La gran oferta acad¨¨mica de graus amena?a les carreres tradicionals

La gran oferta acad¨¨mica de graus que imparteixen les universitats catalanes ¡ªuns 400, alguns repetits en diverses institucions¡ª ha diversificat les opcions dels alumnes. Els estudiants tenen un ventall tan ampli per decidir que algunes carreres ja no reben tantes demandes. Es tracta, en la seva majoria, d¡¯estudis tradicionals, que no gaudeixen de l¡¯embranzida social d¡¯alguns coetanis ¡ªcom Medicina o Dret, que mai fallen¡ª i han estat relegats a un segon pla pels nous graus que venen. A les universitats els ha tocat repensar alguns d¡¯aquests t¨ªtols per fer-los m¨¦s atractius.

A vegades, l¡¯oferta de places no s¡¯adequa a la demanda; Humanitats ¨¦s un dels camps m¨¦s castigats per aquesta situaci¨®. ¡°Vol¨ªem que el nombre d¡¯entrades d¡¯alguns estudis fos millor. El que fem ¨¦s replantejar els t¨ªtols posant-los en un context actual¡±, explica Josep Ros, vicerector de Programaci¨® Acad¨¨mica de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona (UAB). Per exemple, Ci¨¨ncies de l¡¯Antiguitat ¡ªque fins ara es deia Estudis Cl¨¤ssics¡ª o algunes filologies, que ara disposen d¡¯entrades dobles (com estudis d¡¯angl¨¨s i d¡¯espanyol, per exemple). A la Universitat de Barcelona (UB) tamb¨¦ s¡¯estan ¡°replantejant¡± l¡¯¨¤rea d¡¯Humanitats i de carreres com Biblioteconomia, tot i que descarten desprogramar algun grau.

Tamb¨¦ hi ha diverses carreres de ci¨¨ncies socials que no es lliuren d¡¯una eventual extinci¨®. ¡°Hem replantejat Geografia perqu¨¨ el que necessitaven fa 10 o 15 anys, ara ha canviat. Cal fomentar l¡¯¨²s de la informaci¨® i les dades, la cartografia antiga perd pes i hi ha m¨¦s component tecnol¨°gic¡±, exemplifica Ernest Pons, vicerector de Comunicaci¨® i Coordinaci¨® de la UB.

Repensar les titulacions

La UAB tamb¨¦ va realitzar un estudi dels graus per facultats i proposa alguns canvis: per exemple, el que abans era la carrera de Geografia i Planificaci¨® del Territori s¡¯ha reconvertit en Geografia, Medi Ambient i Planificaci¨® Territorial; tamb¨¦ a Filosofia i Lletres ¡°est¨¤ sorgint una tend¨¨ncia a fer les humanitats digitals¡±, apunta Ros. ¡°Geologia tenia menys estudiants del que vol¨ªem i planifiquem un doble grau amb Ci¨¨ncies del Medi Ambient¡±, afegeix.

La Universitat Polit¨¨cnica de Catalunya (UPC), que acull les carreres tecnol¨°giques per excel¡¤l¨¨ncia, tampoc est¨¤ exempta de graus amb baixa demanda. Malgrat l¡¯embranzida socioecon¨°mica que t¨¦ el sector, la UPC ha diagnosticat cinc estudis a la baixa. ¡°Es tracta d¡¯Enginyeria en Geoinformaci¨® i Geom¨¤tica, Enginyeria Minera, Enginyeria de Tecnologia i Disseny T¨¨xtil, Enginyeria Telem¨¤tica i el grau en Tecnologies Marines¡±, enumera N¨²ria Garrido, vicerectora de la UPC. ¡°S¨®n poc visibles per¨° s¨®n graus estrat¨¨gics, amb una elevada inserci¨® laboral. Per exemple, el sector t¨¨xtil de Terrassa estava preocupat per la falta d¡¯enginyers¡±, agrega la docent. Unes altres, com les enginyeries navals o mineres gaudeixen d¡¯una fama equivocada, segons la UPC. ¡°Hi ha hagut la percepci¨® que aquests sectors estaven en crisi, que eren titulacions sense futur, per¨° no, perqu¨¨ les empreses que s¡¯han quedat, s¡¯han renovat i s¡¯han especialitzat i necessiten enginyers¡±, afegeix Garrido.

Algunes universitats, com la Pompeu Fabra (UPF), diuen que no tenen problemes de demanda amb cap carrera. ¡°Tots els nostres estudis tenen la m¨¤xima ocupaci¨®. Tenim

dos alumnes per pla?a de mitjana¡±, apunta Cristina Gelp¨ª, vicerectora de Projectes i Doc¨¨ncia. La UPF monitoritza l¡¯efici¨¨ncia de totes les seves carreres: ¡°Usem quatre instruments per mesurar la vitalitat d¡¯una carrera: la demanda per pla?a, el manteniment d¡¯estudiants en els quatre anys d¡¯estudi, la matr¨ªcula per assignatura i la taxa d¡¯abandonament¡±, afegeix. La UPF no accepta assignatures de carrera amb menys de 20 alumnes ni assignatures de m¨¤ster amb menys de 10.

Revisi¨® de l¡¯oferta

Amb tot, les universitats no es plantegen desprogramar cap carrera. De fet, la UB va suprimir Filologia Rom¨¤nica i la va recuperar de nou i, l¡¯any passat, a la Rovira i Virgili, es va deixar d¡¯oferir Geografia i, si b¨¦ aquest curs no s¡¯ha impartit, l¡¯any que ve la tornar¨¤ a oferir. El que s¨ª que faran algunes facultats ¨¦s reduir el nombre de places que ofereixen.

No obstant aix¨°, les universitats proposen una revisi¨® global de l¡¯oferta acad¨¨mica. ¡°A Espanya tenim una tasca pendent: com que no hi ha un cat¨¤leg de t¨ªtols, no hi ha planificaci¨® i coher¨¨ncia al mapa. Hi ha certa inflaci¨® de t¨ªtols¡±, apunta Pons. Segons Ros, ¡°les universitats haurien de tenir un nombre de places d¡¯acord amb el que la societat demani¡±. ¡°Hauria d¡¯haver-hi un control, i regular-se segons l¡¯oferta i la demanda¡±, afegeix. Aix¨ª i tot, Pons puntualitza que el concepte d¡¯oferta-demanda ¡°¨¦s dif¨ªcil d¡¯interpretar¡±. ¡°Hi ha graus que tenen poca demanda per¨° que s¨®n necessaris, com Filologia o Estad¨ªstica¡±.