Adeu a ¡°un prodigi¨®s artes¨¤¡± de la fotografia

Ha mort Eugeni Forcano (Canet de Mar, 1926). No ens creiem que aquest fot¨°graf quasi etern ens hagi deixat. Vivia envoltat d¡¯antigalles i es vestia com un sacerdot. Al contrari que qualsevol reporter, li agradava cridar l¡¯atenci¨®, potser preferia la imatge de fot¨°graf de modes, que tamb¨¦ ho havia estat. A les seves fotografies de carrer es nota l¡¯ascendent de la seva pres¨¨ncia en l¡¯actitud dels personatges que retratava, gaireb¨¦ entrant en ¨¨xtasi m¨ªstic mirant cap al cel.

Les seves fotografies no deixen indiferent qui les mira, i no sabem si ens est¨¤ explicant un acudit o tot el contrari. Fins a tal punt volia exercir l¡¯efecte d¡¯hipnosi en els seus models que netejava el blanc dels ulls amb una gillette rascant el paper fotogr¨¤fic per fer que brillessin com si fossin llunes plenes dins el rostre. Un retrat de Josep Pla, entre tants dels que li va fer, aquest cop enfarinat rere la boira del tabac, ¨¦s un exemple de la seva obsessi¨® per obrir els ulls de la gent des de la fotografia. ¡°?s un gran fot¨°graf, exactament un gran artista, un prodigi¨®s artes¨¤¡±, el va definir Pla a la revista Destino, barrejant el concepte de l¡¯art amb el de miracle que suposava ser fot¨°graf amb estil i discurs, gens com¨² a la societat d¡¯aquells anys seixanta.

De fet, van ser Pla i N¨¦stor Luj¨¢n els que el van cridar per publicar a la revista quan Forcano ja tenia m¨¦s de 30 anys. Des de llavors, el seu extens curr¨ªculum es reparteix entre la il¡¤lustraci¨® de llibres, el reportatge per a revistes, la fotografia de publicitat i moda i una obra personal de caire art¨ªstic, amb la qual experimentava amb el color i les deformacions ¨°ptiques, i que li va fer obtenir molts premis de l¡¯entorn amateur. Per¨° ell va ser un professional pr¨°dig en publicacions. Destaca aquella Guia de Barcelona de l¡¯Editorial Destino de l¡¯any 1964, moment en qu¨¨ el turisme es comen?¨¤ a considerar una ind¨²stria i la principal entrada de divises al nostre pa¨ªs. La guia, de gran qualitat liter¨¤ria, a c¨¤rrec de Carles Soldevila, mostrava Barcelona sota la mirada peculiar de Forcano, que no es va conformar amb la descripci¨® dels espais i els monuments, sin¨® que va entrar d¡¯una manera molt sensible en la manera de viure dels seus habitants, destacant en cada fotografia l¡¯aspecte m¨¦s hum¨¤ d¡¯aquesta ciutat meridional.

Fins al final, amb 92 anys plens de lucidesa, mai no va voler deixar de ser fot¨°graf, ni de mantenir els ulls ben oberts al m¨®n per atrapar la vida, sempre preocupat pel seu llegat i la difusi¨® de la seva obra, que va conservar aquella aura art¨ªstica del seu origen amateur. Ens queda sempre la sensaci¨® que les institucions p¨²bliques no estem fent prou per destacar el valor i guardar en lloc segur els arxius d¡¯aquests autors singulars que ens definiran en un futur.

Venint de la Reial Acad¨¨mia de Belles Arts de San Fernando de Madrid, l¡¯estiu del 2014, i passant durant breus dies pel Museu Comarcal de l¡¯Anoia, la gran exposici¨® antol¨°gica de Forcano es va inaugurar el gener d¡¯enguany a la seu de la Fundaci¨® Vila Casas, al Palau Solterra. Des d¡¯aquella magn¨ªfica exposici¨® a l¡¯Arxiu Fotogr¨¤fic de Barcelona el 2010, fruit de la donaci¨® que va fer l¡¯autor de 650 fotografies ¨Cva ser ell mateix un altre cop qui va cedir el 2013 un conjunt de fotografies sobre Josep Pla a la Casa Museu Llu¨ªs Dom¨¨nech i Montaner, al seu poble de Canet de Mar¨C, ha hagut de ser una fundaci¨® privada la que ha respost a l¡¯obligaci¨® de presentar de manera ¨ªntegra a Catalunya l¡¯exposici¨® del MEC, homenatge al merescut Premi Nacional de Fotografia 2012. ?s un guard¨® que no sovinteja en els curr¨ªculums i que el situa entre els millors fot¨°grafs espanyols de la hist¨°ria. De fet, encara podeu anar a veure, fins al 20 de maig, a Torroella de Montgr¨ª, l¡¯exposici¨® La vida atrapada al vol, com tan encertadament va definir el comissari Daniel Giralt-Miracle la manera de fotografiar de Forcano.

Laura Terr¨¦ ¨¦s historiadora de la fotografia.