Els partits veuen en el pla del Cercle d¡¯Economia una via per reprendre el consens

El Cercle d'Economia va aconseguir aquest divendres la foto que volia en la seva trobada anual de Sitges: representants de tots els grups amb representaci¨® en el Parlament, menys la CUP, debatent sobre les seves propostes per millorar l'autogovern a Catalunya. La trobada va servir una vegada m¨¦s per posar de relleu l'abisme que separa a les formacions, sobretot en el model territorial. Un dels pocs punts en qu¨¨ va haver-hi coincid¨¨ncia va ser la necessitat de reprendre consensos interns abans d'establir un di¨¤leg amb el Govern espanyol per millorar la situaci¨® catalana.

Al debat van assistir Xavier Dom¨¨nech (Catalunya en Com¨²-Podem); Sergi Sabri¨¤ (ERC); In¨¦s Arrimadas (Ciutadans); Llu¨ªs Font (Junts per Catalunya); Miquel Iceta (PSC) i Xavier Garc¨ªa Albiol (PP). El document realitzat des del lobby empresarial catal¨¤ va ser rebut amb diferents graus de satisfacci¨® per part de les formacions, que van agrair l'esfor? dels empresaris per posar una proposta de negociaci¨® sobre la taula. "Si en lloc de la cap?alera del Cercle tingu¨¦s el del Govern d'Espanya, seria el primer intent d'afrontar pol¨ªticament el conflicte a Catalunya", va assegurar Font.

El document del Cercle advoca per un "absolut respecte a la legalitat". Reclama tamb¨¦ a les formacions amb representaci¨® en el Congr¨¦s que trobin les vies legals per donar sortida a les "aspiracions" catalanes amb l'"elevaci¨®" de l'Estatut "al rang de norma constitucional". I demana a les formacions del Parlament que recomponguin el consens intern, una idea en la qual els participants, en diferent mesura, s¨ª s'han sentit interpel¡¤lats.

La trobada ha tingut de fons el canvi de Govern a La Moncloa, un aspecte que l'expresident del Cercle i moderador del debat, Ant¨®n Costas, va voler posar en relleu des del principi. "S'ha obert una finestra estreta, per¨° aquesta sessi¨® pot ser un petit assaig per al nou temps", va assegurar. Amb tot, aquest entusiasme no ha estat compartit amb tanta intensitat per totes les formacions. Arrimadas, per exemple, ho va ignorar completament.

"El que ¨¦s impossible a Catalunya ha estat possible a Madrid", va assegurar Dom¨¨nech, en refer¨¨ncia a l'acord en el Congr¨¦s que ha perm¨¨s posar punt final al Govern del PP i que trenca la din¨¤mica de blocs que es viu al Parlament. "Si ¨¦s bo per al Govern d'Espanya, ¨¦s bo per a Catalunya", va sentenciar el l¨ªder dels comuns.

La l¨ªder de Ciutadans, per la seva banda, va insistir en la necessitat d'arribar a un acord dins de Catalunya abans de comen?ar un di¨¤leg amb el Govern espanyol per solucionar el que no funciona. Tamb¨¦ va defensar que a la Generalitat no li sobren compet¨¨ncies, si b¨¦ va negar que existeixi "un conflicte Catalunya-Espanya". Tamb¨¦ va rebutjar la idea de canviar el rang de l'Estatut que defensa el Cercle, en assegurar que seria utilitzat per l'independentisme per vendre una separaci¨® inexistent.

Garc¨ªa Albiol tamb¨¦ va advocar per la necessitat de recuperar els grans acords en el Parlament per tenir un pes major davant el Govern central, per¨° es va mostrar esc¨¨ptic davant la possibilitat que? l'independentisme consideri suficient una millora en el finan?ament. "L'independentisme no ¨¦s la Coverg¨¨ncia i Uni¨® de fa 10 anys, el separatisme de Carles Puigdemont ¨¦s el del tot o res", va criticar.

El president del grup parlamentari republic¨¤ va ser l'¨²nica nota discordant. Si b¨¦ es va mostrar obert a dialogar de tot, Sabri¨¤ va considerar que Catalunya ja ha intentat la via dels grans acords amb un resultat gaireb¨¦ inexistent. El l¨ªder republic¨¤ va agrair la proposta del Cercle, per¨° va recordar que "aquests grans acords no s'han vist traslladats a respectar l'Estatut o una millora en les transfer¨¨ncies" a la Generalitat.

"?s necessari primer un acord entre els catalans per despr¨¦s arribar al pacte d'Estat que volem", va defensar Iceta. El l¨ªder socialista tamb¨¦ va considerar que un acord entre "governs de part" a Catalunya i Espanya tampoc seria una resposta plausible i es va mostrar esperan?at que l'arribada de Pedro S¨¢nchez a la Moncloa obri un altre moment pol¨ªtic. Iceta s¨ª va defensar un enfortiment de l'Estatut. "Els estatuts podrien ser les constitucions de les parts d'un Estat. ?s una t¨¨cnica federal acreditada que primer ha de sortir d'un pacte. Si hi ha un pacte, tot ¨¦s possible", va assegurar.