L¡¯Eurocambra preguntar¨¤ a la Generalitat per la presumpta discriminaci¨® del castell¨¤ a les escoles
La Comissi¨® de Peticions recorda que Catalunya ha de garantir el 25% de classes en castell¨¤
L'Eurocambra entra en el debat ling¨¹¨ªstic a Catalunya. La Comissi¨® de Peticions del Parlament Europeu ha anunciat aquest dimarts a Brussel¡¤les que enviar¨¤ una carta a la Generalitat per preguntar sobre la presumpta discriminaci¨® que pateixen els castellanoparlants a les escoles. La presidenta d'aquesta comissi¨®, la liberal sueca Cecilia Wikstr?m, ha recordat que Catalunya ha de garantir que l'oferta de classes en castell¨¤ a les escoles finan?ades amb diners p¨²blics sigui del 25%, tal com exigeix una sent¨¨ncia del Tribunal Suprem. Si la resposta de les autoritats catalanes no ¨¦s satisfact¨°ria, existeix la possibilitat que l'Eurocambra vagi un pas m¨¦s enll¨¤ i envi? un equip que analitzi sobre el terreny si la discriminaci¨® existeix.
Wikstr?m s'ha referit a la situaci¨® de les fam¨ªlies que passen una estada curta a Catalunya. Sobre aquest tema, ha advertit que els menors han de mantenir els coneixements de la seva llengua materna en cas de despla?ar-se a la regi¨®. "Hi ha fam¨ªlies que s'han de traslladar a Catalunya per un breu per¨ªode de temps i quan tornen a un altre lloc d'Espanya els nens no han d'haver perdut la seva llengua completament. Restringir la llibertat de moviments de les fam¨ªlies est¨¤ simplement en contra dels valors de la UE".
La decisi¨® de remetre la missiva s'ha produ?t despr¨¦s d'un intens debat en el qual han intervingut Ana Losada, presidenta de l'Assemblea per una Escola Biling¨¹e (AEB), i Carlos Silva, en nom de l'organitzaci¨® Impulso Ciudadano. Les dues organitzacions, situades en l'¨°rbita de Ciutadans, han denunciat la discriminaci¨® que, al seu parer, pateixen els castellanoparlants a Catalunya per la pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica de la Generalitat. "Soc la veu de molts pares i mares catalans que volem trencar la por de denunciar la vulneraci¨® de drets a la qual es veuen sotmesos els nostres fills", va assegurar Losada. L'activista va posar xifres a la seva den¨²ncia: va alertar que els nens de fins a sis anys no reben educaci¨® en castell¨¤, i que entre els 12 i els 16 anys nom¨¦s reben tres hores setmanals.
Preguntada sobre la q¨¹esti¨®, la Comissi¨® Europea no ha volgut immiscuir-se en el tema, at¨¨s que ¨¦s compet¨¨ncia dels Estats membres legislar sobre pol¨ªtica educativa. Brussel¡¤les estima que correspon als governs espanyol i catal¨¤ decidir sobre immersi¨® ling¨¹¨ªstica. La representant de l'AEB es va mostrar partid¨¤ria que el sistema educatiu catal¨¤ "respecti que la societat ¨¦s biling¨¹e i no imposi el catal¨¤ als castellanoparlants, que s¨®n majoria". La r¨¨plica li va arribar de part de l'eurodiputat d'Esquerra Republicana de Catalunya Josep Maria Terricabras, que es va escudar en les dades de l'Informe PISA per negar que existeixi un problema ling¨¹¨ªstic. "Els nens catalans obtenen puntuacions en coneixement del castell¨¤ per sobre de la mitjana espanyola", va argumentar.
L'altre gran punt de discussi¨® van ser les multes als comerciants que no retolen en catal¨¤. Carlos Silva, d'Impulso Ciudadano, va criticar el que estima una estrat¨¨gia per part dels successius governs nacionalistes per excloure el castell¨¤ de l'espai p¨²blic. "Milers d'empresaris, grans i petits, han estat sotmesos a controls ling¨¹¨ªstics i han estat sancionats. Els inspectors de consum s'han convertit en guardians de la llengua catalana", va lamentar. A m¨¦s, va denunciar la persecuci¨® a la qual es veuen sotmesos els comerciants que opten per la soluci¨® interm¨¨dia de retolar la meitat en castell¨¤ i la meitat en catal¨¤.
L'eurodiputada liberal Beatriz Becerra, una de les impulsores de l'acte, ha desvinculat el debat de l'actual moment pol¨ªtic a Catalunya. Ha recordat que la situaci¨® ve d'anys enrere, i ha culpat l'Estat de la situaci¨® d'indefensi¨® en qu¨¨, segons la seva visi¨®, es troben els defensors del biling¨¹isme. "Els poders p¨²blics espanyols no han fet prou [...] per aix¨° acudeixen a Brussel¡¤les amb l'esperan?a que la UE pugui ajudar-los", ha dit en refer¨¨ncia a les dues entitats que han pres la paraula a la capital comunit¨¤ria.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
Sobre la firma
M¨¢s informaci¨®n
Arxivat A
- Proc¨¦s Independentista Catal¨¢n
- Josep Mar¨ªa Terricabras
- Declaraci¨® Unilateral Independ¨¨ncia
- Llei Refer¨¨ndum Catalunya
- Independentisme
- Legislaci¨® auton¨°mica
- Parlament Europeu
- Refer¨¨ndum 1 d'octubre
- Catalunya
- Generalitat Catalunya
- Autodeterminaci¨®
- Refer¨¨ndum
- Conflictes pol¨ªtics
- Uni¨®n Europea
- Eleccions
- Govern auton¨°mic
- Europa
- Organitzacions internacionals
- Comunitats aut¨°nomes
- Pol¨ªtica auton¨°mica
- Administraci¨® auton¨°mica
- Espanya
- Relacions exteriors
- Administraci¨® p¨²blica
- Pol¨ªtica