Serrat: ¡°Les xarxes socials no s¨®n tan importants com elles es creuen¡±

Joan Manuel Serrat diu que, per a ell, la marea mental del 68 va desembocar a Mediterr¨¢neo. No nom¨¦s a la can?¨® que acabarien taral¡¤lejant tres generacions d¡¯hispanoparlants, sin¨® a tot un disc impregnat de brises llibert¨¤ries, salnitre amb el corc d¡¯un passat del qual la majoria desitjava fugir lluny de pobles i fantasmes m¨¦s negres que blancs, o emocions que brollaven en sorprendre¡¯s amb petites coses que trobaven pels calaixos. Avui, per a molts, aquest esperit ¨¦s una ressaca que s¡¯obstinen a desmitificar i a llevar-ne la import¨¤ncia. Per¨° per al m¨²sic, aquells aires, van canviar un munt de mentalitats per a b¨¦. I per tant, amb 74 anys bons i fets, desitja rememorar-ho en companyia dels seus fidels al llarg d¡¯una gira monumental: prop de 100 concerts entre Espanya, Europa i Am¨¨rica.

Comen?a diumenge vinent a Roquetas de Mar (Almeria). Ha titulat el tour Mediterr¨¢neo da capo. Vol cantar aquest repertori, que va apar¨¨ixer el 1971 amb deu can?ons que van canviar la m¨²sica popular en castell¨¤ per sempre. De dalt a baix. Des de la que dona el t¨ªtol al disc fins a joies com Aquellas peque?as coses, Pueblo Blanco, Barquito de papel, La mujer que yo quiero, Vagabundear, T¨ªo Alberto, Qu¨¦ va a ser de ti, Vencidos, Luc¨ªa¡­

L¡¯acompanyen sis m¨²sics sota la m¨¤ batuta del gran Ricard Miralles al piano. Per no desentonar, t¨¦ la vergonya torera d¡¯assajar di¨¤riament amb la guitarra a la m¨¤ tot all¨° que se sap de mem¨°ria. ¡°Haig d¡¯estar a l¡¯al?ada. Per a aix¨°, repeteixo el que deia Arthur Rubinstein. Ell tocava el piano com els ¨¤ngels. Jo la guitarra amb el cul, per¨° vaja. Explicava que si un dia no practicava ell ho notava. Si se n¡¯apartava tres dies, rebien els m¨¦s propers. I si ho deixava una setmana, el p¨²blic. Aix¨ª que no em queda cap altre remei que assajar per desentonar com menys millor¡±.

M¨¢s informaci¨®n

Joan Manuel Serrat: ¡°He aconseguit arribar a vell sense ser adult¡±

Serrat, 50 anys en 10 objectes

L¡¯idil¡¤li de Serrat amb el Grec

Ho comenta en una escala madrilenya pr¨¨via a la gira. Inquiet perqu¨¨ ¨¦s a punt de ser avi per quarta vegada: ¡°Aquest paper ¨¦s molt f¨¤cil. N¡¯hi ha prou amb deixar-se portar. Alegries per als avis¡­ Els disgustos, per als pares¡±. Tot i aix¨°, surt relaxat i una mica al marge de l¡¯aldarull pol¨ªtic, encara que est¨¤ pendent del sarau que hi ha a diversos nivells.

Tema Cifuentes: ¡°Qui va crear aquesta universitat, la Rey Juan Carlos? El PP, no? Per qu¨¨ ho va fer? Per modelar individus a imatge i semblan?a seva. Tenen professors i alumnes estupends all¨¤, compte. Si ja ha quedat clar que no ha assistit al m¨¤ster, per qu¨¨ no se¡¯n va? Espera que la cansalada quedi m¨¦s salada i m¨¦s seca? Amb tot, ella fa el que ha decidit el seu president, que la recolza. Com? Com ell acostuma a abordar les coses. Sense fer res. I ella, doncs fent el que fan sempre¡±.

El dia de la marmota al front madrileny. Com passa amb el proc¨¦s¡­ ¡°Som on som. I no ens en sortim. Haurien de passar diverses coses per resoldre l¡¯embolic. Que el jutge deixi en llibertat els presos o que d¡¯entre els diputats sobiranistes en designin un altre sense c¨¤rregues judicials. De totes maneres, abans del 22 de maig passar¨¤ alguna cosa perqu¨¨ la dist¨¤ncia dels independentistes ¨¦s molt curta i corren el risc de perdre si es repeteixen les eleccions¡±.

Entre l¡¯estira-i-arronsa, caldr¨¤ que s¡¯hi entenguin. Si pot ser, amb els que estan presos al carrer, diu Serrat: ¡°Jo sempre he cregut que en aquests casos han d¡¯ingressar a la pres¨® aquells que tenen delictes provats. ?s molt dur el c¨¤stig que suposa estar ja sis mesos separat de la teva fam¨ªlia. Em sembla injust i pol¨ªticament matusser¡±.

Per¨° la temperatura no baixa. Una altra cosa ¨¦s l¡¯empatx. Ell ha sofert el sobreescalfament en la pr¨°pia pell pels atacs radicals d¡¯all¨° m¨¦s cafre i guerriller del sobiranisme. Fins i tot el titllen de feixista. Al?a aqu¨ª. A Serrat, que va fer corejar Antonio Machado i Miguel Hern¨¢ndez amb Franco encara al despatx. Que va patir l¡¯exili per protestar contra els afusellaments del proc¨¦s de Burgos, o censura i boicot per voler cantar en catal¨¤... ¡°A mi m¡¯afecta aix¨° com quan insulten un ¨¤rbitre. Si els dolgu¨¦s, respondrien. Qu¨¨ ¨¦s un feixista? Aquell que menyst¨¦ els qui no pensen com ell. Jo he defensat sempre amb vehem¨¨ncia el dret que t¨¦ qualsevol a expressar-se, per b¨¦ que no cregui el mateix que jo¡±.

Per¨° en aquesta ¨¨poca de fogueres a tort i a dret a les xarxes socials, sembla que tot es permet. ¡°Jo no he enviat un tuit mai de la vida. Tinc molta feina. I em queda tant per llegir. No puc perdre el temps. De totes maneres cal dir que les xarxes no s¨®n tan importants com elles es creuen. I dit aix¨°, tampoc vull crear la sensaci¨® que no m¡¯agraden. Em semblen b¨¦ si no acaben desembocant en una esp¨¨cie de pensament ¨²nic o quan no s¡¯utilitzen de manera grollera. Per¨° les veig molt ¨²tils com a plataforma d¡¯informaci¨® i di¨¤leg¡±.

Per fer c¨®rrer la veu, per exemple, que aquest artista s¨ªmbol torna a la carretera. Ho fa ansi¨®s i temperat. Entusiasta i expectant. Feli? i sorpr¨¨s. Amb unes can?ons concebudes fa 47 anys com si haguessin nascut ahir. Molt ¨²tils. Tremendament vigents. ¡°Van sortir d¡¯una manera natural, implicades en aquell temps. Viv¨ªem un canvi d¡¯esperit i de visi¨®. No nom¨¦s a Espanya i Par¨ªs. A Praga, a M¨¨xic, a Argentina. Aquella efervesc¨¨ncia va resultar molt beneficiosa per a l¡¯alliberament sexual, per a la igualtat de les dones. Alguns ho viuen ara com una derrota i es queixen que per a ells va ser una revolta de nens de pap¨¤¡±.

Per¨° en molts aspectes, va ser millor all¨° que moltes involucions presents. ¡°S¨®n cosa del maligne, ja saps a qu¨¨ em refereixo¡­ All¨° que provoca personatges com Trump, estats d¡¯¨¤nim. El maligne no s¡¯atura. Treballa cada dia. No ens podem relaxar i deixar que desaparegui tot all¨° que s¡¯ha conquerit. Els assoliments no es conserven sols. Jo s¨¦ que costa mantenir-los. Per¨° els hem de defensar¡±.