° que, a banda de designar nous alcaldes i delegats d¡¯Ordre P¨²blic, s¡¯inici¨¤ el restabliment dels governs civils, que en la Rep¨²blica s¡¯havien substitu?t per comissariats de la Generalitat¡±.
El mateix 5 d¡¯abril va ser nomenat per al c¨¤rrec a Lleida Llu¨ªs Ventall¨®, tradicionalista terrassenc i secretari d¡¯Alfons Sala Argem¨ª, quan aquest havia exercit de darrer president de la Mancomunitat (1924-1925) durant la dictadura de Primo Rivera. Tal com explica Mariona Vigu¨¦s en la biografia Llu¨ªs G. Ventall¨® i Verg¨¦s (1903-1980): de la fidelitat a Sala al comprom¨ªs amb el R¨¨gim (2005), aquest era, paradoxalment, germ¨¤ del periodista vinculat a ERC i al grup del diari L¡¯Opini¨®, Joaquim Ventall¨®, conegut per retransmetre el primer partit de futbol per r¨¤dio en catal¨¤ el 8 d¡¯abril de 1928 a R¨¤dio Barcelona i, despr¨¦s, per les seves traduccions al catal¨¤ de Les aventures de Tint¨ªn a partir dels anys seixanta.
¡°El r¨¨gim franquista es caracteritzava per un fort centralisme i la unificaci¨® del poder, i va enfortir la figura dels governadors civils¡±, assegura Josep Gelonch, historiador a la Universitat Oberta de Catalunya. ¡°Aquest perfil s¡¯assemblava al prefetto del r¨¨gim feixista itali¨¤, que va esdevenir un instrument fonamental de centralitzaci¨® i refor?ament del control del territori per part del poder executiu¡±, diu. Ventall¨®, per¨°, no va durar. Va ser cessat el 30 d¡¯agost per les males relacions amb les autoritats militars locals, a causa, entre d¡¯altres, del desbocat anticatalanisme d¡¯aquestes autoritats.
Precisament, la llengua catalana va ser una de les grans damnificades per la derogaci¨® de l¡¯Estatut, que en comportava la p¨¨rdua de l¡¯oficialitat en la zona ocupada. Al governador civil de Lleida li van fer penjar en depend¨¨ncies p¨²bliques els r¨¨tols Si eres patriota, habla en espa?ol i es va prohibir l¡¯¨²s del catal¨¤ en p¨²blic. Com el mateix Ventall¨®, no pocs catalans que donaven suport al sollevament aviat van veure que all¨° que s¡¯imposava no era l¡¯esperat.
¡°Era previst. Per¨° al llegir-ho m¡¯ha donat un cop¡±, va anotar en el seu dietari el dirigent de la Lliga favorable al b¨¤ndol franquista i diputat al Parlament, Raimon d¡¯Abadal, des del seu exili itali¨¤. ¡°El govern de Franco ha aprovat un projecte de llei abolint l¡¯autonomia de Catalunya. L¡¯havien prostitu?da els esquerrans, que les coses m¨¦s sagrades poden ser prostitu?des. Tornem a Catalunya, sembla que diu la llei, l¡¯honor de ser governada a l¡¯igual que les altres prov¨ªncies espanyoles. Era previst, per¨° m¡¯ha donat un cop¡±.
La reacci¨® republicana
El decret de derogaci¨® no va passar desapercebut a Barcelona, que era des de finals d¡¯octubre de 1937 seu del govern de la Rep¨²blica i acollia tamb¨¦ el govern basc. El va eclipsar, per¨°, una q¨¹esti¨® que s¡¯entenia m¨¦s cabdal. El mateix 5 d¡¯abril es va formar el segon govern presidit pel socialista esquerr¨¤ Juan Negr¨ªn. A l¡¯executiu, que exclo?a el moderat Indalecio Prieto, entraven el PCE i la CNT i s¡¯hi mantenien ERC, el PNB, a m¨¦s de socialistes i republicans. La propaganda el va vendre com ¡°el govern d¡¯uni¨® nacional¡± o ¡°de la vict¨°ria definitiva¡±. Pura il¡¤lusi¨®.
El nou ministre d¡¯Estat, Julio ?lvarez del Vayo, en una entrevista el 8 d¡¯abril al rotatiu conservador franc¨¨s L¡¯Ordre, va qualificar la derogaci¨® ¡°d¡¯error psicol¨°gic m¨¤xim¡± i va afegir que era ¡°l¡¯¨²nic que faltava per posar a tota Catalunya en peu¡±. La premsa catalanista compartia el diagn¨°stic del socialista. La Humanitat, el diari d¡¯ERC, es congratulava del gest perqu¨¨ ¡°traur¨¤ de dubtes d¡¯una vegada per sempre a tots aquells que creien compatible el triomf dels generals tra?dors amb l¡¯exist¨¨ncia de Catalunya¡±. La Publicitat, peri¨°dic ben af¨ª a Acci¨® Catalana, sostenia que el fet ¡°pot tenir una influ¨¨ncia m¨¦s positiva en el curs d¡¯aquesta lluita que sostenim que la mateixa rebuda d¡¯unes tones de material b¨¨l¡¤lic¡±.
Ambd¨®s diaris titllaven la informaci¨® que sobre la derogaci¨® havia donat R¨¤dio Nacional de Salamanca d¡¯¡°humorisme dels facciosos¡±. Com era habitual, per¨°, qui va anar m¨¦s lluny en la mofa va ser L¡¯Esquella de la Torratxa, que va comentar la not¨ªcia per mitj¨¤ d¡¯una entrevista fict¨ªcia a l¡¯aleshores primer ministre de Pr¨²ssia i capitost nazi, Hermann G?ring. Per prendre-li l¡¯Estatut, se¡¯n reia el setmanari sat¨ªric, Catalunya no calia que fos conquistada, ¡°com que n¡¯hem trobat una colla d¡¯exemplars en els pobles que ja tenim conquistats, doncs els hem anul¡¤lat i en paus¡±.
El primer dimarts despr¨¦s del decret, el dia 12 al vespre, un cop acabada l¡¯habitual reuni¨® del govern Companys, el secretari i conseller de Governaci¨® i Assist¨¨ncia Social va llegir en nom de l¡¯executiu ¡°representant aut¨¨ntic i democr¨¤tic del nostre poble¡± una declaraci¨®. La derogaci¨®, va expressar Antoni Maria Sbert, d¡¯ERC, ¡°pel seu origen no t¨¦ ni pot tenir cap for?a legal¡±. En la mateixa l¨ªnia d¡¯?lvarez del Vayo i de la premsa republicana s¡¯afirmava que ¡°aquest acte facci¨®s ha de ser un major incentiu i nou i ardent est¨ªmul per tal que els fills de Catalunya refermin la seva valentia i coratge¡±.
Fi de partida
Res, per¨°, no succe¨ª com preveia la Rep¨²blica. El 15 d¡¯abril, l¡¯Ex¨¨rcit sollevat va arribar al port de Vinar¨°s i va dividir el territori republic¨¤ en dos. Els rebels ocupaven aleshores una franja vertical de Catalunya que baixava de la Vall d¡¯Aran i seguia els cursos dels rius Noguera Pallaresa i Segre i tamb¨¦ la franja meridional del delta de l¡¯Ebre. Despr¨¦s d¡¯optar per frenar l¡¯aven? de les tropes i allargar la guerra uns mesos, en plena ofensiva final, el 19 de gener de 1939, el govern de Franco va dictar normes transit¨°ries sobre la recuperaci¨® administrativa en les prov¨ªncies catalanes per les quals les diputacions provincials prenien possessi¨® dels edificis, instal¡¤lacions i establiments on hi hagu¨¦s serveis de la Generalitat i funcionaris que en virtut del decret-llei de 5 d¡¯abril de 1938 passaven a l¡¯Estat o a les diputacions provincials. L¡¯Estatut, l¡¯autonomia, en efecte, havia mort. Trigaria gaireb¨¦ 40 anys a recuperar-se.
Derogar la derogaci¨® de l'Estatut?
El 29 de setembre de 1977, arran de les negociacions de Josep Tarradellas i els partits catalans amb Adolfo Su¨¢rez per tractar el retorn del president de la Generalitat a l¡¯exili i de la instituci¨® que representava, el rei Joan Carles I va signar el reial decret-llei sobre el restabliment de la Generalitat de Catalunya. ¡°Queda derogada la Ley de la jefatura del Estado de 8 de abril de 1938¡±, sostenia la seva disposici¨® final segona.
Aquesta va ser la f¨®rmula escollida per empeltar jur¨ªdicament Tarradellas, que sostenia la seva aspiraci¨® legitim¨¤ria en la legalitat republicana que Franco havia escap?at amb la seva norma. Encara que aquesta via fou acceptada i ben vista en el seu moment, entre altres pel deg¨¤ del Col¡¤legi d¡¯Advocats de Barcelona, Josep Maria Pi i Sunyer, hi hagu¨¦ qui, tot i no estar-hi en contra, no hi estigu¨¦ del tot d¡¯acord.
Recentment, els historiadors Merc¨¨ Morales i Jaume Sobrequ¨¦s han rescatat i publicat, al n¨²mero 28 de 2017 del Butllet¨ª de la Societat Catalana d'Estudis Hist¨°rics (consultable on-line), un document de Josep Maria Batista i Roca del 5 de juny de 1976 sobre la q¨¹esti¨®. Qui havia estat delegat del govern Companys a Londres durant la Guerra Civil considerava que "el m¨¦s extraordinari del decret de Franco ¨¦s que el seu fonament ¨¦s ideol¨°gic, per¨° no jur¨ªdic. L'Estatut fou, doncs, abrogat manu militari, no per cap causa v¨¤lida en Dret".
Ni tan sols, recordava Batista, el general Franco hi havia fet refer¨¨ncia en la seva proclama del 18 de juliol des de Radio Can¨¤ries. Per tant, considerava que el decret de l¡¯abril de 1938 no tenia valor jur¨ªdic per derogar un text, l¡¯Estatut, referendat per la ciutadania de Catalunya i aprovat per les Corts. L¡¯historiador i etn¨°leg separatista hauria preferit que el govern Su¨¢rez fes el mateix que, aconsellat pels juristes francesos, va fer Charles de Gaulle amb les mesures promulgades pel govern de Vichy: declarar-les nul¡¤les i com a no publicades. Aix¨ª, sense m¨¦s dilaci¨®, Catalunya podria haver donat com a v¨¤lid de manera autom¨¤tica l¡¯Estatut de N¨²ria.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
