El Banc de Sang assaja la donaci¨® de defenses per combatre infeccions

El Banc de Sang i Teixits?ha comen?at a assajar, amb els hospitals Vall d¡®Hebron de Barcelona i La Fe de Val¨¨ncia, un banc de donants de limf¨°cits, les c¨¨l¡¤lules encarregades de defensar l'organisme d'agents infecciosos. El pla ¨¦s crear un banc de defenses per a pacients trasplantats, que estan immunodeprimits i corren el risc de patir infeccions potencialment letals. El banc funcionaria amb un registre de donants als quals es pugui rec¨®rrer si un trasplantat en necessita.

Encara ¨¦s un projecte d'investigaci¨® sense efectes en la pr¨¤ctica cl¨ªnica, per¨° l'estudi¨®s del Banc de Sang (BST), Sergi Querol, augura que aquest banc de defenses obrir¨¤ una alternativa terap¨¨utica a un grup de pacients amb un estat de salut molt delicat. Al Memorial Sloan Kettering Cancer de Nova York ja ho fan amb bons resultats i al Regne Unit i Alemanya tamb¨¦ s'ho estan plantejant.

¡°El banc no est¨¤ destinat a tothom, nom¨¦s a pacients trasplantats¡±, matisa l'investigador. Abans de sotmetre un pacient a un trasplantament, els metges han d'abaixar-li al m¨ªnim el seu sistema immunitari perqu¨¨ les c¨¨l¡¤lules que defensen l'organisme no actu?n contra el cos estrany que ¨¦s l'¨°rgan donat i en generin rebuig. El problema ¨¦s que, durant el temps que el pacient est¨¤ immunodeprimit, tamb¨¦ ¨¦s molt vulnerable a una s¨¨rie de virus potencialment letals en el seu estat. Per exemple, els citomegalovirus, que fins al 80% dels m¨¦s grans de 40 anys els passen sense assabentar-se'n, pot produir la mort per pulmonia en un pacient immunodeprimit. En aquest col¡¤lectiu, el virus d'Epstein-Barr tamb¨¦ provoca una infecci¨® que desenvolupa un limfoma i els adenovirus, m¨¦s comuns en trasplantaments infantils, poden provocar infeccions pulmonars. Si n'apareix algun, els metges recorren a antivirals per combatre les infeccions que provoquen, per¨° aquesta farmacoter¨¤pia no sempre funciona. ¡°En trasplantaments hi ha entre un 10% i un 30% de morts per infeccions¡±, adverteix Querol.

Els experts busquen, doncs, una alternativa per als pacients trasplantats que pateixen alguna infecci¨® i no responen al tractament farmacol¨°gic. El projecte, que va avan?ar dilluns RAC1, aniria a cavall d'un banc de sang i el banc de medul¡¤la ¨°ssia. Per comen?ar, es faria un registre dels donants susceptibles, ja que no tothom ¨¦s v¨¤lid. El donant ha d'haver passat la infecci¨® per tenir activats els limf¨°cits que serviran al receptor.

El sistema immune activa uns determinats limf¨°cits segons l'agent patogen que hagi de combatre i aquestes c¨¨l¡¤lules, una vegada ven?ut el virus, tenen mem¨°ria i recorden com ho han fet. La idea ¨¦s seleccionar els limf¨°cits adequats del donant per combatre un determinat virus i transferir-los al receptor a trav¨¦s d'un medicament cel¡¤lular.

¡°S'ha de desenvolupar tecnologia de selecci¨® cel¡¤lular espec¨ªfica per agafar els limf¨°cits que necessitem. I tamb¨¦ investiguem la tecnologia d'expansi¨® amb la qual, a trav¨¦s de mostres donades, fem un creixement cel¡¤lular in vitro de les c¨¨l¡¤lules que ens interessen¡±, explica Querol. Amb aquesta tecnologia desplegada, el banc de defenses recorreria a un donant compatible quan fos necessari i li extrauria, per mitj¨¤ d'un proc¨¦s d'af¨¨resi (un sistema de donaci¨® que recull i separa els diferents components de la sang), les c¨¨l¡¤lules que necessit¨¦s. Despr¨¦s se seleccionarien els limf¨°cits adequats i s'infondrien en el pacient.

Els cient¨ªfics estan ara reclutant donants amb unes determinades caracter¨ªstiques per fer el primer assaig per demostrar la seguretat i efic¨¤cia del medicament cel¡¤lular. Ara com ara, que el projecte est¨¤ en fase d'estudi, no tothom pot entrar al banc de defenses, sin¨® que s¨®n els investigadors els qui seleccionen els donants segons les seves caracter¨ªstiques. Querol assegura que en els dos propers anys atendran uns 20 pacients amb aquest sistema i augura que en cinc anys el banc pot estar disponible de forma m¨¦s ¨¤mplia.