Nomenin un president, i que sigui Honorable

Catalunya est¨¤ esgotada, furiosa, avergonyida, marejada, a punt de su?cidar-se o fins als nassos. Podeu escollir el vostre estat d'¨¤nim o afegir un nou adjectiu que us defineixi millor. I no em parleu dels presos ¨Ctema dolor¨®s que caldr¨¤ resoldre¨C perqu¨¨ ara toca saber qui mana i governa en el que, m¨¦s que un pa¨ªs, sembla un parc d'atraccions. Vivim la recta final d'uns mesos esgotadors, en els quals ens han presentat innumerables noms ¨Cimpossible recordar-los tots¨C per a la Presid¨¨ncia de la Generalitat. I el que espanta ¨¦s sentir que molts catalans diuen que, mentre pugui governar i sortir de la casa del terror, qualsevol president ens val. Encara que sigui de fang, encara que sigui un sof¨¤, ¨¦s igual que no tingui m¨¨rits per al c¨¤rrec. Em sap greu no estar-hi d'acord. Crec que Catalunya i les seves institucions es mereixen un president de deb¨°.

Despr¨¦s del cam¨ª recorregut (que seguim sense saber on ens porta), bona part dels ciutadans de Catalunya, com ens va dir en arribar del seu exili el president Josep Tarradellas, tenim vert¨ªgens cr¨°nics. Necessitem baixar de la n¨°ria pol¨ªtica, deixar de donar voltes embolicats en lla?os grocs o en rojigualdas i aconseguir desactivar el 155; tornar, encara que sigui provisionalment, a la governabilitat. Sabem tots, fins i tot els independentistes m¨¦s creients o els nacionalistes de qualsevol nova branca ultraliberal, que Puigdemont no pot governar el pa¨ªs des del seu canviant exili europeu. Nom¨¦s pot, i ho aconsegueix, fer soroll i buscar el suport internacional. No obstant aix¨°, la seva ombra acaba sempre apareixent darrere de qualsevol candidat, home o dona, impedint prendre possessi¨® a un pol¨ªtic (i algun n'hi haur¨¤) prou preparat.

Confesso que fa dies que somio que alg¨² prem el bot¨® vermell de la n¨°ria?¨Cabans, totes les atraccions el tenien¨C i ens deixen, finalment, baixar. Quan era petita, pujada a l'arcaic artefacte dels firaires que apareixien a les festes de Castelldefels, pensava que molt pitjor que caure al buit seria seguir per sempre all¨¤ dalt, sense avan?ar cap enlloc, gronxant-me al cistell.

Sembla que ERC tamb¨¦ ha pensat que convocar noves eleccions, donant una volta m¨¦s a aquesta insofrible roda, no ajudaria ning¨², ni tan sols els presos i les seves fam¨ªlies. Els que sempre van ser d'esquerres i republicans han reclamat, i es disposen a pactar, un nom que pugui ser investit per governar. ¡°Fins aqu¨ª hem arribat¡±, pensa una bona part dels vells o nous convergents. Comen?a a ser obvi que el sobiranisme no voldr¨¤ jugar a la ruleta russa i acabar disparant-se un tret al peu. Seria lamentable, fins i tot rid¨ªcul. Si ho fan, dif¨ªcilment ampliaran la base social independentista actual (uns dos milions de persones); el m¨¦s probable ¨¦s que acabaran lliurant m¨¦s vots a Ciutadans en les seg¨¹ents eleccions.

Mentre escric aquestes l¨ªnies queda poc per a un desenlla? que arriba embolicat en decisions judicials i declaracions pol¨ªtiques, totes interessades. Enmig de tant, tant de soroll, nom¨¦s cal esperar que la majoria del Parlament, que ¨¦s qui t¨¦ aquesta responsabilitat, aconsegueixi nomenar una persona amb experi¨¨ncia i m¨¨rits per presidir el pa¨ªs. Alg¨² que pugui entrar a qualsevol sala de Palau, asseure's al despatx presidencial, formar Govern (que no sigui a l'ombra) i representar els catalans amb dignitat a Catalunya i fora. No serveixen figures de cera. Com deia Josep Tarradellas, ¡°cal governar amb autoritat¡±. ?s cert que el seu Govern va durar poc, del 1977 al 1980, ja que els partits catalans de la Transici¨® ¨Camb Jordi Pujol al capdavant del nacionalisme conservador¨C no van acceptar que lider¨¦s una candidatura conjunta en les primeres auton¨°miques de la democr¨¤cia.

En aquest moment crucial, quan s'han complert 40 anys de l'arribada de Tarradellas, ¨¦s important recordar aquest home amb un agut sentit de l'humor i formes impecables. Despr¨¦s de 38 anys d'exili, va arribar el juny del 1977 a Barajas, disposat a recuperar la Generalitat. Va sortir de l'avi¨® somrient, amb americana i corbata, disposat a parlar i pactar la restauraci¨® de la Generalitat amb Adolfo Su¨¢rez, centrista i exfalangista (aquest s¨ª). Ho va aconseguir, davant de la sorpresa i l'admiraci¨® de tots els espanyols. L'entrevista va ser un desastre; a la sortida, quan els periodistes li van preguntar com havia anat, el pol¨ªtic catal¨¤ va respondre: ¡°Ha estat molt cordial, molt agradable¡±.

No va aconseguir que, en el comunicat de la seva arribada a Espanya, el presentessin com a president de la Generalitat, per¨° van acceptar que el seu nom fos precedit per la paraula Honorable. I tots els catalans ho vam entendre. Ens havia retornat Catalunya. Feu el favor, nomeneu un president, per¨° que sigui Honorable.