El debat sobre la immersi¨® ling¨¹¨ªstica no arriba a les aules

¡°Raquel, t¡¯agraden mis zapatos nuevos?¡±, pregunta Mohamed a la directora de l¡¯escola Joaquim Ruyra de l¡¯Hospitalet de Llobregat. Amb una mica m¨¦s de 400 alumnes ¡ªel 92% d¡¯origen estranger de 30 nacionalitats diferents¡ª, aquest col¡¤legi ha trencat tots els esquemes: en un entorn deprimit, amb moltes fam¨ªlies en risc d¡¯exclusi¨® social, l¡¯escola destaca pel seu elevat nivell acad¨¨mic. Tamb¨¦ en castell¨¤ i catal¨¤. La pol¨¨mica de la immersi¨® ling¨¹¨ªstica, que ha acaparat l¡¯atenci¨® del carrer per l¡¯anunci del Govern central de posar una casella a la preinscripci¨® per triar la llengua vehicular a l¡¯escola ¡ªfins ara era el catal¨¤¡ª, no ha arribat ni l¡¯esperen al Joaquim Ruyra. Sindicats, associacions de docents i fam¨ªlies coincideixen que el debat del carrer no ha arribat a les aules.

Raquel Garc¨ªa, directora del Joaquim Ruyra, sost¨¦ que la pol¨¨mica sobre la immersi¨® ¡°¨¦s poc ajustada a la realitat¡±. ¡°A les aules no hi ha aquest problema. La llengua vehicular per socialitzar-se entre ells ¨¦s el castell¨¤, encara que la seva llengua materna sigui una altra. Aqu¨ª no crec que arribin ni a cinc els alumnes catalanoparlants. Els professors s¡¯expressen en catal¨¤, els nens es comuniquen en castell¨¤ i anem compensant. Es fa tot de forma molt natural¡±, apunta. Encara que, aix¨° s¨ª, intervenen ¡°quan hi ha errors o creuen codis ling¨¹¨ªstics¡±: ¡°Si m¡¯est¨¤s parlant en castell¨¤, perfecte. Per¨° llavors has de dir almuerzo, no esmorzar¡±. En ser un centre d¡¯alta complexitat, l¡¯escola disposa d¡¯una sisena hora que dedica a refor?ar castell¨¤, catal¨¤ i matem¨¤tiques. Tamb¨¦ fan tert¨²lies liter¨¤ries amb cl¨¤ssics en castell¨¤, com el Lazarillo de Tormes, o en catal¨¤ com la Odisea. Garc¨ªa insisteix que tampoc hi ha problemes amb les fam¨ªlies. ¡°Tots volem que arribin a ser competents en totes dues lleng¨¹es¡±.

En l¡¯altre extrem de la realitat socioecon¨°mica, a l¡¯Eixample de Barcelona, el director de l¡¯escola concertada Ipsi, Oriol Blanxart, sost¨¦ el mateix missatge. ¡°L¡¯¨²s del catal¨¤ mai ha estat un problema. La majoria de l¡¯alumnat (1.620 des d¡¯infantil a batxillerat) ¨¦s catalanoparlant. Per¨° no tindr¨ªem cap problema a refor?ar hores de castell¨¤ si calgu¨¦s. Aix¨° es regula en funci¨® dels resultats: si alguna llengua est¨¤ en regressi¨®, hi intervenim¡±, assenyala.

A Catalunya, la llengua vehicular a l¡¯ensenyament ¨¦s el catal¨¤, excepte a Llengua Castellana (dues hores a la setmana a prim¨¤ria, tres a secund¨¤ria i dues a batxillerat). En els ¨²ltims anys, no obstant aix¨°, algunes fam¨ªlies van rec¨®rrer als tribunals per exigir m¨¦s hores en castell¨¤ i el Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya va dictar diverses sent¨¨ncies en les quals obligava els centres a donar el 25% de les classes en castell¨¤. Amb tot, la Generalitat defensa que, dins del sistema d¡¯immersi¨®, els col¡¤legis defineixen el seu projecte ling¨¹¨ªstic i, si ho creuen necessari, reforcen les hores en castell¨¤. Ensenyament afirma, de fet, que un 14,1% dels centres ja imparteixen m¨¦s hores setmanals en castell¨¤.

Entre aquest 14,1% hi ha, per exemple, l¡¯Escola Can Puig de Banyoles. T¨¦ 434 alumnes, el 40% d¡¯origen estranger, principalment gambians i marroquins. La resta s¨®n catalanoparlants majorit¨¤riament. La directora, Anna Ferrer, assegura que els alumnes aconsegueixen un bon nivell de compet¨¨ncia ling¨¹¨ªstica. ¡°Les hores de lliure disposici¨® les utilitzem per a les tres lleng¨¹es, catal¨¤, castell¨¤ i angl¨¨s i compet¨¨ncia digital¡±, explica.

A l¡¯altra punta de la costa catalana, al col¡¤legi L¡¯Antina de Torredembarra, els alumnes que s¡¯han quedat a menjar al centre al migdia juguen al pati. Rosi ¨¦s una ¨¤via malaguenya. Porta les seves dues netes a l¡¯escola. En un correcte catal¨¤ diu que a casa alternen totes dues lleng¨¹es sense problemes: ¡°Aix¨° ¨¦s una riquesa¡±. I afegeix que les nenes anteposen el castell¨¤ al catal¨¤. A l¡¯escola hi ha un 21% d¡¯alumnes estrangers d¡¯un total de 455 escolars. Segons una enquesta realitzada als alumnes, nom¨¦s un 24% usa el catal¨¤ com a llengua familiar. Del cotxe d¡¯Olga baixen tres criatures. ¡°Tots meus¡±, esbufega. A casa parlen catal¨¤ i diu que els seus fills dominen totes dues lleng¨¹es: ¡°M¡¯adono que al pati o quan juguen amb nens que s¨®n castellanoparlants es passen autom¨¤ticament al castell¨¤¡±.