Ciutadans, el tercer recanvi de la dreta

La dreta espanyola viu temps de mudan?a. Tots els indicadors coincideixen a assenyalar que el partit que governa a Espanya perd suports a mansalva. La p¨¨rdua es produeix a benefici de Ciutadans, que en alguns sondejos se situa ja entorn de deu punts percentuals per sobre del Partit Popular (PP). Si aquesta expectativa es materialitza a les properes eleccions generals es produir¨¤ la tercera substituci¨®, el tercer recanvi, en la representaci¨® dels interessos de la dreta des de la mort de Franco.

El conservadorisme havia viscut c¨°modament instal¡¤lat en el franquisme i, al final de la dictadura, l¡¯electorat de centredreta es va decantar massivament per la Uni¨® de Centre Democr¨¤tic (UCD) creada per Adolfo Su¨¢rez, en comptes de fer-ho per l¡¯Alian?a Popular (PP) de Manuel Fraga, que es presentava a si mateixa com l¡¯hereva m¨¦s genu?na de l¡¯etapa anterior. Es va produir llavors la primera gran substituci¨® al capdavant del bloc social conservador. S¡¯adaptava aix¨ª a la nova situaci¨® democr¨¤tica sense minvar els seus interessos generals.

Amb tot, la UCD era un partit organitzativament fr¨¤gil i va trigar poc a entrar en crisi, de manera que ja el 1982, amb l¡¯arribada del PSOE de Felipe Gonz¨¢lez al Govern, es va obrir l¡¯expectativa d¡¯una nova substituci¨® en la representaci¨® del conservadorisme. Aquesta etapa va resultar ser bastant llarga, 14 anys, durant els quals el partit de Fraga va haver de guanyar-se les credencials d¡¯oposici¨® democr¨¤tica. La substituci¨® de la UCD per un altre equip al capdavant de la dreta espanyola va requerir un canvi de nom i de lideratges a la vella AP, fins que el 1996, ja amb la marca PP, el seu nou l¨ªder, Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar, es va atrevir a reclamar per a ell i per al seu partit l¡¯her¨¨ncia d¡¯un conservadorisme ¡°sense complexos¡± pels seus or¨ªgens.

La paral¡¤lela consolidaci¨® del PSOE com a pol progressista i del PP com a pol conservador del sistema espanyol de partits va entrar en crisi a les eleccions europees del 2014 amb l¡¯aparici¨® de dos partits nous, Podemos i Ciutadans. El primer, pel flanc de l¡¯esquerra; el segon, pel de la dreta. La crisi econ¨°mica que va esclatar el 2008 va fer emergir un profund malestar social i un gran descontent pol¨ªtic pel funcionament del sistema de partits, fins al punt de facilitar l¡¯assentament d¡¯aquestes dues noves formacions dirigides per Pablo Iglesias i Albert Rivera, respectivament. Per¨° ni els nous partits ni el PSOE han estat capa?os de posar en escac els successius governs del PP presidits per Mariano Rajoy en aquesta etapa fins que als estralls de la crisi econ¨°mica se¡¯ls han sumat els efectes de dues crisis m¨¦s, de naturalesa ben diferent. Una ¨¦s la provocada per la inaudita i inacabable s¨¨rie de casos de corrupci¨® destapats durant l¡¯¨²ltima d¨¨cada. L¡¯altra ¨¦s la provocada per l¡¯inesperat ressorgiment i enquistament d¡¯un conflicte entorn de l¡¯encaix constitucional de Catalunya.

Encara que hi ha hagut tamb¨¦ destacats casos de corrupci¨® que han afectat de ple el PSOE a Andalusia i Converg¨¨ncia a Catalunya, els esc¨¤ndols que han afectat el PP a les comunitats de Madrid, Val¨¨ncia, Balears i M¨²rcia, i figures molt rellevants del seu nucli dirigent han arribat a cotes insuportables, segons s'est¨¤ veient en els sondejos, fins i tot per al sector m¨¦s conservador de l'electorat.

Ciutadans va n¨¦ixer a Catalunya per l'impuls d'una s¨¨rie de plataformes dedicades a combatre la implantaci¨® de la llengua catalana en el sistema escolar p¨²blic. En la seva fundaci¨® es va definir com un partit socialdem¨°crata amb tints liberals. La potent emerg¨¨ncia de Podem el 2014 com a principal focus de protesta pels estralls de la crisi econ¨°mica va posar de manifest la inexist¨¨ncia d'una alternativa en el flanc de la dreta. Quan el banquer Josep Oliu va dir ¡°necessitem un Podem de dretes¡±, Albert Rivera va veure la seva oportunitat. En el seg¨¹ent congr¨¦s Ciutadans va abjurar de la socialdemocr¨¤cia i va abra?ar el liberalisme. Es va configurar aix¨ª una alternativa pol¨ªtica per a la tercera gran substituci¨® en l'¨¤mbit del centredreta espanyol des del final de la dictadura.

El conservadorisme que es va adaptar des del franquisme a la democr¨¤cia votant UCD el 1977 i que despr¨¦s es va passar en massa d'UCD al PP el 1996 troba ara en Ciutadans l'opci¨® que li permet castigar el PP sense afavorir l'esquerra.