L¡¯encanteri de Puigdemont

La capacitat que t¨¦ Carles Puigdemont d¡¯hipnotitzar el seu entorn pol¨ªtic mant¨¦ el segrest de les iniciatives pol¨ªtiques que, des de l¡¯independentisme, busquen una sortida per constituir un Govern possible i desempallegar-se del 155. ?s un prop¨°sit complicat perqu¨¨ sigui quin sigui el gir, sempre generar¨¤ frustraci¨® en l¡¯independentisme radical i populista. En tot cas, caldria que, d¡¯entre les files d¡¯un bloc independentista cada vegada m¨¦s inconnex, aparegu¨¦s un l¨ªder capa? de donar aquest cop de tim¨® sense apar¨¨ixer ¨Co assumint-ne el risc¨C com a tra?dor a la causa de la secessi¨®. Encara que sigui m¨¦s que improbable, el m¨¦s raonable seria dir: seguim per la via de la secessi¨®, per¨° abans governem per a tots i aix¨ª potser incrementarem de manera substancial un suport social ara com ara insuficient. En aquesta fase, la unilateralitat seria ret¨°rica, per¨° sense constar en l¡¯agenda pol¨ªtica.

Anomenar-lo mal menor o el millor dels girs possibles, perqu¨¨ un m¨ªnim sentit pol¨ªtic porta a sospitar que l¡¯alarma econ¨°mica i els conats de desordre p¨²blic acabarien provocant una situaci¨® de caos socialment insostenible. Per¨° mentre hi hagi qui es deixi abduir per l¡¯encanteri de Carles Puigdemont, l¡¯actual arr¨ªtmia del proc¨¦s es mantindr¨¤ en la par¨¤lisi institucional, el desconcert de les classes mitjanes i l¡¯obstrucci¨® a qualsevol altre lideratge secessionista. Amb l¡¯agitprop de TV3 i Catalunya R¨¤dio, les instigacions s¨®n constants, com entrevistar un expresident pr¨°fug de la just¨ªcia, que s¡¯insulti un pol¨ªtic de Ciutadans al plat¨® o es doni un tracte de banc dels acusats als qui no estan a favor de la ruptura amb Espanya.

La t¨¤ctica de Puigdemont ¨¦s segrestar la din¨¤mica pol¨ªtica catalana i afectar negativament ¨Cen la mesura del possible¨C l¡¯actuaci¨® de l¡¯Estat. Potser ¨¦s perqu¨¨ l¡¯expresident de la Generalitat, avui pr¨°fug de la just¨ªcia, desconeix la naturalesa d¡¯un Estat. Des dels seus anys de joventut independentista, Puigdemont ha viscut en una bombolla aliena als canvis que fa Espanya o, m¨¦s aviat, donant per fet que Espanya no existeix i que la seva Catalunya ¨Cirreal i r¨²stica¨C ¨¦s l¡¯eix de rotaci¨® del m¨®n, malgrat la globalitzaci¨® i fins al punt que la Uni¨® Europea nom¨¦s existeix si at¨¦n el secessionisme catal¨¤ i si no ho fa ¨¦s un frau.

A Con permiso de Kafka, l¡¯assaig concloent de l¡¯historiador Jordi Canal sobre el proc¨¦s independentista, els precedents de la bombolla Puigdemont s'analitzen d¡¯una manera molt precisa: tot comen?a per establir un vincle irreal entre la Generalitat contempor¨¤nia i la Diputaci¨® del General del segle XIV, travar el sentiment de catalanitat amb una hipot¨¨tica naci¨® amb dret a ser Estat, el poble herderi¨¤ com a ens rom¨¤ntic, hiperdimensionar la crisi del 1898, contraposar Catalunya com a p¨¤tria a una Espanya que nom¨¦s ¨¦s Estat, la historiografia a la mesura nacionalista, per no parlar dels tics etnicistes o el supremacisme. Com diu Canal, el nacionalisme ¨¦s una construcci¨®, i la naci¨®, una construcci¨® dels nacionalistes perqu¨¨ abans del segle XX no existia una naci¨® anomenada Catalunya. Despr¨¦s va arribar la idea de ¡°recatalanitzar Catalunya¡± que amb el pujolisme equival a ¡°fer pa¨ªs¡±, ¡°construir Catalunya¡± durant 23 anys.

De la Lliga a ERC, la pol¨ªtica del que ¨¦s raonable s¡¯extravia i aix¨ª s¡¯acaba arribant al 6 d¡¯octubre del 1934 i ara a Carles Puigdemont. Mentrestant, la incapacitat integradora del nacionalisme es demostrava amb l¡¯alta abstenci¨® habitual en les eleccions auton¨°miques fins a la novetat de Ciutadans com a partit m¨¦s votat. No ¨¦s anecd¨°tica la digressi¨® de Canal sobre l¡¯eix transversal Lleida-Girona, inaugurat quil¨°metre per quil¨°metre per Pujol, quan en realitat no l¡¯havia pagat la Generalitat, sin¨® l¡¯Estat. Llavors Artur Mas va dir que, si se sabia la veritat sobre el finan?ament de l¡¯Eix, el Govern convergent s¡¯enfonsava. De nou la gran bombolla victimista, la lleialtat cega una naci¨® fict¨ªcia i els seus mites. Mai va ser evident la necessitat d¡¯un segon ¡°Estatut¡±, per¨° les elits processuals ¨Csegons Canal¨C han pilotat Catalunya com si fos un gran videojoc. Amb perm¨ªs de Kafka, l¡¯encanteri de Puigdemont acaba sent l¡¯ofec de Josef K a les portes de la just¨ªcia inaccessible. Canal ho enlla?a amb una cita de Chaves Nogales, avui m¨¦s vigent que mai: ¡°Reconeguem que Catalunya t¨¦ aquesta virtut imponderable: la de convertir els seus revolucionaris en purs s¨ªmbols, ja que no pot fer-ne perfectes estadistes¡±. Finalment, el poder d¡¯encanteri abandonar¨¤ Puigdemont perqu¨¨ fins i tot les roses grogues es panseixen.

Valent¨ª Puig?¨¦s escriptor.