Els darrers 28 carros de Sant Antoni

¡°Estem passant d¡¯un segle a un altre¡±. No s¨®n ni les set del mat¨ª i David Torres s¡¯asseu, encara suat, i es treu els guants. Acaba de treure del magatzem del carrer de Borrell i ha repartit, amb l¡¯ajuda del seu germ¨¤, els 28 carros de fusta que queden als encants del mercat de Sant Antoni. Dins de cada caixa hi ha la mercaderia dels paradistes: roba, tovalloles i llen?ols, bosses, estovalles¡­. Entre el g¨¨nere i la fusta, 400 quilos per carro. ¡°S¨®n els ¨²ltims, ens canviaran el sistema i els substituiran per uns altres carros de xapa i els guardaran a la planta menys tres del mercat, pujaran en ascensor¡±, diu amb certa nost¨¤lgia. Porta 34 dels seus 48 anys feinejant amb els carros quatre dies a la setmana: dilluns, dimecres, divendres i dissabte. Jornades de sis del mat¨ª fins ¡°a dos quarts de deu de la nit¡±. Perqu¨¨ Torres tamb¨¦ ¨¦s paradista. Com ho va ser el seu pare.

Als encants de Sant Antoni, el mercat de productes no alimentaris, va arribar a haver-hi 400 carros. I cinc persones traginant-los. ¡°Era una barbaritat¡±. Torres explica batalletes sense parar. Quan el mercat tirava que donava gust comen?aven a les quatre del mat¨ª: ¡°Havies d¡¯anar amb molta cura pel carrer: passaven els autobusos i les furgonetes de repartiment a tot drap¡±. O el dia que el va atropellar una motorista que tornava de festa. Quan van canviar les rodes met¨¤l¡¤liques per unes de goma per no molestar tant amb el catric-catrac els ve?ns¡­ O les nevades. ¡°Moltes bronquitis i alguna pneum¨°nia pel cam¨ª. Si et trobes malament o est¨¤s malalt has de venir igualment, perqu¨¨ aquesta feina no te la fa ning¨²¡±, assegura.

Ara els carros s¡¯han convertit en una cobejada pe?a de col¡¤leccionista. ¡°Els compren, per centenars d¡¯euros, restaurants o gent que els vol per a casa seva, per col¡¤locar la vaixella o com a armari¡±. S¨®n del 1930, abans per col¡¤locar-los els tiraven cavalls, fins al 1985 portaven matr¨ªcula¡­ i no hi ha ni un carro igual. ¡°Ni la fusta, ni el color, ni la grand¨¤ria¡­ s¨®n peces de museu, fins i tot l¡¯Ajuntament se n¡¯ha quedat algun¡±.

A Torres li agrada el que fa i es nota. ¡°?s una feina dura, per¨° a mi m¡¯agrada el carrer¡±. ¡°Ens van donar l¡¯opci¨® a passar a dins [als nous encants del mercat] per¨° hi ha gent que hem preferit aix¨°. El m¨¦s bonic ¨¦s el tracte amb la gent, no t¨¦ preu, la comunicaci¨® amb els clients, les amistats que traves, est¨¤s tot el dia amb gent, a l¡¯aire lliure¡­¡±, diu. Amb la reforma del mercat Torres ha perdut el seu lloc a la cantonada de Tamarit amb Borrell i ara ¨¦s a mig Tamarit. Es conforma. Cal adaptar-se. ¡°Tenim orgull de Sant Antoni i ara ressorgir¨¤, ha estat llarg perqu¨¨ es va parar quan van trobar les ru?nes; el barri ha patit, s¡¯ha perdut clientela... per¨° ara ressorgeix. El nostre ¨¦s un mercat ¨²nic¡±.