Darrere una gran dona

Un home va morir el mateix dia que escric aquesta columna. Es deia John Stuart Mill i d¡¯aquell seu ¨²ltim 8 de maig ja en fa 145 anys. Miro un retrat on apareix i sembla ben b¨¦ un fantasma atrapat en un quadre de casa encantada. Cabells flotadors, patilles desbocades, coll r¨ªgid de camisa recollit en una generosa lla?ada negra que l¡¯estreny per¨° no l¡¯escanya. Obrim el pla i veiem que no est¨¤ sol, que hi ha una dona. Ell est¨¤ assegut, subjectant un llibre sobre les cames encreuades i ella dempeus al seu costat, reposant la blanca m¨¤ sobre la seva espatlla.

A l¡¯eminent victori¨¤ li devem la seva cabdal contribuci¨® en l¡¯¨¤mbit filos¨°fic, econ¨°mic i pol¨ªtic. Penso en Sobre la llibertat (1859), un dels textos fundacionals del liberalisme modern i tamb¨¦ un d¡¯aquells cl¨¤ssics que no goso tornar a la lleixa dels llegits. I ¨¦s que Sobre la llibertat se m¡¯ha quedat enganxat a la tauleta de nit, just al costat del despertador. ?s curi¨®s com l¡¯atzar disposa l¡¯afinitat entre les coses, no trobeu? A vegades crec que llibres com aquest i el rellotge-que-crida estan junts perqu¨¨ comparteixen naturalesa. Tots dos tenen la missi¨® de desvetllar-nos. Per¨° potser no. Potser nom¨¦s el tinc a prop per la dedicat¨°ria, quinze l¨ªnies en record d¡¯alg¨² que va estimar i que li marca l¡¯inici de cada dia o la fi de totes les nits, segons com es miri. Ella era el seu despertador. La que apareix al retrat que us deia era Harriet Taylor, fil¨°sofa, col¡¤lega d¡¯entranya i de cervell. I tenien un prodigi junts, per a la seva ¨¨poca i gaireb¨¦ per totes: tenien un matrimoni entre iguals (o quasi).

Mill diu d¡¯ella que va ser inspiradora, i en part autora, del millor que hi ha en els seus escrits. B¨¦ es devien estimar, si van torejar convencions plegats (va ser conegut el triangle amor¨®s que van mantenir durant gaireb¨¦ vint anys amb el primer marit d¡¯ella). B¨¦ devia valorar l¡¯amor i l¡¯amistat que ella li tornava, havent tingut una inf¨¤ncia merdosament victoriana i un pare obsessionat a fabricar un geni. Aqu¨ª el mal que li va fer pel seu b¨¦ (i pel b¨¦ de tots, si ens posem utilitaristes altruistes): quan tenia tres anys ja se sabia l¡¯alfabet grec; als vuit feia anar el llat¨ª, la geometria i l¡¯¨¤lgebra com qualsevol nen de la seva edat faria anar una pilota; i als dotze, havia escrit un llibre en vers (res, la continuaci¨® de la Il¨ªada). Despr¨¦s va estudiar filosofia, dret i economia a Fran?a, que els papes podien pagar aix¨° i m¨¦s. Imagineu com va arribar a brillar, aquella ¡°m¨¤quina de pensament racional¡± un cop ven?ut el domini del pare i cedit al cultiu de la maduresa intel¡¤lectual i emocional, al costat de la gran Harriet Taylor Mill. Al costat, sempre al costat, encara que diguin que ¨¦s darrere seu on haur¨ªem de trobar-la.