Les noves cares del Govern de Quim Torra
Set pol¨ªtics seran consellers per primera vegada, mentre que quatre repetiran en el c¨¤rrec
Al Govern anunciat aquest dissabte pel president de la Generalitat, Quim Torra, hi ha 10 consellers i tres conselleres. Segons el pla de Torra, quatre consellers (Josep Rull, Jordi Turull, Llu¨ªs Puig i Toni Com¨ªn) repetiran en els seus c¨¤rrecs, malgrat que l¡¯oposici¨® ja n¡¯ha q¨¹estionat la viabilitat, ja que els pol¨ªtics es troben a la pres¨® preventiva o fugits a l¡¯estranger. Dues de les cares noves del Govern de Torra, Ernest Maragall i Josep Bargall¨®, ja van ser consellers durant els mandats dels presidents Pasqual Maragall i Jos¨¦ Montilla. Finalment, set pol¨ªtics (Pere Aragon¨¨s, Elsa Artadi, Miquel Buch, Ester Capella, Chakir El Homrani, Jordi Puigner¨® i Teresa Jord¨¤) assumiran una conselleria per primera vegada. Aquestes s¨®n les noves cares del Govern anunciat per Quim Torra.
PERE ARAGON?S, Economia, Hisenda i Vicepresid¨¨ncia
EL NEGOCIADOR
Despr¨¦s de l¡¯empresonament d¡¯Oriol Junqueras i la fugida de Marta Rovira a Su?ssa, Pere Aragon¨¨s (Pineda de Mar, 1982) s¡¯ha convertit en l¡¯home fort d¡¯ERC. De car¨¤cter pragm¨¤tic i partidari de formar un govern amb urg¨¨ncia, el que va ser la m¨¤ dreta de Junqueras com a secretari d¡¯Economia ha liderat les converses per part dels republicans amb Junts per Catalunya i es quedar¨¤ amb el segon c¨¤rrec de m¨¦s rellev¨¤ncia del Govern. Aragon¨¨s assumeix a partir d¡¯avui una vicepresid¨¨ncia que inclou les ¨¤rees d¡¯Economia i d¡¯Hisenda.
Malgrat que nom¨¦s t¨¦ 36 anys, Aragon¨¨s ha liderat les joventuts del partit, s¡¯ha forjat a l¡¯ajuntament de la seva ciutat (Pineda de Mar), ha estat parlamentari i, posteriorment, va passar al Govern. Ning¨² dubta del seu independentisme, per¨° se li reconeix un tarann¨¤ negociador i de saber-se envoltar de t¨¨cnics per recaptar arguments que facin costat les seves decisions. Per b¨¦ que els seus detractors dubten de la seva capacitat de lideratge, Aragon¨¨s compta amb experi¨¨ncia negociadora amb el Govern central a prop¨°sit del Fons de Liquiditat Auton¨°mic (FLA) i despr¨¦s d¡¯haver pilotat la cartera despr¨¦s de l¡¯aplicaci¨® de l¡¯article 155 de la Constituci¨®, on ha hagut de negociar pr¨¤cticament una a una les partides bloquejades pel Ministeri d¡¯Hisenda. A m¨¦s, el nou vicepresident va ser el nexe d¡¯uni¨® entre Junqueras i el m¨®n empresarial, que el considera un dels pocs interlocutors que quedaven entre les files independentistes despr¨¦s de la declaraci¨® unilateral d¡¯independ¨¨ncia.
ELSA ARTADI, Empresa, Coneixement i Portaveu
LA M? DRETA DE PUIGDEMONT
Elsa Artadi (Barcelona, 1976) partia des de despr¨¦s de les eleccions del 21-D com a favorita per a presidenta de la Generalitat en gaireb¨¦ totes les travesses. L¡¯actual portaveu de Junts per Catalunya ¨¦s una de les persones de m¨¤xima confian?a de Carles Puigdemont, fins al punt que aquest li va encomanar la tasca de confeccionar la campanya del partit quan es va descartar una llista unit¨¤ria de l¡¯independentisme. Fins a aquell moment, Artadi havia tingut un paper sobretot t¨¨cnic: primer com a assessora de l¡¯exconseller Andreu Mas-Colell i despr¨¦s com a coordinadora del Govern. Va sortir de l¡¯ombra a les passades eleccions i va aconseguir trencar amb unes enquestes que pronosticaven el sorpasso d¡¯ERC i l¡¯enfonsament de la formaci¨® de Puigdemont.
Artadi, a la qual es considera una dura negociadora, s¡¯ha reservat una conselleria on podr¨¤ lluir el seu perfil liberal. Llicenciada en Economia per la Universitat Pompeu Fabra, s¡¯ha doctorat a Harvard i ha estat assessora del F¨°rum Econ¨°mic de Davos o el Banc Mundial. Segons fonts de la negociaci¨®, la idea de nomenar-la presidenta del Govern suscitava recels al PDeCAT, la direcci¨® del qual va abandonar despr¨¦s que els quadres del partit no acceptessin que es fes una excepci¨® amb ella en el r¨¨gim d¡¯incompatibilitats, que impedeix que un membre de la direcci¨® sigui alt c¨¤rrec de la Generalitat i de la formaci¨®. No obstant aix¨°, ella mateixa va descartar accedir al c¨¤rrec. Aix¨° no significa que renunci? a la presid¨¨ncia, per¨° prefereix esperar el moment que pugui exercir-la sense els lligams que li imposaria la tutela de Puigdemont.
MIQUEL BUCH, Interior
UN INDEPENDENTISTA DE FERRO
Miquel Buch, de 42 anys, ha constru?t la seva carrera pol¨ªtica des del municipalisme i l¡¯independentisme m¨¦s ferri. Amb 19 anys va ingressar a les joventuts de Converg¨¨ncia, i va rec¨®rrer el cam¨ª fins a l¡¯alcaldia de Premi¨¤ de Mar, la seva ciutat, que va dirigir durant una d¨¨cada. A finals de l¡¯any passat va dimitir del c¨¤rrec a l¡¯Ajuntament i, poc despr¨¦s, de l¡¯Associaci¨® Catalana de Municipis (ACM), que va presidir durant set anys, per dedicar-se a la pol¨ªtica auton¨°mica. Es va presentar en el n¨²mero 22 de les llistes de Junts per Catalunya a les ¨²ltimes eleccions i va quedar fora de l¡¯arc parlamentari.
Buch t¨¦ un perfil n¨ªtidament independentista i s¡¯ha significat al costat de l¡¯expresident Carles Puigdemont. El ministeri p¨²blic es va querellar contra Buch com a president de l¡¯ACM i contra Neus Lloveras, presidenta de l¡¯Associaci¨® de Municipis per la Independ¨¨ncia (AMI), per desobedi¨¨ncia, malversaci¨® i prevaricaci¨® per l¡¯1-O. El TSJC va acceptar ¨²nicament el delicte de desobedi¨¨ncia que va remetre al Suprem, i aquest va arxivar la causa contra Lloveras. L¡¯actual conseller de l¡¯Interior, que pateix esclerosi m¨²ltiple, segons ell mateix va fer p¨²blic, s¡¯enfronta a la cartera m¨¦s delicada, amb els Mossos d¡¯Esquadra al seu c¨¤rrec. El cos est¨¤ severament q¨¹estionat, amb part dels seus comandaments imputats i amb la lupa del Ministeri de l¡¯Interior al damunt, per actuar davant de qualsevol indici de dubte.
JOSEP BARGALL?, Ensenyament
EL RETORN DESPR?S DE 14 ANYS
Josep Bargall¨® (Torredembarra, 1958) substituir¨¤ Clara Ponsat¨ª (un dels membres del Govern anterior que va fugir a Brussel¡¤les i que ara est¨¤ instal¡¤lada a Esc¨°cia) al capdavant del Departament d¡¯Ensenyament. Bon coneixedor del sistema educatiu ¡ª¨¦s llicenciat en Filologia Catalana i va treballar a l¡¯ensenyament p¨²blic¡ª, Bargall¨® ja va ocupar el c¨¤rrec de conseller d¡¯Ensenyament durant tres mesos al govern de Pasqual Maragall, on despr¨¦s es va convertir en el seu conseller primer.
Afiliat al sindicat Ustec ¡ªmajoritari a l¡¯escola p¨²blica i de tall sobiranista¡ª, el fil¨°leg tamb¨¦ va treballar al sector editorial i ¨¦s autor de diversos llibres. ?s militant d¡¯ERC des del 1995, i va iniciar la seva carrera pol¨ªtica a l¡¯Assemblea de Catalunya i com a militant del PSUC, PSAN i Nacionalistes d¡¯Esquerres. El 1992 va ser triat diputat del Parlament com a independent per ERC fins al 2003. Pasqual Maragall el va nomenar conseller d¡¯Ensenyament el 2003 per¨° nom¨¦s va durar tres mesos. La crisi del Govern de Maragall per una entrevista de Josep Llu¨ªs Carod-Rovira (ERC) amb la direcci¨® d¡¯ETA va precipitar la substituci¨® de Carod-Rovira com a ¡°conseller en cap¡±, c¨¤rrec que va assumir Bargall¨® i que despr¨¦s va passar a denominar-se ¡°conseller primer¡±. Va estar en aquest lloc fins al 2006, quan Maragall va destituir tots els consellers republicans per no ratificar l¡¯Estatut al refer¨¨ndum d¡¯aquell any. Des del 2011 ¨¦s vicepresident de la Fundaci¨® Josep Irla ¡ªvinculada a ERC¡ª i coordinador de l¡¯¨¤mbit no universitari de l¡¯Institut de Ci¨¨ncies de l¡¯Educaci¨® de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona.
ESTER CAPELLA, Just¨ªcia
UNA VIA DEL DI?LEG
Ester Capella pot ser dura i contundent en les seves intervencions p¨²bliques, abans al Senat i ara al Congr¨¦s, per¨° sempre deixa un marge per al di¨¤leg. De tarann¨¤ conciliador i ¡°transversal¡±, Capella, de 55 anys, substituir¨¤ Carles Mund¨® al capdavant del Departament de Just¨ªcia. Advocada de base, la seva flexibilitat i capacitat de ¡°tendir ponts¡± en tot l¡¯espectre ideol¨°gic li han perm¨¨s orbitar entorn de diferents partits: primer va recalar a Ciutadans pel Canvi ¡ªla plataforma catalanista impulsada pel PSC¡ª i, despr¨¦s, a Esquerra Republicana. ¡°A Madrid, malgrat tot el que ha passat els ¨²ltims mesos, ha mantingut bones relacions amb altres grups¡±, explica ?lex Masllorens, que la coneix des de la seva etapa a Ciutadans pel Canvi.
Ben relacionada tamb¨¦ amb alguns sectors de Converg¨¨ncia, va ser nomenada per l¡¯exalcalde Xavier Trias, el 2011, com a gerent de l¡¯Institut Municipal de Persones amb Discapacitat. Dos anys m¨¦s tard, no obstant aix¨°, va ser nomenada senadora, i el 2016 va entrar al Congr¨¦s dels Diputats, on actualment assisteix amb una flor groga a la solapa en suport als presos pol¨ªtics. La seva experi¨¨ncia com a advocada ¡°de trinxera¡± li permet con¨¨ixer la realitat de la just¨ªcia catalana i assumir un departament que es va anotar un dels pocs punts del Govern Puigdemont en mat¨¨ria de gesti¨® p¨²blica: el tancament de la hist¨°rica pres¨® Model de Barcelona.
CHAKIR EL HOMRANI, Treball, Benestar Social i Fam¨ªlia
EL RELLEU DE BASSA
Chakir El Homrani (Barcelona, 1979) assumir¨¤ la cartera de Treball i Benestar Social. Llicenciat en Sociologia per la Universitat Aut¨°noma de Barcelona (UAB), El Homrani pren el relleu de Dolors Bassa, ara a la pres¨® preventiva en una pres¨® de Madrid. El soci¨°leg, que ¨¦s diputat d¡¯ERC i regidor de Granollers, va iniciar la seva traject¨°ria com a l¨ªder de les joventuts d¡¯UGT i milita a ERC des del 2004.
El Homrani va entrar al Parlament el 2015 i va renovar el seu esc¨® despr¨¦s de la ren¨²ncia de Marta Rovira, Carme Forcadell i Dolors Bassa. El soci¨°leg ha desenvolupat la seva carrera professional en l¡¯¨¤mbit de la formaci¨® de joves i ha participat en l¡¯engegada de diversos t¨ªtols de formaci¨® professional sobre el sector de l¡¯aigua i el medi ambient. El Homrani tamb¨¦ ha format part del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC).
JORDI PUIGNER?, Pol¨ªtiques Digitals i Administraci¨® P¨²blica
LA CARA TECHIE DEL GOVERN
L¡¯enginyer en Sistemes d¡¯Informaci¨® Jordi Puigner¨® ser¨¤ el proper conseller de Pol¨ªtiques Digitals i Administraci¨® P¨²blica. No ¨¦s nou a l¡¯Administraci¨® catalana: des del novembre del 2013 dirigeix les pol¨ªtiques en tecnologies d¡¯informaci¨® i comunicaci¨® del Govern, primer com a director general de Telecomunicacions i Societat de la Informaci¨®. El febrer del 2016 va assumir el c¨¤rrec de secretari de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital de la Generalitat, i tamb¨¦ ¨¦s president del Centre de Seguretat de la Informaci¨® de Catalunya (Cesicat).
El setembre del 2017 va participar, juntament amb l¡¯expresident Carles Puigdemont, en la presentaci¨® de l¡¯Ag¨¨ncia de Ciberseguretat de Catalunya, acte en qu¨¨ Puigdemont va afirmar que la Generalitat estava preparada per a un ciberatac durant el refer¨¨ndum de l¡¯1 d¡¯octubre, com va passar durant la consulta del 9 de novembre del 2014. Tamb¨¦ va haver de compar¨¨ixer aquest abril davant la Gu¨¤rdia Civil a Barcelona investigat per l¡¯organitzaci¨® de l¡¯1-O i es va acollir al seu dret a no declarar perqu¨¨ la causa estava ¡°judicialitzada¡±. Nascut a Sant Cugat del Vall¨¨s el 1974, es va formar com a enginyer a la Universitat de Surrey (el Regne Unit) entre el 1992 i el 1997, i ha treballat com a analista programador del Deutsche Bank a Frankfurt (Alemanya) i a IBM-Barcelona com a consultor s¨¨nior i cap de projectes inform¨¤tics i noves tecnologies.
TERESA JORD?, Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentaci¨®
UNA M? ESTESA
Teresa Jord¨¤ (1972) es va estrenar amb 27 anys a la pol¨ªtica local com a regidora a Ripoll, el seu poble natal, on despr¨¦s va ser alcaldessa entre el 2003 i el 2011. En aquella ¨¨poca Esquerra Republicana nom¨¦s governava als pobles de la Catalunya interior i el partit es debatia en cont¨ªnues lluites internes. Jord¨¤ sempre va tenir el suport de Joan Puigcerc¨®s, tamb¨¦ regidor de Ripoll molt abans que ella i que va substituir Josep Llu¨ªs Carod-Rovira a la presid¨¨ncia del partit el 2008 i fins al desembarcament d¡¯Oriol Junqueras el 2011. Aquell any, Jord¨¤ va deixar l¡¯alcaldia per fer el salt a Madrid com a cap de llista d¡¯Esquerra per Girona a les eleccions generals. Va ser triada i va repetir als comicis del 2015 i el 2016.
Un diputat no independentista que va coincidir amb ella al Congr¨¦s la defineix sense objeccions com ¡°la versi¨® femenina de Joan Tard¨¤¡±, el veter¨¤ diputat republic¨¤ que genera simpaties entre els seus adversaris pol¨ªtics pel seu car¨¤cter afable i emp¨¤tic, lluny del sectarisme d¡¯alguns. Jord¨¤, com Tard¨¤, tamb¨¦ comparteixen fermes conviccions progressistes i independentistes i el nomenament de Jord¨¤ com a consellera d¡¯Agricultura mant¨¦ la tradici¨® que el titular d¡¯aquesta cartera sempre sigui de fora de Barcelona. A l¡¯¨¨poca en qu¨¨ la paraula di¨¤leg entre els governs d¡¯un i un altre costat de l¡¯Ebre es predica molt i no es practica gens, el nomenament de Jord¨¤ assegura la m¨¤ estesa.
ERNEST MARAGALL, Acci¨® Exterior, Relacions Institucionals i Transpar¨¨ncia
EL VETER?
¡°No sap guanyar, sap derrotar; no sap compartir, nom¨¦s humiliar i castigar¡±. Amb aquesta duresa es va despatxar Ernest Maragall (Barcelona, 1943) cap al Govern central el gener passat a la sessi¨® de constituci¨® del Parlament sorgit de les urnes del 21 de desembre. Era el discurs del diputat d¡¯ERC com el m¨¦s gran de la Cambra i gens habitual en una sessi¨® del Parlament d¡¯aquest tipus. Un to que va sorprendre el conjunt de la Cambra, especialment Ciutadans i el PP que es van oposar a la decisi¨® de Maragall d¡¯acceptar la delegaci¨® de vot dels diputats presos. Per¨°, en el fons, res de nou en Maragall, un veter¨¤ pol¨ªtic amb un discurs afilat i no exempt de duresa quan una situaci¨® l¡¯exaspera si la considera injusta. En un altre context, a les sessions de l¡¯Ajuntament de Barcelona, les seves intervencions ¡ªera dels millors oradors¡ª feien moure en els seus escons a m¨¦s d¡¯un regidor de l¡¯oposici¨®. Va accedir al Consistori barcelon¨ª el 1970 com a analista inform¨¤tic i uns anys despr¨¦s va passar a la pol¨ªtica municipal abans que el seu germ¨¤, Pascual. Va con¨¨ixer i va dominar els secrets de l¡¯Ajuntament com n¡¯hi ha pocs. Va ser regidor fins al 2003, quan va ser nomenat secretari de Govern del tripartit que va presidir Pascual Maragall. I entre el 2006 i el 2010 va ser conseller d¡¯Educaci¨®, encara amb el PSC.
Fidel a la marca del seu cognom, Ernest Maragall sempre va tenir personalitat pr¨°pia a la milit¨¤ncia socialista, primer desmarcant-se obertament de l¡¯anomenat ¡°aparell¡± de Nicaragua ¡ªanterior seu del PSC¡ª i, despr¨¦s, alineant-se amb el sector m¨¦s catalanista i defensant el dret a decidir. Tant que va abandonar-ne la milit¨¤ncia el 2012 ¡ªdespr¨¦s que trenqu¨¦s la disciplina de vot a prop¨°sit de la defensa del pacte fiscal¡ª i va fundar una nova formaci¨® pol¨ªtica, Nova Esquerra Catalana. De forma progressiva Maragall es va anar apropant a les tesis d¡¯ERC i a les eleccions europees del 2014 va ser el n¨²mero dos de les llistes d¡¯aquesta formaci¨®. Malgrat que la seva connexi¨® amb els postulats republicans era notable, no es va afiliar al partit que lidera Oriol Junqueras fins a aquell any.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
