Desxifrat com funciona el genoma de la leuc¨¨mia m¨¦s comuna
Investigadors de l'Idibaps de Barcelona descobreixen m¨¦s de 500 alteracions gen¨°miques en la leuc¨¨mia limf¨¤tica cr¨°nica
La fotografia de la gen¨¨tica de la leuc¨¨mia ¨¦s cada vegada m¨¦s precisa. Els mateixos investigadors de l'Institut d'Investigacions Biom¨¨diques August Pi i Sunyer (Idibaps) de Barcelona que fa uns anys van desxifrar una de les capes (el metiloma) de l'ADN de la leuc¨¨mia limf¨¤tica cr¨°nica ¡ªel c¨¤ncer sanguini m¨¦s com¨²¡ª han anat ara un pas m¨¦s enll¨¤ i han aconseguit desentranyar fins a 10 capes moleculars de l'ADN en aquesta malaltia. Els cient¨ªfics, que han publicat la seva troballa a?la revista Nature Medicine, han aconseguit entendre com funciona cada segment del material gen¨¨tic en la leuc¨¨mia limf¨¤tica cr¨°nica.?
"El que hav¨ªem estudiat fins ara eren l'ala gen¨¨tica i l'expressi¨® dels gens. Per¨° ara hi hem afegit set capes m¨¦s i ja podem definir l'epigenoma complet de la leuc¨¨mia. Cada capa que analitzem ¨¦s un granet complementari", explica el doctor I?aki Mart¨ªn-Subero, cap del grup d'investigaci¨® d'epigen¨°mica biom¨¨dica de l'Idibaps i coordinador de l'estudi. Els investigadors han aconseguit aix¨ª crear un mapa en alta resoluci¨® de com la leuc¨¨mia transforma el funcionament de l'ADN: en els pacients malalts hi ha unes 500 regions dins de tot el material gen¨¨tic que estan alterades, que canvien la seva funci¨® en la leuc¨¨mia respecte a la que tenen les persones sanes.?
Amb noves i potents t¨¨cniques de seq¨¹enciaci¨® gen¨°mica i bioinform¨¤tica, els cient¨ªfics no nom¨¦s han analitzat aquest 2% de genoma que t¨¦ gens que codifiquen prote?nes, sin¨® tamb¨¦ el restant 97% que conforma l'anomenat ADN fosc ¡ªque abans es coneixia com a ADN porqueria¡ª: els cient¨ªfics han?il¡¤luminat?tamb¨¦ aquesta part fosca i han descobert que aqu¨ª tamb¨¦ hi ha regions importants que influeixen en el funcionament del genoma. "En total, hem identificat que el mapa del genoma cont¨¦ 12 funcions diferents", apunta l'investigador de l'Idibaps.
Per¨°, a m¨¦s d'estudiar el genoma, que aglutina la col¡¤lecci¨® sencera d'ADN, els cient¨ªfics han revelat com funcionen tots aquests elements qu¨ªmics que configuren l'anomenat epigenoma hum¨¤, que s'enganxen a l'ADN i funcionen com a interruptors, apagant o activant l'activitat dels gens ¡ªestan condicionats per l'entorn i els h¨¤bits de vida de cada individu¡ª . "La seq¨¹¨¨ncia del genoma ¨¦s insuficient per saber com funciona; cal analitzar i integrar la informaci¨® de m¨²ltiples capes epigen¨¨tiques per con¨¨ixer les seves funcions", aclareix Mart¨ªn-Subero.
Els investigadors han comparat els resultats dels seus estudis gen¨°mics en pacients malalts amb les dades que aportava el material gen¨¨tic de persones sanes. En conjunt, els cient¨ªfics han detectat mig miler de regions que s'activen amb la leuc¨¨mia i no en c¨¨l¡¤lules sanes. "Hem trobat 500 regions que s'activen, on els gens canvien la seva expressi¨® i les c¨¨l¡¤lules proliferen", assenyala l'investigador de l'Idibaps.
Tres fam¨ªlies de prote?nes
Els cient¨ªfics han descobert, a m¨¦s, que al darrere d'aquest mig miler d'alteracions hi ha, b¨¤sicament, tres fam¨ªlies de prote?nes que s'uneixen a l'ADN: s¨®n les prote?nes NFAT, FOX i TCF-LEF, capaces de canviar les funcions dels gens en la leuc¨¨mia i d'activar zones que, en una situaci¨® normal, haurien d'estar apagades o viceversa. "Aquest estudi obrir¨¤ els ulls a grups d'investigaci¨® perqu¨¨ desenvolupin f¨¤rmacs moleculars", apunta Mart¨ªn-Subero. De fet, el metge explica que ja hi ha f¨¤rmacs que han demostrat, en estudis precl¨ªnics, que poden funcionar com a inhibidors d'una d'aquestes prote?nes, la NFAT.
Malgrat l'avan? que asseguren que han fet, els investigadors avisen que queda cam¨ª per fer. "Ara tenim una visi¨® bidimensional. Ens queda veure la capa d'estructura tridimensional, que explica com es plega l'ADN i quines regions reguladores interactuen amb segons quins gens", admet Mart¨ªn-Subero. Tamb¨¦ han obert la porta a aprofundir en la caracteritzaci¨® de les c¨¨l¡¤lules de cada pacient perqu¨¨, segons apunta el metge, "dins del mateix pacient tamb¨¦ hi pot haver heterogene?tat".
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
?Tienes una suscripci¨®n de empresa? Accede aqu¨ª para contratar m¨¢s cuentas.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.