¡°No hi ha cap analogia possible entre Kosovo i Catalunya, establir-la no t¨¦ sentit¡±

El primer ministre kosovar, Ramush Haradinaj (Glodane, antiga Iugosl¨¤via, 1968), no es cansa de repetir-ho: ¡°Mai reconeixer¨ªem la independ¨¨ncia de Catalunya. Kosovo i Catalunya no tenen res en com¨², i establir qualsevol analogia no t¨¦ sentit. Kosovo va n¨¦ixer de la desintegraci¨® de la Federaci¨® Iugoslava, en un proc¨¦s sagnant de tots contra tots. No ¨¦s el cas d¡¯Espanya, on es respecten els drets civils i pol¨ªtics. No es pot comparar la repressi¨® sota el r¨¨gim de Milosevic amb l¡¯Estat de dret espanyol; fer-ho resulta fins i tot ofensiu. I no es tracta d¡¯obviar les semblances, ¨¦s que no n¡¯hi ha¡±. La seva expressi¨® de simpatia per Espanya sembla genu?na, potser pel bon record que li va deixar un viatge per Gal¨ªcia als 80, o per la seva lluna de mel a Tenerife el 2003, per¨° el veto de Mariano Rajoy a una declaraci¨® europea que inclo?a Kosovo entela el seu ¨¤nim davant la cimera UE-Balcans que se celebrar¨¤ el 17 de maig a Sofia.

En una entrevista a Pristina, on EL PA?S va viatjar convidat pel Govern kosovar, Haradinaj no eludeix pronunciar-se sobre cap tema, de la por de la influ¨¨ncia russa als Balcans al seu passat com a comandant de la guerrilla de l¡¯Ex¨¨rcit d¡¯Alliberament de Kosovo (ELK) , per¨° el casus belli obert per Espanya monopolitza la conversa. ?s conscient que a Sofia no hi haur¨¤ foto, potser ni trobada hi haur¨¤, amb la delegaci¨® espanyola per por que sigui utilitzada pels independentistes, per¨° no desespera: ¡°Estic obert a qualsevol contacte, seria un honor saludar el senyor Rajoy perqu¨¨ hi ha molt a parlar, de cooperaci¨® econ¨°mica o cultural per exemple¡±. Haradinaj, cap del Govern d¡¯un pa¨ªs sense ex¨¨rcit i sense moneda (s¡¯usa l¡¯euro), la independ¨¨ncia de S¨¨rbia, declarada unilateralment el 2008 despr¨¦s d¡¯una guerra sagnant, va ser avalada el 2010 pel Tribunal Internacional de la Haia, insisteix que el seu pa¨ªs nom¨¦s t¨¦ un objectiu, la UE, tot i que cinc estats membres segueixen donant-li l¡¯esquena (a m¨¦s d¡¯Espanya, Romania, Eslov¨¤quia, Gr¨¨cia i Xipre).

¡°El veto de Rajoy ¨¦s desafortunat, perqu¨¨ Kosovo t¨¦ un gran respecte per Espanya com a naci¨® i com a democr¨¤cia consolidada. Com la resta de pa?sos sorgits de la desintegraci¨® de Iugosl¨¤via, de Kosovo a Maced¨°nia, aspirem a ser compresos i esperem que algun dia Espanya ens accepti com el membre de la fam¨ªlia que som¡±. A desgrat seu, les refer¨¨ncies dels secessionistes catalans al ¡°model Kosovo¡± per aconseguir la independ¨¨ncia no hi ajuden gens. ¡°No hi ha cap analogia possible entre Kosovo i Catalunya. Establir aquesta semblan?a equivaldria a descon¨¨ixer la hist¨°ria o a interpretar-la malament. Espanya ¨¦s una democr¨¤cia avan?ada. El nostre cas deriva de la dissoluci¨®, a trav¨¦s de tr¨¤giques guerres, de l¡¯antiga Iugosl¨¤via, als 90 [a Kosovo, del 1998 al 1999]. Hi ha una difer¨¨ncia abismal: nosaltres lluit¨¤vem per la democr¨¤cia, per¨° sobretot pels drets humans. No ¨¦s el cas de Catalunya¡±. Al mateix temps que assegura que no t¨¦ cap not¨ªcia de la visita de catalans a Kosovo els ¨²ltims anys per a prendre nota de l¡¯experi¨¨ncia (¡°no, mai, ni visites de catalans, ni gent residint aqu¨ª... no tenim cap informaci¨®, ni oficial ni oficiosa, que aix¨° hagi pogut passar¡±), Haradinaj reverencia ¡°la integritat territorial i la sobirania espanyola¡±. ¡°De cap manera reconeixer¨ªem la independ¨¨ncia de Catalunya¡±, repeteix contundent. ¡°Espanya ¨¦s un pa¨ªs admirable: no nom¨¦s

la respectem com a naci¨®, per la seva hist¨°ria i la seva contribuci¨® a la civilitzaci¨® mundial, sin¨® que la nostra poblaci¨® sent molta simpatia per Espanya. Esperem que pugui acceptar-nos com a membre de la fam¨ªlia europea. Aquest ¨¦s el nostre dest¨ª, pel nostre benefici i el de tots, perqu¨¨ com m¨¦s gran sigui l¡¯estabilitat dels Balcans occidentals, m¨¦s gran ser¨¤ la pau i l¡¯estabilitat a Europa, i els enemics tindran menys oportunitat de maniobra per desestabilitzar la regi¨®, o usar-la per deteriorar o erosionar el progr¨¦s d¡¯Europa¡±.

Madrid ha d'ajudar-nos a entrar en la UE para no ser un forat vulnerable a la regi¨®

La cimera de Sofia ¨¦s la primera que la UE celebra amb els Balcans des de fa m¨¦s de 15 anys, i Haradinaj confia en algun gest de complicitat dels seus ve?ns per contrarestar el rev¨¦s de Rajoy. ¡°El primer ministre [b¨²lgar Boyko] Borisov reflecteix b¨¦ la realitat de la regi¨®, perqu¨¨ ent¨¦n la necessitat d¡¯integraci¨®, ¨¦s conscient que S¨¨rbia pot progressar si Kosovo tamb¨¦ ho fa... Un veto o un bloqueig a Kosovo nom¨¦s posposar¨¤ l¡¯acc¨¦s de S¨¨rbia i altres pa?sos de l¡¯¨¤rea, i donar¨¤ facilitats als enemics de la regi¨® per guanyar influ¨¨ncia i minar els esfor?os de Brussel¡¤les en aquesta part del m¨®n. Espero que tots els pa?sos balc¨¤nics, per¨° tamb¨¦ Madrid, ens ajudin a entrar a la fam¨ªlia per no ser un dels forats de la regi¨®, susceptible de ser usat pels enemics. ?s una necessitat i una s¨²plica per la nostra part. No ser vulnerables, no permetre que altres es valguin de Kosovo per afeblir el progr¨¦s d¡¯Europa¡±. Quan parla d¡¯enemics, Haradinaj pensa en dues pot¨¨ncies: una regional (Turquia) i una altra neoimperial, global, R¨²ssia. Els tentacles d¡¯Ankara es deixen sentir amb for?a a Kosovo; fa unes setmanes, l¡¯expulsi¨® de sis ciutadans turcs, presumptament vinculats a la xarxa del clergue Fetul¨¢ G¨¹len ¡ªa la qual Turquia atribueix el cop fallit del 2016¡ª, va generar un conat de crisi pol¨ªtica a Pristina. ¡°Volem relacions d¡¯amistat amb totes les nacions, per¨° som molt prudents amb Ankara. La deportaci¨® de sis ciutadans turcs va ser un malent¨¨s pel qual vaig destituir dos alts c¨¤rrecs, el ministre de l¡¯Interior i el cap dels Serveis d¡¯Intel¡¤lig¨¨ncia. El fet va generar un debat que jo vaig evitar seguir, un debat encoratjat pel president Erdogan, per¨° hem de respectar la nostra Constituci¨®, les nostres lleis i les convencions de drets humans. Els tr¨¤mits legals no es van respectar i per aix¨° hi vaig intervenir. Hem d¡¯aprendre del que ha passat¡±. Pel que fa a R¨²ssia, que en els ¨²ltims temps ha maniobrat m¨¦s o menys visiblement a Montenegro, S¨¨rbia o Maced¨°nia ¡ªa Skopje va enviar el missatge que la seva aspiraci¨® d¡¯entrar a l¡¯OTAN no ¨¦s acceptable¡ª, Haradinaj no amaga els seus temors. ¡°Nosaltres ens hem definit: som [part d¡¯] Europa i l¡¯Alian?a Atl¨¤ntica. La nostra democr¨¤cia ¨¦s jove, per¨° el nostre objectiu ¨¦s formar part de la fam¨ªlia euroatl¨¤ntica, aix¨ª com mantenir bones relacions amb els EUA. No estem en l¡¯¨°rbita d¡¯influ¨¨ncia de R¨²ssia. Moscou, a m¨¦s, actua amb prud¨¨ncia, no intenta desestabilitzar obertament la regi¨®, per¨° estem preocupats davant cert tipus d¡¯activitats de la seva agenda aqu¨ª¡±. A S¨¨rbia, a Montenegro, a Maced¨°nia? ¡°Tot gira al nostre voltant¡±. Encara que Moscou actua amb prud¨¨ncia, no obertament, ens preocupen algunes activitats russes als Balcans Per franquejar l¡¯acc¨¦s de Kosovo a la UE, un proc¨¦s en qu¨¨ Haradinaj espera que el seu pa¨ªs assoleixi l¡¯estatus de pa¨ªs candidat ¡°a final d¡¯any, o a comen?ament del 2019¡± ¡ªactualment es troba sota un Acord d¡¯Associaci¨® i Estabilitzaci¨® (SAA, amb les sigles en angl¨¨s)¡ª, Pristina ha

de satisfer els requisits de l¡¯anomenat acord de Brussel¡¤les, un di¨¤leg amb S¨¨rbia que va arrencar el 2013 impulsat per la UE. ¡°Estan gaireb¨¦ conclosos tots els punts per¨° necessitem arribar a un acord final, comprensiu, amb S¨¨rbia; el marc existeix, per¨° no ¨¦s el momentum¡±. Un dels requisits, per exemple, ¨¦s la creaci¨® d¡¯una associaci¨® de municipis serbis de Kosovo, ¡°perqu¨¨ els serbis del nord siguin legalment i institucionalment part de Kosovo i tinguin garanties per participar activament en les institucions¡±. La participaci¨® de la minoria s¨¨rbia (40.000 d¡¯1,8 milions d¡¯habitants) es comen?a a notar tamb¨¦ en el germen del futur Ex¨¨rcit kosovar. ¡°Les Forces de Seguretat de Kosovo han aconseguit demostrar qui som. Fa unes setmanes vaig lliurar els despatxos a 34 serbis, perqu¨¨ s¨®n les forces armades de tots, molt petites en nombre i en mandat, unes forces de transici¨®... perqu¨¨ tenir un Ex¨¨rcit ser¨¤ un proc¨¦s que demana temps. Alhora contemplem la pres¨¨ncia de la KFOR [forces internacionals, liderades per l¡¯OTAN] com una cosa permanent, per refor?ar la seguretat i l¡¯estabilitat de Kosovo i tamb¨¦ de la regi¨®¡±.

Haradinaj no eludeix la pregunta m¨¦s compromesa: l¡¯eventualitat de ser processat pel tribunal especial que investiga els crims de guerra perpetrats entre el 1998 i el 1999, per¨ªode durant el qual va exercir un paper protagonista com a comandant de l¡¯ELK. ¡°No tinc cap por. Ja he passat pels tribunals internacionals m¨¦s alts, en qu¨¨ he estat jutjat dues vegades, tornat a jutjar, i finalment absolt. No soc subjecte d¡¯investigaci¨®. No obstant aix¨°, soc cr¨ªtic amb dues caracter¨ªstiques d¡¯aquesta cort: una, el fet que estigui fora del pa¨ªs [a la Haia], amb experts i fiscals estrangers, ja que hauria d¡¯establir-se aqu¨ª; i dos, que nom¨¦s posi el focus en victimaris de l¡¯ELK, en els albanokosovars. No ¨¦s escaient des del punt de vista de la legalitat internacional. Hauria d¡¯investigar perpetradors o v¨ªctimes sense distinci¨® de l¡¯¨¨tnia, per¨° ja ¨¦s tard per corregir-ho¡±. Des del comen?ament de la seva carrera pol¨ªtica, Haradinaj ha comptat, com Kosovo, amb el decidit suport de Washington. ¡°Les nostres relacions s¨®n lleials i de confian?a. Els Estats Units tenen una gran agenda global i per a ells seria fant¨¤stic cedir el testimoni a Brussel¡¤les, per¨° el seu paper encara ¨¦s necessari, perqu¨¨ els Balcans encara no s¡¯han arreglat, per aix¨° millor que estiguin aqu¨ª¡±. Com a contrapart institucional i administrativa, m¨¦s que pol¨ªtica, una Uni¨® Europea una mica despistada, al parer dels m¨¦s cr¨ªtics, torna amb la cita de Sofia al pantan¨®s terreny que sempre ha estat la regi¨®. ¡°No vam aconseguir entendre la divisi¨® cap als Balcans a la UE, ¨¦s sorprenent que algunes nacions no aprofitin l¡¯oportunitat de fer negocis a la regi¨® i aix¨ª ajudin a tancar aquests serrells. Per a la UE, crec, seria m¨¦s oport¨² posar punt i final aqu¨ª abans d¡¯afrontar altres reptes al m¨®n. El fet que cinc pa?sos membres no ens reconeguin demostra que queden assumptes que cal resoldre. Un bloqueig a Kosovo ¨¦s un bloqueig a tots els pa?sos de l¡¯¨¤rea. Espero que totes les difer¨¨ncies d¡¯avui no impedeixin una pol¨ªtica de futur inclusiva. Est¨¤ molt b¨¦ obrir la negociaci¨® d¡¯adhesi¨® per a Alb¨¤nia i Maced¨°nia, per¨° cal fer-ho tamb¨¦ per a Kosovo o per B¨°snia... en la mateixa direcci¨® per a tots¡±.

Encara que Moscou actua amb cautela, no obertament, ens preocupen algunes activitats russes en els Balcans