Una desconeguda incisiva

Maria Aur¨¨lia Capmany va saber adaptar all¨° que necessitava i volia dir a cadascun dels g¨¨neres literaris que va conrear i, en aquest sentit, la seva producci¨® ¨¦s, tamb¨¦, la mostra del domini absolut dels g¨¨neres pels quals va transitar la seva obra, pr¨¤cticament tots, excepte la poesia, i encara, si considerem que tamb¨¦ la va experimentar a partir del personatge de ficci¨®, Jeroni Campdepadr¨®s, protagonista de la novel¡¤la Un lloc entre els morts, a qui fa escriure versos de tall netament espriu¨¤. Capmany s¡¯obre pas en el m¨®n literari amb el g¨¨nere novel¡¤l¨ªstic, que aviat va anar ampliant al conte, a la narrativa i al teatre per obrir-se, ja a mitjans dels seixanta, a l¡¯assaig cultural i sobretot social. I ¨¦s per aquests anys que Capmany exerceix tamb¨¦ com a articulista, desplegant la seva gran capacitat de brillant i aguda analista de la realitat, amb lucidesa i precisi¨® exquisides.

Capmany ja ¨¦s llavors una intel¡¤lectual d¡¯alt nivell, reconeguda, tot i que amb la boca massa petita i a contracor de molts. Dona de gran cultura, ben informada, amb domini de lleng¨¹es, coneixedora del que passa a dins i a fora del seu pa¨ªs, oberta a la modernitat cultural i atenta a l¡¯efervesc¨¨ncia de la societat occidental, es manifesta en els articles com una gran argumentadora del que li interessava, que era gaireb¨¦ tot. Aix¨ª, els temes dels seus articles van des del feminisme a la situaci¨® pol¨ªtica, passant per la llengua, la literatura ¡ªespecialment cr¨ªtica teatral, per¨° tamb¨¦ novel¡¤l¨ªstica, amb atenci¨® a la producci¨® pr¨°pia i estrangera¡ª, la cultura popular, la premsa, els premis literaris, la llibertat d¡¯expressi¨®, l¡¯educaci¨®... I ho va fer en revistes com Ariel i Raixa ¡ªaqu¨ª ja a comen?aments de 1950¡ª, per¨° sobretot, a partir de 1960, a Serra d¡¯Or, Pres¨¨ncia, Canig¨®, Triunfo, Cuadernos para el Di¨¢logo, La Calle, L¡¯Aven?, Lletra de Canvi, entre d¡¯altres; i a la premsa, a El Noticiero Universal, Avui, El Peri¨®dico i El Pa¨ªs, per esmentar-ne nom¨¦s alguns en qu¨¨ va col¡¤laborar. Aquest miler llarg d¡¯articles publicats, pendents de revisi¨® i estudi amb vistes a la seva publicaci¨®, van acabar de donar encara m¨¦s projecci¨® p¨²blica a l¡¯escriptora i activista, que ja per aquests anys s¡¯anava definint com la intel¡¤lectual m¨¦s important del segle XX.

En el seu periodisme no hi ha pedanteria in¨²til ni excessos erudits. ?s un jo personal, ¨ªntim, en debat i comunicaci¨® constant amb la col¡¤lectivitat?

Els articles de Capmany s¨®n la s¨ªntesi de la seva manera tan personal de mirar el m¨®n i de l¡¯estil literari de qu¨¨ ja ens dona compte a l¡¯assaig i a les mem¨°ries, una mateixa manera de dir-se i d¡¯explicar-se, sense pedanteria in¨²til ni excessos erudits. Es tracta d¡¯un jo ¨ªntim i personal en debat i comunicaci¨® constant amb la seva col¡¤lectivitat, que sent molt a prop, tal com va dir a Dietari de prud¨¨ncies (1982): ¡°(...) per aix¨° tinc una idea molt col¡¤lectiva de la intimitat, per aix¨° per parlar de mi he de parlar dels altres¡±. I aqu¨ª cal esmentar obres nuclears pel que fa al tema de l¡¯articulisme i, tamb¨¦, per entendre una mica m¨¦s la manera com Capmany aborda aquesta interpel¡¤laci¨® ¡°als altres¡±, que ¨¦s una manera tamb¨¦ d¡¯explicar-se ella mateixa.

El 1972 va publicar Pedra de toc I i dos anys m¨¦s tard, Pedra de toc II. S¨®n obres inclassificables, a mig cam¨ª de la mem¨°ria, la cr¨ªtica liter¨¤ria, l¡¯assaig i la cr¨°nica pol¨ªtica i social, que Capmany escriu a partir d¡¯un intens treball d¡¯hemeroteca que li serveix per emprendre la reflexi¨® cr¨ªtica, la pr¨°pia mem¨°ria, per¨° tamb¨¦, com qui escriu un article period¨ªstic, per incloure el comentari literari, com quan parla d¡¯Imitaci¨® del foc, de Bartomeu Rossell¨®-P¨°rcel ¡ªpart d¡¯un article aparegut a Serra d¡¯Or el 1963¡ª o de Lord Jim, de Joseph Conrad; o li permet exposar, amb una extraordin¨¤ria capacitat de s¨ªntesi, el pensament de Martin Heidegger a partir de les classes del Dr. Zubiri. O una reflexi¨® sobre el temps hist¨°ric m¨¦s recent. Aquests en s¨®n alguns exemples. El 1982 es publica Dietari de prud¨¨ncies, volum que recull nom¨¦s una part de les seves columnes ¡ªDia rere dia¡ª a Serra d¡¯Or, les compreses entre 1970 i 1980. Els articles mensuals tocaven l¡¯actualitat de manera incisiva i l¨²cida, recorrent a aquells temes que poden qualificar-se d¡¯inter¨¨s constant per a Capmany, alguns dels quals s¨®n presents tamb¨¦ a Pedra de toc. A finals de la d¨¨cada de 1980, Capmany es decideix a publicar les seves mem¨°ries: Mala mem¨°ria (1987) i Aix¨° era i no era (1989), mem¨°ries at¨ªpiques perqu¨¨ segueixen volgudament la discontinu?tat del relat cronol¨°gic, obrint inesperades digressions de tipus literari, social, pol¨ªtic o cultural, seguint la l¨ªnia dels seus articles. Qui les hagi llegit veur¨¤ que s¨®n el fil que enlla?a aquella Pedra de toc i les columnes recollides a Dietari de prud¨¨ncies ¡ªi tants articles m¨¦s encara no recollits en volum¡ª. Prenent com a punt de partida el rep¨¤s de la pr¨°pia vida, Capmany interpreta el seu m¨®n, el vol entendre i ens el vol fer entendre, i tamb¨¦ hi denuncia el que no li agrada, anant-hi fins al fons. ?s una manera d¡¯explicar-se i d¡¯incidir en la cultura i en la societat catalanes que va estimar tant, des de la seva paraula directa i clara, sense ambig¨¹itats, que a tants incomodava: ¡°No he tingut mai problemes