El dol permanent

¡°No aguanto m¨¦s. Ja estic fart de dol¡± replica el Rafael a la Roc¨ªo. Cansat d¡¯estratagemes i escaramusses, el xicot intenta apropar-se a la seva jove promesa que per atzars del dest¨ª ha congelat la relaci¨®. El dol per la mort dels seus familiars es va solapant obligant-la a seguir el ritual imposat per la tradici¨®. La indument¨¤ria de negre rigor¨®s l'obliga a tancar-se a casa plorant les p¨¨rdues que no pot alterar ni tan sols el cant del canari. Per aix¨° s'enfunda tamb¨¦ de negre l'ocell a la seva g¨¤bia mentre es retiren els testos de les balconades, se silencia la m¨²sica i es redueixen les sortides del domicili excepte les visites a l'esgl¨¦sia, eix de la seva vida quotidiana i de la seva educaci¨® sentimental. All¨¤, amagat al confessionari, el xicot impacient intentar¨¤ parlar amb la xicota frustrada mentre les devotes creuen que est¨¤ sota els auspicis del sagrament. Moment de retrets i laments d'una parella que veu escapar la seva joventut sense tenir la for?a ni la convicci¨® necess¨¤ries per treure¡¯s del damunt el jou que ofega les seves il¡¤lusions. Eterns per¨ªodes de revetlles anul¡¤lades, petons prohibits i frecs furtius. Temps ranci que marcava a foc els seus supervivents i que parlava de la progressiva mort dels vius davant el cos present del difunt. I aix¨° tamb¨¦ passava a Catalunya.

Basant-se en fets reals Manuel Summers va filmar aquesta com¨¨dia negra amb gr¨¤cia i realisme. Rebolcada a una societat beata i ¨¨xit cinematogr¨¤fic que ha aconseguit que ¡°La ni?a de luto¡± compet¨ªs en el mateix festival de Canes que va encimbellar ¡°Els paraig¨¹es de Cherbourg¡±. Cara i creu de la mateixa Europa. Mort i alegria, cautela i melancolia, lletanies i ball. Ni la nost¨¤lgia ¨¦s ja el que era, afortunadament. Avui sabem que el m¨®n requereix ser observat en els colors vibrants que despr¨¨n, lluny d'aquell binari blanc i negre que ens imposaven. Per¨° les escletxes de la tradici¨® s¨®n dif¨ªcils d'anul¡¤lar totalment quan les emocions que s'imposen a la ra¨® es veuen renovades per motius diversos.

Aix¨° els est¨¤ passant als diputats independentistes. Que semblen submergits en el ressentiment d'un dol permanent que els impedeix obrar amb la racionalitat imprescindible. Evitar repetir comicis sembla que ser¨¤ ara el seu objectiu real. Segurament, perqu¨¨ com va dir Marta Pascal, seria una vergonya anar a noves eleccions per no haver-se posat d'acord. Per¨°, com els protagonistes d'aquella pel¡¤l¨ªcula, la majoria dels nostres representants han estat fins avui incapa?os de superar els esculls que despr¨¨n el dolor pel c¨¤stig patit en les persones dels seus companys absents. I han deixat d'actuar com havien de fer-ho, malgrat tot.

Embolicada entre els draps d'una democr¨¤cia descriptiblement millorable, Catalunya viu un dels moments m¨¦s baixos del seu autogovern. Tant que ni tan sols t¨¦ govern i el que exerceix est¨¤ a sis-cents quil¨°metres i sense ganes d'entendre el problema ni inter¨¨s a resoldre¡¯l. Retardar la seva recuperaci¨® per causes que ja tenen m¨¦s a veure amb l'orgull que amb la necessitat, suposa allunyar-se de la virtut p¨²blica imprescindible per acomodar-se en els bra?os de la tristesa permanent d'uns, cosa que provoca l'altivesa dels altres.

Com dicten els llibres d'interlocut¨°ria-ajuda, l'¨²nica cura per al dolor ¨¦s l'acci¨®. Apliquin-se doncs, i entenguin que aix¨° ¨¦s el que el pa¨ªs necessita i reclama. Per descomptat que una part de la ciutadania pot estar comprant la idea que quant pitjor millor, una opci¨® present. I pot fer-ho des de la bona fe i la millor intenci¨® de creure que l'arc de Sant Mart¨ª de la fi de la tempesta ¨¦s a la cantonada. Que ara o mai. No ho veuen aix¨ª, en canvi, els presos que, a difer¨¨ncia dels fugits, entenen que el cam¨ª es fa quan es camina. Si ells que ho pateixen a la seva pr¨°pia pell ho pregonen als vents de les xarxes i ho imploren als qui els visiten, a qu¨¨ es deu tanta dilaci¨®?

Les ast¨²cies ret¨°riques i parlament¨¤ries seguides fins avui han estat tan leg¨ªtimes com inoperants. Als fets cal remetre's. Excepte si el que busquen els seus dissenyadors ¨¦s perllongar l'agonia amb el desig pervers de carregar-se de raons vanes, la culpa de les quals atribuiran als seus contraris. Per¨° els ulls han vist, les orelles han escoltat i la ment ha ent¨¨s que la crisi interna de l'independentisme no ha deixat de cavalcar. Que els electes desconfien i els seus partits recelen. I que a la vista de la retransmissi¨® en directe de l'esdevingut i el pron¨°stic de les enquestes, els dubtes sobre la seva mateixa reelecci¨® majorit¨¤ria s¨®n en l'aire. A veure si ¨¦s cert que aquesta ¨¦s la bona, que s'han fet budistes i segueixen el consell del savi: no facis mal als altres amb el que et causa dolor a tu mateix.