Sergio Ram¨ªrez dedica el Cervantes als ¡°nicarag¨¹encs assassinats aquests dies per reclamar just¨ªcia¡±

¡°Escric entre quatre parets, per¨° amb les finestres obertes¡±, ha dit aquest mat¨ª Sergio Ram¨ªrez a Alcal¨¢ de Henares en el seu discurs de recepci¨® del Premi Cervantes. Per aquestes finestres s'ha colat aquests dies la sagnant repressi¨® a Nicaragua dels qui protesten contra la reforma de la Seguretat Social, decretada ¨Ci despr¨¦s derogada¨C pel Govern de Daniel Ortega. Les actituds dictatorials dels seus excompanys sandinistes ¨CRam¨ªrez va ser vicepresident del seu pa¨ªs fins al 1990¨C han portat el premiat a saltar-se el protocol literari en un acte presidit pels Reis i al qual tamb¨¦ han assistit el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, i la presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, que tornaven a apar¨¨ixer junts en p¨²blic enmig de la pol¨¨mica entorn del m¨¤ster de Cifuentes.

Amb un lla? negre a la solapa, Ram¨ªrez ha pujat parsimoniosament al p¨²lpit del paranimf de la Universitat d'Alcal¨¢, ha obert una carpeta celeste i ha dit: ¡°Permetin-me dedicar aquest premi a la mem¨°ria dels nicarag¨¹encs que en els ¨²ltims dies han estat assassinats als carrers per reclamar just¨ªcia i democr¨¤cia, i als milers de joves que segueixen lluitant sense m¨¦s armes que els seus ideals perqu¨¨ Nicaragua torni a ser rep¨²blica¡±.

De seguida ho explicaria en el seu discurs: ¡°Com a novel¡¤lista no puc ignorar l'anormalitat constant de les ocurr¨¨ncies de la realitat en qu¨¨ visc, tan desconcertants i vol¨¤tils, i no poques vegades tan tr¨¤giques per¨° sempre seductores¡±. ¡°Tancar els ulls ¨¦s trair l'ofici¡±, ha expressat tamb¨¦ per reivindicar el paper principal que la literatura reserva als ignorats per la hist¨°ria, aquells que caminen ¡°sense ser advertits, o sense advertir-ho, cap a les goles que els engoleixen, v¨ªctimes tantes vegades del poder arbitrari que trastoca les seves vides, el poder demag¨°gic que divideix separa, enfronta, arremet. Aquest poder que no porta en la seva naturalesa ni la compassi¨® ni la just¨ªcia i s'imposa, per tant, amb desmesura, cinisme i crueltat¡±.

Com a novel¡¤lista no puc ignorar l¡¯anormalitat constant de les ocurr¨¨ncies de la realitat en qu¨¨ viu, tan desconcertants i vol¨¤tils, i no poques vegades tan tr¨¤giques per¨° sempre seductores

Sense perdre de vista ¡°la realitat¡±, el gruix de les paraules de Sergio Ram¨ªrez ha estat, no obstant aix¨°, un cant al vincle transatl¨¤ntic de la literatura en espanyol i al mestissatge sobre el qual es construeix Nicaragua, aquest pa¨ªs, ha explicat, fundat no per un general sin¨® per un poeta: Rub¨¦n Dar¨ªo. El primer li ha servit per recordar que el mateix paper fundacional que van jugar els exemplars del Quixot arribats a Portobelo el 1605 el van jugar els d'Azul, el m¨ªtic poemari de Dar¨ªo, arribats a Madrid el 1888 per sacsejar la vella llengua castellana. Quedava inaugurat el modernisme, ¨¦s a dir, la modernitat. ¡°Tres segles despr¨¦s de Cervantes¡±, ha apuntat Ram¨ªrez, Rub¨¦n Dar¨ªo ¡°va retornar a la Pen¨ªnsula una llengua que llavors resultava estranya perqu¨¨ venia nodrida de desafiaments i atreviments, una llengua que era una barreja de veus regirades prop del foc del Carib, d'on jo tamb¨¦ vinc, perqu¨¨ Centream¨¨rica ¨¦s el Carib, aquest espai de miracles verbals on els prodigis pertanyen a la realitat enlluernada, i no a la imaginaci¨®, a la qual nom¨¦s li toca copiar-los¡±.

Deute amb el ¡®boom¡¯

Si Dar¨ªo es va autoretratar com un descendent de fills d'encomenderos espanyols, esclaus africans i ¡°superbs¡± indis, el seu pais¨¤ ha recordat que ell va n¨¦ixer, el 1942, al ¡°petit poble cafetalero¡± de Masatepe ¨Cmazartl-tepetl, terra de c¨¦rvols, en llengua n¨¤huatl¨C i que la seva escriptura no ¨¦s m¨¦s que un nus entre les lleng¨¹es ind¨ªgenes, l'oralitat camperola i la literatura del Segle d'Or espanyol que li va ensenyar la seva mare, professora de literatura. Va ser ella qui li va posar el Quixot a les mans. Acompanyat de la seva dona, Tulita, els seus tres fills amb les seves parelles i els seus vuit nets, l'autor de Margarita, est¨¢ linda la mar ha retut?homenatge a la seva fam¨ªlia, als seus mestres i als seus amics. ¡°Sento que soc la s¨ªntesi dels meus dos avis, el m¨²sic i l'ebenista¡±, ha subratllat abans de recordar Sergio Pitol, premi Cervantes el 2005, que va morir fa tot just unes setmanes, i de recon¨¨ixer el seu ¡°deute¡± amb els seus amics del boom: Carlos Fuentes, Garc¨ªa M¨¢rquez, Julio Cort¨¢zar i Mario Vargas Llosa.

A trav¨¦s dels segles la hist¨°ria s¡¯ha escrit sempre en contra d¡¯alg¨² o a favor d¡¯alg¨². La novel¡¤la, en canvi, no pren partit, o si ho fa, arru?na la seva tasca

Sergio Ram¨ªrez ha obert el seu discurs invocant els noms de paisans seus, com Carlos Mart¨ªnez Rivas, Ernesto Cardenal, Claribel Alegr¨ªa i Gioconda Belli ¨Cpoetes immensos d'un pa¨ªs on ¡°tots som poetes de naixement, excepte si hi ha prova del contrari¡±¨C i l'ha tancat agraint el seu treball d'anys a Pilar Reyes, la seva editora a Alfaguara; a Antonio Kerrigan, el seu agent, i a Juan Cruz, periodista d'EL PA?S, ¡°Juan de Juanes, que va saber armar-me de nou amb les armes de la literatura quan tornava d'altres combats amb la llan?a trencada¡±. Un gest a l'editor que el va rescatar per a l'escriptura despr¨¦s que el fervor de la revoluci¨® desemboqu¨¦s en el desenc¨ªs de la pol¨ªtica.

¡°A trav¨¦s dels segles la hist¨°ria s'ha escrit sempre en contra d'alg¨² o a favor d'alg¨². La novel¡¤la, en canvi, no pren partit, o si ho fa, arru?na la seva comesa¡±, havia dit el guardonat poc abans. ¡°Una novel¡¤la ¨¦s una conspiraci¨® permanent contra les veritats absolutes¡±. Consagrat per sempre a la literatura, Sergio Ram¨ªrez s'ha referit avui a la pol¨ªtica per denunciar la repressi¨® a Nicaragua. El Rei i el ministre de Cultura han parlat d'¡°hores dif¨ªcils¡±. Per¨° no s'ha oblidat dels caps del narcotr¨¤fic ni de l'exili de milers de centreamericans cap a la frontera dels Estats Units empesos ¡°per la marginaci¨® i la mis¨¨ria¡±, ni de les ¡°fosses clandestines que se segueixen obrint, els abocadors convertits en cementiris¡±. El cel ha estat gris tot el mat¨ª.?