Mossegat per una serp!

M'ha mossegat una serp. Es veia venir. Massa anys mirant-me-les de ben a prop.?Ha estat al polze de la m¨¤ esquerra. Nom¨¦s imaginar que em podia haver mossegat a la cara o en algun altre lloc m¨¦s sensible, fins i tot cintura avall, i em poso a tremolar. En fi, ja he entrat en l'exclusiu (i escarmentat) col¡¤lectiu dels qui han patit la picada d'un ofidi. El selecte Club dels supervivents de les mossegades de serp, com deia el t¨ªtol d'un extraordinari llibre de Jeremy Seal (Espasa, 2000) en el qual l'autor seguia per tot el m¨®n el rastre de gent que havia estat mossegada per esp¨¨cies molt perilloses.

Sento un estrany orgull, comparable al dolor i a l'ensurt. ?s un tr¨¤ngol que et mossegui una serp. Venen al cap hist¨°ries terribles, lectures que sempre t'havien semblat interessants perqu¨¨ qui mossegaven era alg¨² altre.

De fet, ha estat culpa meva. Un descuit imperdonable. No he patit l'atac a la selva amaz¨°nica, l'outback australi¨¤ o la sabana africana, qu¨¨ va, ha estat a casa. I l'agressora no era, gr¨¤cies a D¨¦u, una mapanare, una taipan o una mamba negra (no estar¨ªeu llegint aix¨°, sin¨® probablement un obituari, molt sentit, confio). L'atacant ha estat la meva serp dom¨¨stica, una colobra del blat de moro nord-americana (Elaphe?o Pantherophis?guttata), de metre i mig, amb la qual convisc, en termes relativament bons per a tot dos ¨Cfins ara¨C, des del 2005. La guttata, constrictora i no verinosa (no agrair¨¦ mai prou aquesta caracter¨ªstica), ¨¦s una serp legal, en el sentit que te'n pots fiar m¨ªnimament. No acostuma a?atacar (la cursiva ¨¦s meva).

En tots aquests anys no m'havia mossegat mai; tamb¨¦ ¨¦s veritat que la manipulo poc. Per¨° l'altre dia vaig deixar de prendre les precaucions corresponents. Et confies, i llavors passa el que passa. Tenia pressa per marxar de cap de setmana (jo, no la serp) i em vaig adonar que el nivell d'aigua de la cubeta, on beu i neda, la molt privilegiada, estava molt baix. Aix¨ª que em vaig disposar a emplenar-la. Vaig obrir la tapa del terrari i vaig ficar-hi la m¨¤ amb el got observant de re¨¹ll, sense gaire atenci¨®, la serp, que feia la seva, com ¨¦s habitual. De sobte va fer un salt i es va llan?ar com una fletxa contra el meu dit gros, que li devia semblar un ratol¨ª dels que li subministro, un animal¨®.

En realitat, la velocitat d'atac de les serps no ¨¦s tanta com sembla. ?s psicol¨°gic, quan la veus venir et quedes garratibat i la perceps r¨¤pida com un llamp. A?Snakes in fact and fiction (McMillan, 1964), l'herpet¨°leg James A. Oliverv, curator de r¨¨ptils al zoo del Bronx als cinquanta, estableix que una serp de cascavell ataca a 2,4 metres per segon, molt menys, apunta, que la velocitat amb qu¨¨ mou les mans un jugador de golf (12,3). De fet, explica que un tal W. C. Bradbury feia una demostraci¨® de com ¨¦s de f¨¤cil aturar l'atac d'un cr¨°tal aguantant un sac amb la m¨¤ esquerra i, quan es llan?ava contra ell la serp, tallant-li el cap d'una tacada amb el ganivet Bowie que subjectava amb la dreta. Aix¨° s¨ª que ¨¦s empirisme.

Vaig sentir un dolor molt intens, com una picotada. Per¨° el pitjor va ser la sensaci¨® d¡¯espant. En tr¨¤ngols aix¨ª la imaginaci¨® se¡¯t dispara

Com que jo no tenia cap ganivet Bowie, sin¨® un got, no sabria qu¨¨ dir-vos. A mi em va semblar rapid¨ªssima, la meva serp. Vaig sentir un dolor molt intens, com una picotada. Per¨° el pitjor va ser la sensaci¨® d'espant. En tr¨¤ngols aix¨ª la imaginaci¨® se't dispara. Vaig recordar Joe Slowinski ¨Cque, per cert, li va posar el nom a una de les esp¨¨cies de la serp del blat de moro, la m¨¦s habitual a Lousiana (Elaphe slowinski)¨C quan va rebre al dit del mig de la m¨¤ esquerra, a la selva birmana, la mossegada d'una letal cobra marina anellada que un becari havia classificat per error com a inofensiva. Sense la possibilitat que l'evacuessin a un hospital, l'herpet¨°leg va morir enmig d'un dolor atro? al cap de 48 hores (vegeu The snake charmer, a true story, de Jamie James, Hyperion, 2008). Un altre cas per recordar quan t'ha mossegat una serp, a part del de Cle¨°patra, ¨¦s el del tamb¨¦ gran expert Karl Schmidt, a qui li va clavar una queixalada al dit gros un bumslang que manipulava al Field Museum de Chicago i va ingressar cad¨¤ver a l'hospital despr¨¦s d'assenyalar, una mica precipitadament, que es trobava millor de la picada. Jo al cap d'un minut ja ¨¦s que ni sagnava, per¨° em mirava a l'extrem de la m¨¤ tremolosa el polze amb dues puncions a la gemma i seguia en xoc. Aix¨° ho deu fer llegir tant.

La serp, que havia enviat amb una desconsiderada i aterrida manotada al fons del terrari, m'observava atentament entre els vidres trencats del got mentre anava traient la llengua b¨ªfida i feia amb les escates de la cua un so esgarrif¨®s. En realitat, no sabria dir qui dels dos estava m¨¦s espantat.