El pante¨® independentista del president Torra

Tothom t¨¦ el seu Rosebud. El de Quim Torra, l¡¯actual president de la Generalitat, ¨¦s el seu avi patern Josep Maria Torra. El trineu que crema entre trastos vells en la dar rera escena de Ciutad¨¤ Kane ¨¦s la clau per saber qui ¨¦s el protagonista de la famosa pel¡¤l¨ªcula d¡¯Orson Welles. El magnat ¨¦s el resultat d¡¯una inf¨¤ncia perduda, truncada en convertir-se en multimilionari.

Quim Torra ¨¦s fruit d¡¯una expectativa frustrada, la realitzaci¨® plena del seu avi, fill de la petita burgesia de Santa Coloma de Farners, membre de la Lliga Regionalista. El franquisme va impedir aquesta expectativa i ell es va recloure entre llibres, com re me mora una missiva que el president li adre?a a Honorables. Cartes a la p¨¤tria perduda (2011). La del seu avi ¡ªidealitzat perqu¨¨, en morir l¡¯avi, el president no tenia m¨¦s de dotze anys¡ª ¨¦s ¡°la hist¨°ria d¡¯un frac¨¤s [...], l¡¯ensor rament d¡¯una generaci¨®¡±.

L¡¯angoixa existencial per aquest fet, traspassada al jove Torra, li ha fet sostenir que el seu avantpassat va perdre una guerra i ell una p¨¤tria ¡ªun pa¨ªs imaginat, cosmopolita i modern, amb llavor als anys trenta, l¡¯ed¨¨n¡ª. Aix¨° fa que un catal¨¤ pugui ser ¡°feli? en la seva infantesa i joventut fins que ¨¦s conscient del pa¨ªs en qu¨¨ viu [i s¡¯adona que aquest] no ¨¦s lliure¡±.

Ara fa una d¨¨cada, en trobar-se sense feina, el president va comen?ar a remenar papers per rescabalar la gene raci¨® intel¡¤lectual que, com el seu avi, va quedar negada per la derrota en la Guerra Civil. Recuperar-la ¡ªd¡¯aqu¨ª la creaci¨® de l¡¯editorial A Contra Vent el 2008¡ª li permetia omplir un buit en la seva pr¨°pia genealogia, ¡°el valor de la continu?tat, de saga, de clan, tant familiar com nacional¡±.

El de Quim Torra ¨¦s un nacionalisme tout court que beu d¡¯una lectura molt particular d¡¯aquest ed¨¨n que havia de bastir un parad¨ªs que no va existir, com ell palesa a Viatge involuntari a la Catalunya impossible (2010). Personatges d¡¯aleshores li parlen des de la ultratomba ¡ª¡°soc catalanista perqu¨¨ aqu¨ª van viure un dia uns homes que m¡¯interpel¡¤len, que em criden a seguir-los, que m¡¯exigeixen fidelitat a una tradici¨®, a una llengua i a un pa¨ªs¡±¡ª. ?s a trav¨¦s d¡¯ells que plasma el seu pensament pol¨ªtic al voltant d¡¯una idea ¡ª¡°recuperar un patriotisme que ¨¦s civisme, cultura i comprom¨ªs, de deixar de fer-nos perdonar de ser catalans¡±.

Liberal i republic¨¤

Al centre ideol¨°gic de Torra apareix, de manera di¨¤fana, Acci¨® Catalana. Una formaci¨® nascuda el 1922 d¡¯una escissi¨® de la Joventut Nacionalista de la Lliga Regionalista, orientada a les classes mitjanes, la petita burgesia i la pagesia benestant, no separatista ¡ªaleshores sin¨°nim de federalisme/confederalisme¡ª, que aplegava la crema intel¡¤lectual del moment. Figures joves, sobradament preparades, en un partit de quadres que no connect¨¤ mai amb l¡¯electorat, en part pel seu tuf esnob, i que cerc¨¤, sense ¨¨xit, un espai central entre la Lliga i ERC, partit que menystenien. D¡¯Acci¨® Catalana, al president li interessen les seves figures ¡ª¡°l¡¯aut¨¨ntica selecci¨® nacional catalana¡± va dir a El Temps¡ª, el seu doble eix pol¨ªtic Catalunya endins (catalanitzaci¨®) / enfora (internacionalitzaci¨®) i el programa liberal i republic¨¤.

L¡¯historiador, assagista i hel¡¤lenista Llu¨ªs Nicolau d¡¯Olwer fou un dels seus l¨ªders m¨¦s destacats. Torra, en un dels Honorables que li dedica, reconeix que ¨¦s un personatge ¡°intrigant¡±. El desconcerta en no comprendre la seva posici¨® ambivalent amb proclames abrandades ¡ª¡°afirmem el nostre dret moral a la lliure determinaci¨® enfront d¡¯un Estat, de dalt a baix anticatal¨¤¡±¡ª, per¨° acceptant ser ministre d¡¯Economia i governador del Banc d¡¯Espanya. Torra el salva com a referent rescatant una frase en qu¨¨ D¡¯Olwer conclou que el separatisme no ¨¦s un fi sin¨® un mitj¨¤ per obtenir ¡°la llibertat i la cultura del poble¡±.

Despr¨¦s de diversos fracassos electorals, D¡¯Olwer va orientar Acci¨® Catalana a la col¡¤laboraci¨® amb ERC. Va formar part del Front d¡¯Esquerres de Catalunya en els comicis de febrer de 1936, que van permetre l¡¯alliberament del govern Companys empresonat pels Fets d¡¯Octubre. Josep Maria Torra va votar aquest Front en considerar que la Lliga havia abjurat dels seus principis nacionalistes per pactar amb la dreta espanyola reaccion¨¤ria de la CEDA. D¡¯aqu¨ª, doncs, tamb¨¦ l¡¯admiraci¨® del net per Acci¨® Catalana i la din¨¤mica frontista.

Independentisme democratacristi¨¤

Sorgit d¡¯Acci¨® Catalana, en la trinitat catalanista de Torra apareix Manuel Carrasco i Formiguera, el seu principal referent pol¨ªtic. Aquest advocat de formaci¨®, com el president, el 1931 va fundar Uni¨® Democr¨¤tica de Catalunya. Una formaci¨® democratacristiana que rebutjava l¡¯eix dreta-esquerra, defensava un nacionalisme catal¨¤ desacomplexat i un humanisme cristi¨¤, i es desmarcava de les dretes catalanes i espanyoles. Era un partit de minories.

Durant la Guerra Civil es mantingu¨¦ fidel a la Generalitat i a la Rep¨²blica, des d¡¯una posici¨® cr¨ªtica. Aix¨° supos¨¤ que els franquistes afusellessin, l¡¯abril de 1938, Carrasco. D¡¯aleshores en?¨¤ un m¨¤rtir, un patriota pur que defensava l¡¯autodeterminaci¨®, per a qui la independ¨¨ncia de Catalunya era el ¡°suprem ideal d¡¯aquest m¨®n¡± i que en el moment de morir no va cridar com el president de la Generalitat Llu¨ªs Companys ¡°Per Catalunya!¡±, sin¨® ¡°Visca Catalunya lliure!¡±.

L¡¯ara president entenia la UDC autonomista de Duran Lleida com una desviaci¨® del dogma originari del partit. Torra va estar vinculat al corrent cr¨ªtic del partit El Mat¨ª, que advocava per retornar-hi, i en una Rep¨²blica catalana ideal estaria enquadrat amb els hereus ideol¨°gics de la UDC primig¨¨nia, els democratacristians independentistes de Dem¨°crates de Catalunya.

La llengua, cor de la naci¨®

El catal¨¤ ¨¦s ¡°el nervi de la naci¨®, la clau de volta del nostre ¨¦sser, objectiu de l¡¯espanyolisme desfermat. ¡®Si falla la llengua, falla tot¡¯¡±, va dir Pompeu Fabra. Ho recordava Torra el 2011. Treballant amb la llengua ha exercit de columnista en la translaci¨® pr¨¤ctica d¡¯alg¨² que no es reconeix com a periodista, per¨° que prova d¡¯imitar el to morda? dels referents del periodisme dels anys trenta.

Es tracta de plomes de la premsa vinculada a Acci¨® Catalana com el diari La Publicitat i el setmanari Mirador, fundats amb una clara vocaci¨® moderna i europeista. Per ells van passar periodistes maj¨²sculs com Just Cabot, Jaume Passarell, Manuel Fontdevila ¡ªque el mateix Torra ha recuperat¡ª, el pr¨°cer del periodisme d¡¯investigaci¨® Josep Maria Planes ¡ªa qui ha homenatjat¡ª, Josep Pla, Antoni Rovira i Virgili, Amadeu Hurtado, Carles Soldevila i Carles Riba, entre altres.

El president va arribar a aquestes veus a partir d¡¯una figura, Eugeni Xammar, segon membre de la trinitat torrenca, de qui ¨¦s bi¨°graf amb Periodisme? Permetin! (2008). Segons Torra, ¡°el periodista total¡±, que fou corresponsal de La Publicitat, La Veu de Catalunya (diari vinculat a la Lliga), entre altres, en llocs tan dispars com Berl¨ªn, Par¨ªs, Buenos Aires o Londres. Tamb¨¦ va treballar a Ginebra, a cavall de 1920 i 1921, a la Societat de Nacions. La connexi¨® amb Torra, que va viure un parell d¡¯anys per feina a Su?ssa, estava servida.

Xammar, poliglot, era alg¨² que malgrat haver viatjat per mig m¨®n mai no havia parat d¡¯observar-lo des d¡¯una ¨°ptica catalana. Per Torra ¡°tots els que hem viscut fora de Catalunya en algun moment, hem tornat separatistes. El nacionalisme no es cura viatjant, es radicalitza¡±. La ideologia de Xammar responia a ¡°rep¨²blica, democr¨¤cia, just¨ªcia social, llibertat¡± i considerava que a trav¨¦s del periodisme restaurava el sentiment de dignitat nacional a Catalunya.

En una premissa xammariana que Torra ha fet seva ¡ªd¡¯aqu¨ª les cr¨ªtiques a la UDC i PSC¡ª, ¡°qui no vol la llibertat de Catalunya [en el sentit separatista], no ¨¦s catalanista. Si diu que ho ¨¦s, comet un delicte d¡¯usurpaci¨®¡±. El periodista defensava com nul¡¤la la dicotomia dretes-esquerres: ¡°?s catalanista el que posa, per damunt de tot, la llibertat de Catalunya. Per damunt de tot¡±. El president se sent c¨°mode en aquest marc. Per aix¨° va enquadrar-se a Reagrupament, escissi¨® d¡¯ERC reconvertida en partit-associaci¨® que propugna superar aquest debat per prioritzar la independ¨¨ncia.

Els caps calents

Xammar es definia com ¡°d¡¯una intransig¨¨ncia [...] salvatge¡±. Aspecte que ¡ªformat com la majoria de separatistes de l¡¯¨¨poca al Centre Autonomista de Dependents del Comer? i de la Ind¨²stria (CADCI)¡ª el connecta amb all¨° que Torra admira dels germans Miquel i Josep Badia. Miquel Badia es considerava un idealista i estava conven?ut que, com a tal, nom¨¦s podia tenir un moment brillant, ¡°morir en la lluita¡±. Procedia de l¡¯Estat Catal¨¤ de Maci¨¤ dels anys vint i havia participat en el Complot del Garraf de 1925, intent fallit d¡¯assassinar Alfons XIII, pel qual fou detingut.

Durant la Segona Rep¨²blica i enmig de l¡¯auge dels totalitarismes, ell, el seu germ¨¤ Josep i sobretot el metge tamb¨¦ procedent de l¡¯Estat Catal¨¤ macianista Josep Denc¨¤s, conseller de Sanitat i de Governaci¨® amb Companys, foren els capitosts de les Joventuts d¡¯Esquerra Republicana-Estat Catal¨¤ (JEREC). Les JEREC agrupaven la fracci¨® m¨¦s expl¨ªcitament separatista d¡¯ERC.

Des de posicions d¡¯ordre p¨²blic del govern aut¨°nom, Miquel Badia, el Capit¨¤ Collons, sobrenom amb qu¨¨ se¡¯l va con¨¨ixer, va fustigar la FAI, a qui veia com l¡¯origen de bona part dels mals de Catalunya. No tenia contemplacions per detenir o coaccionar qui consider¨¦s que anava contra els seus postulats, fins al punt d¡¯actuar contra l¡¯entorn del mateix Maci¨¤ (Jaume Aiguader, alcalde de Barcelona), que els avorria, i els cr¨ªtics amb l¡¯Avi, com el setmanari El Be Negre, dirigit per Planes, inspirat en Le Canard Enchain¨¦ i proper a Acci¨® Catalana.

Les JEREC usaven una est¨¨tica uniformada i paramilitar i s¡¯enquadraven en forces de xoc, escamots, per endegar les seves accions. D¡¯aqu¨ª que se¡¯ls titll¨¦s de feixistes. Si n¡¯eren o b¨¦ si nom¨¦s tenien tints feixistoides (¨¦s a dir, si eren violents per¨° mancats d¡¯ideologia totalit¨¤ria, m¨¦s enll¨¤ d¡¯esl¨°gans) ¨¦s avui encara objecte de debat historiogr¨¤fic. Denc¨¤s fou un dels promotors dels Fets d¡¯Octubre de 1934. Fracassats, tant ell com Miquel Badia van guillar a l¡¯exili mentre la resta del govern era detingut.

L¡¯admiraci¨® de Torra pels Badia ¨¦s en ella mateixa una contradicci¨®, perqu¨¨ representen tot el contrari que els homes d¡¯Acci¨® Catalana i, fins a cert punt, que Maci¨¤. S¨®n el seu referent m¨¦s controvertit. D¡¯ells n¡¯exalta el separatisme innegociable.

Encara que no el t¨¦ com a referent destacat, el 2014 el president va participar en un homenatge a Daniel Cardona, que representa, tant o m¨¦s que els Badia, l¡¯aposta del separatisme catal¨¤ dels anys trenta per l¡¯acci¨® militarista. Qui va ser un dels impulsors d¡¯Estat Catal¨¤ i alcalde de Sant Just Desvern (1931-1934 i 1936-1937) va ser d¡¯entre els catalanistes el m¨¤xim admirador de la lluita armada per la independ¨¨ncia d¡¯Irlanda. D¡¯aqu¨ª que bateg¨¦s la seva formaci¨® Nosaltres Sols! (translaci¨® de Sinn F¨¦in).

Considerava que el combat aut¨¨ntic acabaria amb la claudicaci¨® dels falsos catalanistes ¡ªels que buscaven l¡¯encaix a Espanya¡ª. En els anys trenta Cardona, a difer¨¨ncia dels Badia, fou un antimacianista rampant. La nova contradicci¨® no va impedir a Torra d¡¯escriure un article a El Punt Avui considerant-lo un ¡°pioner de la independ¨¨ncia¡±.

Propaganda i somni

Aquest sector m¨¦s radical es relaciona amb la tercera figura de la trinitat torrenca: Francesc Maci¨¤. L¡¯excoronel de l¡¯Ex¨¨rcit espanyol va involucrar-se en pol¨ªtica gaireb¨¦ als 50 anys i pass¨¤ d¡¯admirar Alfons XIII al regionalisme, per acabar al separatisme. De l¡¯Avi, Torra li interessen els fets de Prats de Moll¨® de 1926, l¡¯intent fracassat d¡¯alliberar Catalunya de la dictadura de Primo de Rivera, que gr¨¤cies al judici posterior a Par¨ªs fou un ¨¨xit propagand¨ªstic per a la internacionalitzaci¨® del catalanisme. Segons Torra, ¡°va ressuscitar l¡¯inter¨¨s per ser catal¨¤¡±. Des del diari El Mat¨ª Digital l¡¯avui president demanava, en sentit publicitari: ¡°Cal un nou Prats de Moll¨®¡±.

Maci¨¤ va proclamar la Rep¨²blica catalana el 14 d¡¯abril de 1931, encara que tres dies despr¨¦s accept¨¦s transmutar-la en govern aut¨°nom per consolidar la Segona Rep¨²blica espanyola. Per Torra, ¨¦s ¡°l¡¯¨²nic catal¨¤ que, proposant-se l¡¯alliberament de la p¨¤tria, ho ha aconseguit¡±. Ell es proclama hereu ¡°dels valors c¨ªvics i ¨¨tics del republicanisme; [...]el patriotisme civil es contraposa al nacionalisme ¨¨tnic¡±.

Torra t¨¦ pendent de publicaci¨® la reconstrucci¨® d¡¯aquells dies en un llibre amb l¡¯eloq¨¹ent t¨ªtol Quatre dies d¡¯independ¨¨ncia. La proclamaci¨® de la Rep¨²blica no sostinguda ¨¦s, diu, ¡°la hist¨°ria bell¨ªssima d¡¯un frac¨¤s¡±. Fora d¡¯aix¨°, considera que nom¨¦s un petit grup d¡¯homes no va fracassar: els que van continuar essent independentistes ¡ªBadia, Cardona, Carrasco i Formiguera, Xammar...

Els errants

Els intel¡¤lectuals i pol¨ªtics catalanistes de primera fila que no van morir o ser afusellats van patir l¡¯exili amb l¡¯arribada del franquisme. Alguns interior, a Catalunya, com el mateix avi del president. Altres, havent creuat la frontera. Torra els ha homenatjat perqu¨¨ ent¨¦n que, marxant, ¡°van salvar [...]la dignitat com a poble¡± i ¡°tots van restar fidels al somni¡±, va escriure a Naci¨® Digital fa un any. ?s per aix¨° que va coeditar El bibliob¨²s de la llibertat (2008,) de Miquel Joseph Mayol, i reeditar Els darrers dies de la Catalunya republicana d¡¯Antoni Rovira i Virgili (2014), que expliquen l¡¯inici de l¡¯¨¨xode de 1939.

Forma part del mateix paquet d¡¯anar a trobar el pa¨ªs imaginat el fet que en els seus viatges el president acostumi a visitar tombes d¡¯exiliats. A Par¨ªs, la de Just Cabot i la de l¡¯escriptor Joan Puig i Ferreter, a la sepultura del qual va arreglar les herbes i hi va resar un parenostre. Tamb¨¦ la del fundador d¡¯Uni¨®, el carl¨ª Josep Maria Trias Peitx, a Sant Miquel de Cuix¨¤; la de Fabra a Prada, davant la qual ell mateix, a l¡¯Honorable dedicat a Pau Casals, defineix el fil¨°leg i Antoni Rovira i Virgili, amb emoci¨®, com a ¡°catalans, eren catalans¡±.

Els contemporanis

Quim Torra t¨¦ altres referents menors dels anys trenta. De la Catalunya contempor¨¤nia, en canvi, nom¨¦s destaquen dos noms. Un ¨¦s el del pol¨ªtic i exconseller d¡¯Economia i Finances Ramon Trias Fargas (1922-1989), de qui es declara admirador ja als vint-i-pocs, pel seu catalanisme i el pensament liberal, quan amb ERC va fer el Pacte Democr¨¤tic de Catalunya (amb PSC-Reagrupament i CDC), ¡°un pa¨ªs que ¨¦s el meu¡±. A Trias Fargas el considera ¡°m¨¦s que federal¡± i el lloa des d¡¯un article a l¡¯Avui perqu¨¨ ¡°no va renunciar mai a la plenitud nacional del seu pa¨ªs¡±.

L¡¯altre nom ¨¦s Heribert Barrera (1917-2011), secretari general d¡¯ERC i president del Parlament ¡ªdespr¨¦s de facilitar la investidura de Jordi Pujol, acte que Torra beneeix¡ª, que ¨¦s vist com ¡°un vell baluard que resistia el temps i et protegia de la malastrugan?a, una roca de conviccions inamovibles on recuperar la confian?a, un refugi on trobar consol a l¡¯hora de les decepcions i les ren¨²ncies¡±.

Contra la complexitat

De tots ells, Quim Torra ent¨¦n que all¨° que han fet ha estat ¡°fruit del seu patriotisme¡±. En conjunt, doncs, els seus referents s¨®n o b¨¦ separatistes per se o b¨¦ moments i frases independentistes de patriotes que no ho s¨®n. Troba en cada figura all¨° que hi busca. La seva ¨¦s una aproximaci¨® plana ¡ªno per manca de capacitat, sin¨® d¡¯inter¨¨s per la complexitat¡ª. Pren dels personatges i partits dels anys trenta el que referma el seu ideal independentista i descarta all¨° que el contradiu.

No s¡¯hi apropa per q¨¹estionar les pr¨°pies intu?cions, sin¨® per afermar les seves conviccions, fet que casa de ple amb la visi¨® d¡¯un reguitzell de l¨ªders del separatisme catal¨¤ actual envers el seu passat, encara que aquesta mirada mancada de mat¨ªs no ¨¦s patrimoni d¡¯aquesta ideologia, sin¨® tend¨¨ncia general.

Pel president, per exemple, presentar Maci¨¤ com ¡°home de pacte, capa? de valorar de forma realista la situaci¨® pol¨ªtica i d¡¯actuar en conseq¨¹¨¨ncia¡± ¨¦s voler convertir-lo en ¡°un l¨ªder simple, inodor, com de cel¡¤lofana, [...]tan mediocre com qualsevol altre¡±. Per ell, els anys de l¡¯Avi a la Generalitat no tenen ¡°tant inter¨¨s¡±. La negociaci¨® de l¡¯Estatut de N¨²ria la troba ¡°una olla de grills. No paga la pena posar-s¡¯hi¡±.

Se sent, en definitiva, confortable polint les escasses palletes d¡¯or ¡ªcom els quatre dies de Rep¨²blica catalana de 1931¡ª enmig d¡¯espais vast¨ªssims d¡¯Hist¨°ria erms, en la l¨ªnia del relat historiogr¨¤fic que durant tants anys s¡¯ha dibuixat que del 1714 a la Renaixen?a no havia succe?t m¨¦s que una llarga decad¨¨ncia i que Jaume Vicens Vives s¡¯encarreg¨¤ d¡¯esmenar. Les aproximacions de Torra als personatges que l¡¯atrauen tenen, com les biografies de Josep Benet, un punt d¡¯advocat de la Hist¨°ria. Que ambd¨®s siguin lletrats i pivotin al voltant de Carrasco i Formiguera no ¨¦s casual.

Tot ha de ser esquem¨¤tic, de blancs i negres. ?s per aix¨° que Torra conclou que ¡°sempre he desconfiat dels llibres d¡¯Hist¨°ria. He preferit mil vegades les mem¨°ries d¡¯Eugeni Xammar, d¡¯[Amadeu] Hurtado o de [Claudi] Ametlla a qualsevol llibre que pretengu¨¦s explicar-me qu¨¨ havia estat el meu pa¨ªs¡±. No cal que li ho expliquin, ja ho sap. Com reconeixia, ¡°s¨ª, jo tamb¨¦ he viscut enmig d¡¯homes de la Catalunya impossible¡±.

Malgrat el suc que s¡¯ha extret de les desafortunades expressions d¡¯alguns dels seus articles ¡ªsovint fruit m¨¦s de buscar el punch del text per enervar les files pr¨°pies que no de la reflexi¨® pr¨¨via¡ª, Torra no ¨¦s ni un intel¡¤lectual, ni l¡¯escriptor i el pol¨ªtic franc¨¨s Charles Maurras que es pret¨¦n. Ha estat en la darrera d¨¨cada un agitador cultural independentista que ha editat alguns autors ¡ªtasca merit¨°ria per enfrontar-se al seu Rosebud¡ª. El pas per la presid¨¨ncia de la Generalitat afegir¨¤ gamma de grisos als seus referents.