Una ironia serena

El poble ¨¦s un gran salvatge en el si de la societat¡±, diu Tolstoi, que encap?ala el quart cap¨ªtol de Nois de la vida (1955), una novel¡¤la coral de Pasolini sobre la vida miserable d¡¯uns adolescents dels suburbis de Roma, fills d¡¯una pobresa extrema, presoners de l¡¯atur, de la viol¨¨ncia i de l¡¯alcohol, desconeixedors de la pietat i del sentit de la culpa, i que roben i trafiquen amb qualsevol material que se¡¯ls posi a l¡¯abast. De tant en tant, enmig de l¡¯imperi de la lletjor ¡ªals ravals de Roma tot fa pudor, ¨¦s brut, i el sol i la calor humida s¨®n asfixiants¡ª, un gest de tendresa destaca entre tanta atrocitat: hi ha qui salva una oreneta de morir ofegada. Per¨° el tedi i la falta d¡¯esperan?a s¡¯escampa un¨¤nimement com un bloc de granit inexpugnable al llarg de la novel¡¤la, i la Roma depauperada de Pasolini es va convertint en l¡¯espai irrespirable on el poble ¨¦s un animal salvatge sense cap atribut hum¨¤ ni cap possibilitat de redempci¨®.

El Santiago de Xile on C¨¨sar-August Jordana situa El Rusio i el Pelao (1950) hauria pogut seguir una ¨°rbita id¨¨ntica a la dibuixada per Pasolini: aqu¨ª tamb¨¦ hi ha els dos nois del carrer que donen nom a la nouvelle, dos germans que viuen en un dels barris marginals de la capital, en una casa que, ¡°per fora, encara es conservava prou gallarda, puix que nom¨¦s se li notava un xic m¨¦s de brut¨ªcia i una certa borniesa deguda als pegats de paper que tapaven les esquerdes dels vidres¡±. A l¡¯interior, per¨°, en lloc de taula i cadires hi ha nom¨¦s caixes, ¡°la vaixella i els coberts havien sofert un davallament de qualitat que hauria entristit qualsevol convidat que els hagu¨¦s coneguts en el temps de Jacobsen¡± ¡ªel pare que fuig per sempre¡ª, i ¡°l¡¯armari del dormitori i el bufet del menjador s¡¯havien fos entre petons, sanglots i abra?ades¡±: ¨¦s el que passa quan Ermelinda Bermejo, la mare, decideix que per sobreviure ¡°s¡¯hauria de refiar dels seus propis esfor?os¡±.

El Rusio i el Pelaotamb¨¦ han d¡¯espavilar-se per resistir els embats de la pobresa, i deixen l¡¯escola ¡ª¡°Si deixem el col¡¤legi, com farem campana?¡±, pregunta el germ¨¤ petit¡ª amb la il¡¤lusi¨® de somiar que, a trav¨¦s de feines espor¨¤diques, aviat farien ¡°diners a cabassades¡±, cal?arien bones sabates, s¡¯entaularien als restaurants m¨¦s suculents i conduirien autom¨°bils luxosos mentre fumaven ¡°cigars quilom¨¨trics¡±. Les seves estrat¨¨gies s¨®n similars a les dels nois de Pasolini, per¨° a la jungla romana no haurien resistit ni un dia perqu¨¨ posseeixen ¡°una certa ironia serena¡± que els dona ¡°una visi¨® benvolent de les coses¡±. ?s la gr¨¤cia de la mirada que Jordana infon al relat, com si hi apliqu¨¦s la lli?¨® de Josep Carner al poema breu Pietat: ¡°A l¡¯arbre hi ha una fulla que ja est¨¤ a punt de caure / i l¡¯¨²ltim raig del dia, que ho sap, encar la daura¡±.