Universitat i humanitats

Patrocinades pel Banc Santander, han tingut lloc a Salamanca unes trobades dels rectors d¡¯universitat del m¨®n sencer, aplegats sota el nom Universia, en les quals es va debatre, entre altres coses, el paper de les humanitats en l¡¯ensenyament superior. Ja fa anys que la q¨¹esti¨® ¨¦s sobre la taula de totes les universitats, el m¨®n sencer havent vist que de les universitats en surten cada vegada m¨¦s persones amb coneixements espec¨ªfics o especialitzats, i gaireb¨¦ ning¨² amb cultura general, o ¡ªencara m¨¦s important¡ª amb un aparat conceptual suficient per abordar tots els problemes que es presenten en el m¨®n laboral de qualsevol llicenciat, i en la disciplina que sigui.

D¡¯una manera excessivament vaga, els assistents van expressar, ara l¡¯un, que ¡°¨¦s necessari preservar els vells valors human¨ªstics, enfront de l¡¯empleabilitat (neologisme) immediata¡±; ara l¡¯altre, que ¡°l¡¯important ¨¦s moblar b¨¦ el cap dels estudiants per tal de poder abordar el futur com cal¡±; ara un tercer, que ¡°la part social i human¨ªstica del coneixement s¡¯est¨¤ perdent a la universitat, i ser¨¤ fonamental en el futur per tenir l¨ªders forts [sic][SIC]¡±; ara un quart, que ¡°la universitat s¡¯ha tecnologitzat (neologisme) molt, i no podem formar m¨¤quines de produir, sin¨® de pensar¡±; ara un cinqu¨¨, que ¡°una universitat amb la sola missi¨® de fer trobar feina als graduats no est¨¤ ben enfocada; aix¨° no vol dir que no necessitem especialistes; entendre ¨¦s m¨¦s important que saber¡±; i aquest mateix criticava ¡°els doctorats superespecialitzats, perqu¨¨ no produeixen pensadors cr¨ªtics¡±; i un sis¨¨, recorrent a paraules de Francisco Tom¨¢s y Valiente, que havia estat professor a Salamanca, va dir: ¡°Cal proclamar amb orgull que aquesta ¨¦s una instituci¨® en la qual, des de fa segles, es pensa sense condicions ni l¨ªmits; s¡¯hi apr¨¨n a dubtar met¨°dicament, i s¡¯hi investiguen sabers aparentment in¨²tils, sense els quals no hi hauria ni ci¨¨ncia, ni cultura, ni vida humanes de deb¨°¡± (EL PA?S, 22 de maig, p¨¤g. 22).

Tot aix¨° s¨®n propostes admirables, i no aporten cap novetat a la discussi¨® sobre aquest tema tan envitricollat, per¨° al qual tothom demana solucions urgents. Ara b¨¦, almenys pel que fa a Espanya i a Catalunya, s¡¯ha de dir que totes les propostes que s¡¯han fet per abordar la q¨¹esti¨® i posar fil a l¡¯agulla de l¡¯entrada de les humanitats en tots els aspectes de la vida universit¨¤ria, han fracassat estrepitosament. L¡¯hivern del 2009, per exemple, es va crear, a inst¨¤ncies de la llavors ministra Cristina Garmendia, una comissi¨® de professors universitaris de tot el pa¨ªs. Es va fer una primera sessi¨®, molt profitosa, presidida pel tamb¨¦ malaguanyat Gregorio Peces-Barba. Al cap de poc temps, les universitats van passar al Ministeri d¡¯Educaci¨®, el titular del qual va ser ?ngel Gabilondo. Es van fer dues o tres reunions m¨¦s de treball, amb aportacions escrites de tots els congregats, i tothom va ser citat per a una reuni¨® final i fenomenal que mai no va tenir lloc. Com sempre, tot va quedar en no res.

La imbricaci¨® de la t¨¨cnica i de la ci¨¨ncia amb les humanitats a Catalunya i Espanya no prosperar¨¤

Havent jo publicat Ad¨¦u a la universitat. L¡¯eclipsi de les Humanitats, el senyor Gabilondo em convid¨¤ a visitar-lo. Vam dinar plegats. Al final de l¡¯¨¤pat, frugal, el ministre em va dir: ¡°Estic d¡¯acord amb tot el que has proposat al llibre. Per¨° tingues present que he de lluitar contra dues forces molt poderoses: la in¨¨rcia del professorat universitari, que no vol que canvi? mai res, i els funcionaris del ministeri, que encara ho volen menys¡±. Aix¨° equivalia a dir: ¡°No puc fer-hi res¡±. Tot ministre, al capdavall, ¨¦s inter¨ª.

Paral¡¤lelament, a Barcelona, tres catedr¨¤tics de la UB vam presentar al rector un pla per a la fundaci¨® d¡¯un grau d¡¯Humanitats, fet a mida perqu¨¨ el seguissin, com a segona llicenciatura, els estudiants de qualsevol altre grau, en especial els tecnicocient¨ªfics, un pla que inclo?a Teoria del Pensament Econ¨°mic i Hist¨°ria de les Idees Pol¨ªtiques. El pla es va quedar en un calaix. Quan va venir un rector nou, hom va demanar que s¡¯exhum¨¦s aquell pla, sempre amb la idea de convertir les humanitats ¡ªcom havia estat la idea de Humboldt, gran reformador de la universitat alemanya al XIX¡ª en el centre espiritual i intel¡¤lectual de totes les facultats universit¨¤ries. L¡¯actual rector, algebrista, no va considerar oport¨² tornar a posar sobre la taula una proposta que, en realitat, partia d¡¯un desig ja naufragat del rector Josep Maria Bricall. Amb tots aquests precedents, viscuts de primera m¨¤, ens permetem proclamar, m¨¦s aviat amb pessimisme, que la imbricaci¨® de la t¨¨cnica i de la ci¨¨ncia amb les humanitats, i la cura de les humanitats per elles mateixes a la universitat, o la imbricaci¨® de les humanitats en la societat, ¨¦s un projecte que, en aquests dos pa?sos ¡ªCatalunya i Espanya¡ª no prosperar¨¤. Trist, per¨° ho demostra l¡¯experi¨¨ncia.

L¡¯¨²nica soluci¨® ¨¦s que aquests rectors que es van trobar a Salamanca demanin a l¡¯ONU ¡ªamb el suport de l¡¯OTAN, si mai calgu¨¦s¡ª que s¡¯implanti a tot el m¨®n, per universal decret, una organitzaci¨® dels estudis universitaris de tal mena que evitin que, d¡¯aqu¨ª pocs anys, com ja pronosticava Mart¨ª de Riquer, tots plegats ens puguem mocar amb les orelles pr¨°pies.