Pompeu Fabra, en ¡®pocs mots¡¯

L¡¯¨²nic que va fer ¡°una pol¨ªtica sense moure's del terrer literari¡±, va dir d'ell el 1934 J.V. Foix; ¡°Un arquitecte genial que va al?ar parets i columnes¡±, a tenor de Francesc de Borja Moll; ¡°El catal¨¤ m¨¦s important del nostre temps¡±, va assegurar Josep Pla; ¡°Uns dots excepcionals de ling¨¹ista¡±, va constatar Joan Sol¨¤; ¡°Dues perfeccions juntes: la del talent natural i l'adquirida¡±, el va compendiar Joan Coromines¡­ Las cinc merescudes celebracions pronunciades per sengles gegants de la cultura figuren en el frontispici de l'exposici¨® Pompeu Fabra. Una llengua completa. Per¨° fins aqu¨ª arriba la grandesa de la mostra perqu¨¨ finalment no hi haur¨¤ una gran exposici¨® central entre els actes de l¡¯Any Fabra: set austers panells c¨²bics amb les quatre dades biobibliogr¨¤fiques de l'enginyer del catal¨¤ modern fan de succedani, com es pot veure fins al 7 de juliol a l¡¯Arts Santa M¨°nica de Barcelona, de l'exhibici¨® que havia de ser la cirereta del que en principi hauria de ser un dels esdeveniments culturals m¨¦s importants impulsats per la Generalitat en els ¨²ltims anys.

¡°M'hauria agradat una exposici¨® m¨¦s solemne, creativa i potent, m¨¦s d'acord amb la figura del Mestre, per¨° ens movem amb el pressupost prorrogat de l'any passat, que ni tan sols comptava amb una partida per a l¡¯Any Fabra; tampoc ¨¦s f¨¤cil trobar finan?ament quan no tens ni un conseller per signar un conveni¡±. Ho arg¨¹eix Ester Franquesa, directora general de Pol¨ªtica Ling¨¹¨ªstica de la Generalitat, cap visible de l'organitzaci¨® de l'homenatge, citant sense citar les suposades conseq¨¹¨¨ncies sociopol¨ªtiques del proc¨¦s en la doble commemoraci¨® dels 150 anys del naixement del fil¨°leg i el segle de l'aparici¨® de la seva Gram¨¤tica catalana, principal refer¨¨ncia normativa del catal¨¤ fins al 2016.

La mostra definitiva, que la mateixa Generalitat defineix destinada ¡°a la ciutadania en general i, especialment, l'alumnat de catal¨¤ i d'escoles i instituts¡±, ja estava prevista: ¡°Es tractava de fer, a m¨¦s de la central, una de m¨¦s simple, molt divulgativa i que arrel¨¦s amb la filosofia de la labor de Fabra: construir una llengua per a tots¡±, aclareix Franquesa. En faltar recursos, ¡°entre fer una gran exposici¨® a Barcelona que potser no arribaria a una gran majoria de gent o una d'ampli espectre i amb gran mobilitat pel territori, optem sens dubte per la segona¡±.

En la l¨ªnia d'aquesta decisi¨®, la mod¨¨stia i austeritat de mitjans permet que s'hagin fet 16 jocs de la mostra: vuit com la de l¡¯Arts Santa M¨°nica i vuit m¨¦s, de menor format, per adaptar-los a espais d'entitats m¨¦s petites. S'espera que en la seva traject¨°ria itinerant arribin a 80 centres de 50 localitats.

Un cop assumit pel visitant que no trobar¨¤ ni una trista pipa de Fabra, ni l'exemplar del seu Diccionari general de la llengua catalana de 1932 que va utilitzar fins a l'¨²ltim dia o, menys encara, la famos¨ªssima calaixera on ordenava les seves fitxes filol¨°giques, qui passi pels plafons c¨²bics potser descobrir¨¤ que el que va portar el futur estudiant d'enginyeria industrial al catal¨¤ van ser dos episodis dom¨¨stics: trobar la llibreta de comptes del seu besavi (demostraci¨® que el catal¨¤ tamb¨¦ podia escriure's i utilitzar-se per redactar documents de la vida di¨¤ria) i comen?ar ell una carta amb ¡°Queridos nebots¡±: ho va trobar massa artifici¨®s pel fet d¡¯adre?ar-se sempre al seu entorn en catal¨¤, per b¨¦ que llegia i escrivia en castell¨¤.

Una imatge poc usual de Fabra nedant (era el t¨ªpic sportsman de l'¨¨poca: tamb¨¦ va practicar el tennis i l'excursionisme, que aprofitava per a la seva tasca ling¨¹¨ªstica) o la seva pres¨¨ncia en un rac¨® de la imatge que immortalitza, el mar? de 1931, el lliurament de l'alcalde de Barcelona, el comte de G¨¹ell, a Jordi Maluquer de les claus de la Casa de la Convalesc¨¨ncia, futura seu de l¡¯Institut d'Estudis Catalans, van puntejant gr¨¤ficament, entre altres instant¨¤nies, els plafons. En ells no s'amaga la certa contestaci¨® que va rebre tamb¨¦ Fabra, amb oponents com Joan Maragall (creia que la voluntat de codificar el llenguatge del fil¨°leg limitava la creativitat dels escriptors), ?ngel Guimer¨¤ o Narc¨ªs Oller.

Vida sacsejada

¡°No importa escriure una paraula d'un manera o una altra. El que ¨¦s necessari ¨¦s que tothom l¡¯escrigui de la mateixa manera¡±, va assegurar Fabra el 1932, per¨° juntament amb aquesta rigidesa cient¨ªfica va tenir la flexible intel¡¤lig¨¨ncia per incorporar solucions diferents per a ¨¤rees ling¨¹¨ªstiques diferents i aportar de diferents dialectes per confeccionar el model com¨². Aix¨ª, Val¨¨ncia va comprar la seva gram¨¤tica el 1932 (les Normes de Castell¨®) com un any abans van fer les Balears (a partir de l¡¯Ortografia Mallorquina, de Borja Moll).

La traject¨°ria vital i professional de Fabra es va veure sacsejada per la dictadura de Primo de Rivera, els Fets d¡¯Octubre de 1934 (que li van costar pres¨®), la Guerra Civil i el dur¨ªssim exili: tant va ser aix¨ª que els seus deixebles organitzaven col¡¤lectes a Catalunya que Fabra rebia en diners i esp¨¨cies. Ara, el seu record i el seu homenatge s¨®n sacsejats pel pols del proc¨¦s entre Govern estatal i Generalitat i les decisions d'aquesta ¨²ltima. ¡°Cal no abandonar mai ni la tasca ni la esperan?a¡±, va dir el 1947. Encara li serviria 71 anys despr¨¦s.