El judici per terrorisme als agressors d¡¯Altsasu, pendent d¡¯un pacte d¡¯¨²ltima hora

El judici per terrorisme contra vuit joves que la matinada del 15 d'octubre de 2016 suposadament van agredir dos gu¨¤rdies civils i les seves parelles durant les festes patronals d¡¯Altsasu (Navarra) comen?a aquest dilluns a la seu de l¡¯Audi¨¨ncia Nacional de San Fernando de Henares (Madrid). En la vista oral es jutjaran els actes violents de tall nacionalista basc m¨¦s greus des que ETA va abandonar l'activitat armada l'octubre de 2011. La fiscalia reclama almenys 50 anys de pres¨® per a set dels vuit acusats, i de dotze anys per a la vuitena integrant de la banqueta, Ainara Urkijo. L'enorme gravetat de les penes en relaci¨® a les lesions de les v¨ªctimes ¨Cun gu¨¤rdia va patir una fractura de turmell i l'altre diverses contusions¨C deriva que la fiscalia i les acusacions populars tipifiquen els fets com a lesions i amenaces terroristes, una qualificaci¨® que ha estat discutida per sectors progressistes de la pol¨ªtica i el dret.

El resultat de la vista oral es troba pendent d'un possible acord d'¨²ltima hora entre els advocats dels acusats ¨Cdel col¡¤lectiu de lletrats habitual de l'esquerra abertzale¨C i la fiscalia. No obstant aix¨°, fonts del ministeri p¨²blic es mostraven esc¨¨ptiques aquesta setmana sobre la consecuci¨® d¡¯aquest pacte, que passaria per recon¨¨ixer els fets a canvi d'una rebaixa en la pena. Tres dels suposats agressors, Oihan Arnanz, Jokin Unamuno i Adur Ram¨ªrez, romanen a la pres¨® provisional des del 14 de novembre de 2016.Altres quatre estan en llibertat despr¨¦s de passar per la pres¨®.

L'agressi¨® multitudin¨¤ria en la qual els agents van resultar lesionats i que l'esquerra abertzale intenta reduir a la categoria de baralla de bar, s'emmarca, segons la fiscalia, en la campanya Alde Hemendik (¡°fora d'aqu¨ª¡±, en basc) de fustigaci¨® i pressi¨® contra les forces de seguretat de l¡¯Estat per aconseguir la seva sortida del Pa¨ªs Basc i Navarra. Aquesta campanya, creada per ETA, ha tingut ¡°continu?tat¡± malgrat el cessament de l'activitat violenta de la banda terrorista, segons la Fiscalia.

Aquell 15 d'octubre, sobre les 2.30 de la matinada, dos gu¨¤rdies civils ¨Cun tinent i un sergent- es trobaven prenent copes juntament amb les seves parelles al bar Koxka, d¡¯Altsasu, un municipi navarr¨¨s de 7.000 habitants que limita amb Guip¨²scoa i ?laba, i un dels fortins tradicionals de l'esquerra abertzale en la comunitat foral. Segons el relat, el tinent va entrar al bany, i en sortir va ser abordat per Oihan Arnanz, que li va preguntar si era un ¡°madero¡±. Poc despr¨¦s, dins de l'establiment, alg¨² que no ha arribat a ser identificat, va llan?ar al grup un got de pl¨¤stic, que no els va causar cap dany.

Els gu¨¤rdies i les seves xicotes van romandre al Koxka fins que, al voltant de les 4 de la matinada, va entrar al bar Jokin Unamuno, que es va encarar amb el sergent. Quan el tinent el va intentar calmar dient-li pel nom, Unamuno va comen?ar a cridar-los que marxessin del bar. Una noia menor d'edat que anava amb ell va encoratjar un grup de persones per envoltar els gu¨¤rdies i les seves xicotes.

"Us hem de matar"

De seguida, segons la Fiscalia, unes 25 persones van envoltar les quatre v¨ªctimes i van comen?ar a insultar-les: ¡°Marxeu d'aqu¨ª, fills de puta, us hem de matar per ser gu¨¤rdies civils, cabrons, txakurras (gossos)¡±. Immediatament van comen?ar els cops dins del bar. Un passad¨ªs d'agressors va propinar cops de puny, empentes i puntades als gu¨¤rdies i les seves parelles.

Una vegada al carrer, l'agressi¨® va continuar. Segons l'escrit, el tinent i el sergent van ser atacats en aquest moment amb ¡°gran viol¨¨ncia i brutalitat¡± especialment per Jokin Unamuno, Jon Ander Cob i Julen Goikoetxea. Amb els agents a terra, altres tres joves ¡ªel citat Arnanz, Adur Ram¨ªrez de Alda i Aratz Urrizola¡ª van comen?ar a donar-los puntades al cap i l'esquena. La xicota del sergent, en provar de defensar-lo, tamb¨¦ va ser copejada. El tinent, amb una cama trencada, no podia aixecar-se.

Quan els agents de la Policia Foral van acudir al lloc de l'agressi¨®, una vegada traslladats els ferits a l'hospital, van detenir, entre un gran tumult Jokin Unamuno. Oihan Arnanz es va encarar amb un agent i suposadament va amena?ar de donar-li un cop de puny. Al seu costat, Ainara Urkijo va amena?ar la parella del sergent dient: ¡°Aix¨° que us ha passat ¨¦s per sortir d'all¨¤ dalt, cada vegada que sortiu us passar¨¤ el mateix aix¨ª que el que has de fer ¨¦s no sortir d'all¨¤¡±, referint-se a la casa caserna de la Gu¨¤rdia Civil d¡¯Altsasu.

El tinent va sofrir, a causa de l'agressi¨®, una fractura de turmell que va requerir tractament quir¨²rgic i contusions. Va estar fora de servei 92 dies. La seva xicota, a m¨¦s de diferents contusions, pateix ansietat. ¡°Aquesta situaci¨® es va veure agreujada en creuar-se pel carrer amb un dels seus agressors i per la situaci¨® que viuen els seus pares a Altsasu, on resideixen i reben amenaces i insults¡±, afirma la fiscalia. El sergent va trigar a guarir-se de les seves lesions a l'esquena i les cames 53 dies, mentre que la seva xicota, a m¨¦s de les lesions ¡ªcontractures cervicals, hematomes¡ª segueix sota control psicol¨°gic amb visites programades cada 15 dies per estr¨¨s posttraum¨¤tic.

La fiscalia atribueix a set dels vuit acusats un total de quatre delictes de lesions amb car¨¤cter terrorista, penats cadascun amb un m¨ªnim de dotze anys i mig de pres¨®. Per a Oihan Arnanz reclama 12 anys i mig m¨¦s per amena?a, pena que sol¡¤licita per a la vuitena acusada, Ainara Urkijo. En cas que la Secci¨® Primera penal de l¡¯Audi¨¨ncia Nacional no apreci? aquests delictes, la fiscalia planteja, subsidi¨¤riament, que els fets siguin considerats com desordres p¨²blics terroristes, atemptat, lesions ordin¨¤ries i amenaces terroristes, amb penes que oscil¡¤len entre els 18 anys i 30 anys i mig de pres¨®.

La campanya Alde Hemendik, que tamb¨¦ es desenvolupa sota les denominacions Fan Hemendik y Ospa!, t¨¦ dues finalitats: la primera ¡°influir de manera negativa en la qualitat de vida dels membres de la Gu¨¤rdia Civil, aix¨ª com en la dels seus familiars i amistats com a pas previ a la seva exclusi¨® social¡±. La segona consisteix a ¡°crear un clima de por i rebuig entre els ciutadans, instant-los (...) a no entaular cap vincle afectiu o d'amistat o cortesia amb membres de la Gu¨¤rdia Civil¡±.

¡°La no contemplaci¨® d'aquests preceptes per part d'algun ciutad¨¤ el converteix autom¨¤ticament en af¨ª al cos i, per tant, en qualsevol moment tant la seva persona com els seus b¨¦ns o fins i tot les seves vinculacions directes passen a convertir-se en objectiu de la din¨¤mica Alde Hemendik i dels diferents grupuscles de marcat car¨¤cter violent¡±, assenyala la Fiscalia en el seu escrit de qualificaci¨®.