Graupera: ¡°No tinc cap problema a treballar amb Mascarell¡±

Jordi Graupera (Barcelona, 1981) va llan?ar fa dos mesos la idea d¡¯una candidatura que reculli l¡¯esperit de l¡¯1 d¡¯octubre per guanyar les municipals del 2019 a l¡¯Ajuntament de Barcelona. El fil¨°sof insisteix en la idea d¡¯¡°unitat subordinada a la pluralitat¡±, no vol avan?ar propostes concretes per a la ciutat i es recupera del ¡°t¨ªpic constipat d¡¯avi¨®¡± de l¡¯¨²ltim trajecte des de Nova York.

Pregunta. Qui hi ha darrere seu?

Resposta. No vinc amb cap partit. ?s una decisi¨® meva. Ni en aquest context ni en l'anterior m¡¯han faltat oferiments de partits de l¡¯¨¤mbit sobiranista per incorporar-me a alguna proposta i sempre he dit que no. M¡¯interessa intentar fer un canvi de cultura pol¨ªtica, perqu¨¨ em preocupa que l¡¯espai independentista estigui en una crisi cultural, s¡¯est¨¤ tornant acr¨ªtic, folkl¨°ric. Hi ha al¡¤licients per fomentar la lleialtat a l¨ªders i partits, i aix¨° contrasta amb el que passa a la societat civil. El que vull ¨¦s relligar i enriquir el tema de conversa en una de les mobilitzacions m¨¦s importants del sud d¡¯Europa per parlar de Barcelona.

P. Per¨° Barcelona no ¨¦s una ciutat independentista, el proc¨¦s l¡¯ha liderat el pa¨ªs.

R. No tinc la intenci¨® de convertir l¡¯Ajuntament en un ariet independentista. El que dic ¨¦s que l¡¯independentisme t¨¦ una concepci¨® de la ciutat i el seu rol al m¨®n que no est¨¤ a l¡¯esfera p¨²blica. Falta discurs sobre Barcelona capital, que sigui un centre de poder. I sobre si la ciutat ¨¦s independentista, si mires participants en consultes o resultats electorals a Barcelona, hi ha mig mili¨® d¡¯independentistes, que s¨®n una quarta part de l¡¯independentisme, i aix¨° no es tradueix en una proposta urbana.

P. I si l'independentisme no se n¡¯ha sortit a Catalunya, per qu¨¨ insisteixen ara amb Barcelona?

R. No es tracta d¡¯aconseguir que Barcelona sigui independentista. El meu no ¨¦s un discurs d¡¯eixamplar la base. La nostra feina ¨¦s que tot el discurs democr¨¤tic l¡¯hem d¡¯expandir, les prim¨¤ries s¨®n el m¨ªnim, que els partits fessin prim¨¤ries obertes de veritat, perqu¨¨ milloren les coses, s¡¯esmolen les propostes i els candidats es fan m¨¦s forts.

P. Puigdemont est¨¤ a favor de fer les prim¨¤ries que proposa?

R. Li haur¨ªeu de preguntar a ell. Jo abans de la confer¨¨ncia [de fa dos mesos] vaig explicar la meva proposta a tothom: Xavier Trias, Alfred Bosch, Toni Castell¨¤ i Carles Puigdemont. I la meva an¨¤lisi ¨¦s que, com que posa en q¨¹esti¨® l¡¯autoritat de les direccions dels partits, s¨®n les que tenen menys al¡¤licients per sumar-s¡¯hi. Els que m¨¦s en tenen s¨®n els que s¡¯acaben d¡¯incorporar a l¡¯esfera p¨²blica; despr¨¦s, els votants; despr¨¦s, els militants, i despr¨¦s, les direccions. He d¡¯anar pas a pas fins a conv¨¨ncer les direccions.

P. Veu unes prim¨¤ries on es presentin vost¨¨,?Ferran Mascarell, Alfred Bosch, Neus Munt¨¦...?

R. No dep¨¨n de mi, ¨¦s el que proposo. L¡¯escenari ideal ¨¦s un en qu¨¨ els partits, col¡¤legis, entitats, s¡¯impliquin en unes prim¨¤ries on es pugui presentar tothom. I qui treu m¨¦s d¡¯un 15% va a la llista: aix¨ª tens regidors que deuen la seva lleialtat a la capacitat de mobilitzaci¨® real.

P. La seva proposta ha tingut una bona acollida entre milers de ciutadans, per¨° els candidats dels partits es reivindiquen. Ja li han contestat?

R. Hem enviat una carta als l¨ªders dels partits, inclosa la CUP; a l¡¯ANC, ?mnium i altres entitats per explicar el projecte i oferir-los que s¡¯hi incorporin. Tenim reunions tancades.

P. Ferran Mascarell tamb¨¦ ha fet una crida a la unitat del sobiranisme.

R. La irrupci¨® de Mascarell t¨¦ un impacte en tot, hi ha un sector postconvergent que juga i ja ho veurem, m¡¯interessa molt. La jugada de Mascarell ¨¦s brillant perqu¨¨ demostra que el m¨®n postconvergent ¨¦s qui t¨¦ mes nas. Ha vist que hi havia moviments democr¨¤tics al carrer, una pulsi¨®, i la manera intel¡¤ligent d¡¯acostar-s¡¯hi ¨¦s entomar el repte. Li he trucat i hem quedat per veure¡¯ns.

P. Vost¨¨ podria ser el segon de Mascarell?

R. A Alfred Bosch li vaig dir: ¡°No tinc cap problema a ser regidor d¡¯un alcalde que es diu Alfred Bosch. L¡¯¨²nic que vull ¨¦s que tots dos ens guanyem el lloc en unes prim¨¤ries¡±. No tinc cap problema a treballar amb Mascarell, o qui sigui, sempre que la discussi¨® sigui pr¨¨via i en p¨²blic.

P. ERC s¡¯ha mostrat receptiva?

R. En l¡¯ordre d¡¯incentius qui ho ¨¦s m¨¦s ¨¦s Dem¨°crates, el partit m¨¦s petit. En segon lloc, el m¨®n de Puigdemont, que est¨¤ en reconstrucci¨®. En tercer, el PDeCAT, la refundaci¨® de Converg¨¨ncia no ha anat b¨¦. I l¡¯¨²ltim, ERC, perqu¨¨ les enquestes els diuen que poden guanyar sols.

P. Qui li fa m¨¦s por: Mascarell, Colau o Valls?

R. Ning¨². En la mesura que aix¨° sigui una batalla que tingui a veure amb el cinisme, la capacitat de control dels mitjans de comunicaci¨® o els recursos, jo ja he perdut. Per¨° si puc arrossegar el debat cap a les idees, els projectes, tinc alguna oportunitat.

P. L'alcaldessa Ada Colau ho va fer.

R. Li tinc una admiraci¨® real. Sense l¡¯emerg¨¨ncia d¡¯un partit com Podem o un moviment com el de Colau potser a nosaltres no se¡¯ns hauria acudit que era possible pensar aix¨ª. Tamb¨¦ es cert que comptava amb ICV, que tenia drets electorals.

P. Qu¨¨ en pensa de la gesti¨® de Colau?

R. Per mi ¨¦s molt important separar el que jo penso de la proposta de les prim¨¤ries. Perqu¨¨ funcionin hi ha d¡¯haver molta gent que estigui a favor de les prim¨¤ries i en contra meu. Si no, tenim un problema. Comparteixo en bona mesura les propostes bandera, o el diagn¨°stic dels problemes, per¨° els resultats no s¨®n bons. Un exemple s¨®n els desnonaments o el lloguer. Els problemes complexos nom¨¦s se solucionen amb mirades plurals. Hem de poder ser flexibles i no s¨¦ si el govern ho ¨¦s. En el discurs social ha fet b¨¦ i ¨¦s necessari. Ha aprofitat la sensibilitat de la gent de la ciutat que est¨¤ mobilitzada. Per primera vegada a la hist¨°ria les ciutats depenen del talent. Barcelona ja no necessita viol¨¨ncia, ni ser m¨¦s forta que l¡¯Estat militarment, en t¨¦ prou amb activar les energies intel¡¤lectuals i creatives que hi ha a la ciutat. Colau ¨¦s aix¨°. Tamb¨¦ ¨¦s un sector del talent de la ciutat que t¨¦ una sensibilitat i aposta per unes prioritats. Per¨° aix¨° sol em sembla insuficient i ens llan?a a una lenta decad¨¨ncia. Per mi la difer¨¨ncia entre Ciutadans i Colau ¨¦s que apostar per Colau ¨¦s la lenta decad¨¨ncia i apostar per Ciutadans ¨¦s la r¨¤pida decad¨¨ncia.

P. Quines serien les seves prioritats per a Barcelona?

R. Les escoles bressol, la cultura i l¡¯urbanisme. L¡¯educaci¨® 0-3 ¨¦s el tema clau de Barcelona per a les properes d¨¨cades perqu¨¨ tenim evid¨¨ncies que t¨¦ un impacte immediat, a mitj¨¤ i a llarg termini. Si fas una aposta per una educaci¨® d¡¯elit als 0-3 en 20 anys tens la poblaci¨® m¨¦s preparada d¡¯Occident per encarar la revoluci¨® en la manera com treballem i aprenem i com ens guanyem la vida. Hem d¡¯anar a un proc¨¦s d¡¯universalitzaci¨®.

P. Quina opini¨® t¨¦ sobre la uni¨® dels tramvies?

R. El tramvia ¨¦s un exemple de males decisions preses durant anys. La gran Barcelona necessita estar connectada a un nivell que ara no existeix. Per¨° el transport canvia molt de pressa. El tramvia ¨¦s una infraestructura molt sexi pol¨ªticament, per¨° molt inflexible i ocupa molt de lloc. La inversi¨® ¨¦s gran i desfer-la, car. Caldria pensar en pol¨ªtiques m¨¦s flexibles. Dit aix¨°, en la situaci¨® en qu¨¨ estem, el que ¨¦s coherent ¨¦s ajuntar-lo.

P. Est¨¤ a favor de limitar el preu dels lloguers?

R. L¡¯Ajuntament no ho pot fer. ?s una discussi¨® est¨¨ril, per¨° alguna cosa cal fer i altres ciutats ho han fet. Limitar pot provocar una bombolla, com ha passat a Berl¨ªn. Hi ha maneres de tenir impacte sobre el preu del lloguer: si l¡¯Ajuntament tingu¨¦s un parc molt gran; o amb ag¨¨ncies, com a Nova York, que gestionen 300.000 lloguers a un preu regulat. S¨®n intervencions flexibles. A m¨¦s a m¨¦s, cal construir m¨¦s a Barcelona. Els comuns hi estan d¡¯acord, sense ampliar la densitat de forma radical, sense gratacels ni grans operacions. Per exemple, en trossos de les rondes. Dels quatre murs de Barcelona, Pasqual Maragall va obrir la ciutat al mar i tenim l¡¯oportunitat d'obrir-la a Collserola o al voltant de la Sagrera. Hi ha molts espais per urbanitzar.

P. T¨¦ pla B si aix¨° no surt b¨¦?

R. La cultura del pa¨ªs est¨¤ en decad¨¨ncia, no nom¨¦s s¡¯expressa en pol¨ªtica. Hi vull fer alguna cosa i dedicar¨¦ els meus esfor?os des d¡¯on sigui. A m¨¦s, m¡¯agradaria no haver d¡¯abandonar la doc¨¨ncia.