Un moderat d¡¯altres temps

Qui era m¨¦s savi, pol¨ªticament, Gaziel o Pla? Aix¨ª com va tot, ¨¦s una pregunta est¨¨ril perqu¨¨ qualsevol indici de sensatesa ¨¦s com la mina d¡¯or que ning¨² troba encara que existeixi. ?s q¨¹esti¨® de moderacions. Un exemple: l¡¯intel¡¤lectual mallorqu¨ª de m¨¦s qualitat, Miquel dels Sants Oliver, de qui Pla parla amb molt respecte i que va descobrir el jove Gaziel fent-lo corresponsal a Par¨ªs en temps de la Gran Guerra. Quan va veure que Maura i el catalanisme pol¨ªtic no s¡¯entenien, Oliver va acabar decebut de tot, amb l¡¯amargura de la Setmana Tr¨¤gica. En conseq¨¹¨¨ncia, se¡¯n parla molt poc, a Catalunya, perqu¨¨ creia en la conc¨°rdia hisp¨¤nica, i a Mallorca, perqu¨¨ una esquerra nacionalista inventada als ¨²ltims anys del franquisme pretengu¨¦ substituir-lo per Gabriel Alomar. De falsificadors de la hist¨°ria n¡¯hi ha per tot arreu.

Mai t¡¯acabes Oliver, ja sigui el narrador costumista, el poeta nost¨¤lgic, l¡¯analista pol¨ªtic, l¡¯historiador tan entretingut de Mallorca durante la Primera Revoluci¨®n o de la Catalunya enva?da per Napole¨®. Als llibres i articles del cher ma?tre Oliver hi pots tornar sempre. Era, de ple, el regeneracionisme. Els precedents eren els escriptors de pol¨ªtica econ¨°mica que veren la decad¨¨ncia d¡¯Espanya despr¨¦s de Felip II, i tamb¨¦, ja al segle XVIII, les Sociedades de Amigos del Pa¨ªs del XVIII i els publicistes del regnat de Carles III.

Oliver sostenia la tesi del mal menor. L¡¯any 1914 escriu: ¡°Lo ¨²nico que no puede hacerse impunemente es entregarse inermes a lo que salga: al azar, a la casualidad, a la sorpresa¡±. Entenia el catalanisme no com un fet extrem sin¨® com un pont hisp¨¤nic, regeneracionista. Suggeria que la Lliga de Camb¨® aconsegu¨ªs passar del particularisme a una idea de l¡¯Espanya gran. Era partidari que el catalanisme es decid¨ªs a ¡°influir en la vida general de Espa?a, incorporar nuestro esp¨ªritu al esp¨ªritu nacional, atraerlo, modificarlo y vigorizarlo en conjunto¡±. D¡¯altra banda, criticava la ¡°obstinaci¨®n uniformista¡± i demanava ¡°reformas locales¡±.

A difer¨¨ncia d¡¯ara, hi havia un vincle entre el catalanisme il¡¤lustrat i el regeneracionisme. Camb¨® i Maura s¡¯entenien personalment i podien arribar a un bon enteniment pol¨ªtic. No va ser possible. Oliver se¡¯n queix¨¤ molt. Per exemple: Maura acompanya el rei Alfons XIII a la famosa visita a Catalunya. La Lliga esperava una rebuda freda al monarca, per¨° al final varen ser unes jornades que Joan Maragall comentava amb entusiasme. Era l¡¯any 1904. Aquell rei no era una abstracci¨®: era una cosa viva. Amb una gran intu?ci¨® pol¨ªtica, Camb¨® repr¨¨n una aproximaci¨® a la monarquia. I l¡¯any 1931 va intentar salvar-la. Maura volia que Camb¨® fos el seu hereu pol¨ªtic. A l¡¯exili, Camb¨® va recon¨¨ixer el seu error.