La maduraci¨® de Podem

La pol¨ªtica, i en temps accelerats encara m¨¦s, t¨¦ girs inesperats. ?s el que ha passat amb la moci¨® de censura. Fa dues setmanes pocs apostaven pel futur pol¨ªtic de Pedro S¨¢nchez. Les enquestes li eren desfavorables i la seva escassa pres¨¨ncia p¨²blica era vista com un s¨ªmptoma de debilitat. Per¨° en cinc dies ha passat de ser considerat un perdedor, a ser investit president del Govern, una gesta sense precedents en la pol¨ªtica espanyola.

En realitat, el que ha passat aquesta setmana al Congr¨¦s dels Diputats pot considerar-se com una gran rectificaci¨®: la dels qui al principi de la legislatura van ser incapa?os de crear les condicions per il¡¤luminar la majoria de Govern alternativa a la de Rajoy que ara s¡¯ha demostrat viable. Si aquesta vegada la moci¨® ha pogut prosperar, no ¨¦s perqu¨¨ hagi canviat l¡¯aritm¨¨tica parlament¨¤ria, sin¨® l¡¯estat d¡¯¨¤nim i el posicionament dels seus principals protagonistes. La sent¨¨ncia del cas G¨¹rtel nom¨¦s ha estat el catalitzador d¡¯una nova situaci¨®. El determinant ha estat el proc¨¦s de maduraci¨® personal i pol¨ªtica que ha portat Pedro S¨¢nchez i Pablo Iglesias a evitar els errors que van conduir a la investidura de Rajoy.

S¨¢nchez mateix ho va recon¨¨ixer amb humilitat en el seu discurs. Va al¡¤ludir els errors comesos i va demanar disculpes. La traum¨¤tica experi¨¨ncia de la seva defenestraci¨® de la secret¨¤ria general del PSOE l¡¯octubre del 2016 i la seva recuperaci¨® en unes dur¨ªssimes prim¨¤ries el maig passat l¡¯han dotat d¡¯una resist¨¨ncia i una densitat que no tenia al comen?ament de la legislatura. La gosadia i els reflexos que ha demostrat el l¨ªder socialista en aquesta ocasi¨® han sorpr¨¨s tant els de dins com els de fora.

Per¨° l¡¯¨¨xit de la moci¨® no pot explicar-se sense la concurr¨¨ncia d¡¯un altre factor no menys important: la maduraci¨® de Podem. Aquest partit ha hagut de madurar en quatre anys el que a altres formacions els ha costat d¨¨cades. Aix¨° ha passat m¨¦s desapercebut, per¨° les decisions de Pablo Iglesias i la seva forma de gestionar-les han estat determinants.

Iglesias ja havia instat el PSOE en diverses ocasions a presentar una moci¨® de censura contra Rajoy: l¡¯¨²ltima en anunciar el seu suport a la moci¨® socialista contra Cristina Cifuentes a l¡¯Assemblea de Madrid. Per¨°, el mateix dia que es va con¨¨ixer la sent¨¨ncia del cas G¨¹rtel, Iglesias, amb reflexos rapid¨ªssims, va dir que si S¨¢nchez presentava una moci¨® de censura, li donaria suport. I quan l¡¯endem¨¤ el PSOE la va anunciar, Iglesias va proclamar de seguida que li faria costat ¡°sense condicions¡±.

Aquest ¡°sense condicions¡± aplanava el cam¨ª perqu¨¨ els sobiranistes fessin el mateix en nom d¡¯un objectiu com¨² superior: fer fora Rajoy. I proporcionava a S¨¢nchez un escut protector enfront dels qui, des de l¡¯interior del seu partit o des de fora d¡¯ell, tractessin d¡¯obstaculitzar la maniobra al¡¤legant que no s¡¯havia de fer concessions als independentistes. Aquesta condici¨®, i tamb¨¦ el veto a pactar amb Podem, va avortar el primer intent d¡¯investidura de S¨¢nchez i el va fer baixar de la secretaria general del PSOE el 2016. Gaireb¨¦ dos anys despr¨¦s, ¨¦s revelador el nul efecte que aquest argument ha tingut, per molt que el PP i Ciutadans l¡¯hagin esgrimit amb insist¨¨ncia. I si dins del PSOE hi havia veus preocupades per aix¨°, aquesta cop no s¡¯han sentit.

La segona intervenci¨® d¡¯Iglesias, tamb¨¦ decisiva, va ser l¡¯anunci que si fracassava la moci¨® de S¨¢nchez, pactaria una altra de car¨¤cter instrumental amb Albert Rivera per convocar eleccions immediates. A l¡¯¨²nic partit al qual li interessava aquest escenari era a Ciutadans, per¨° l¡¯objectiu d¡¯Iglesias no era convocar eleccions sin¨® dissuadir el PNV de la temptaci¨® de no donar suport a la moci¨®. I va resultar del tot cre?ble.

Tant S¨¢nchez com Iglesias han demostrat aquesta cop habilitats i fortaleses pol¨ªtiques que abans no tenien. La distensi¨® entre ells, explicitada en diverses ocasions durant el debat, mostra que tamb¨¦ han guanyat en serenitat i autocontrol. Tots dos ara saben que, en aquesta conjuntura, un no pot guanyar si l¡¯altre fracassa. I tots dos tenen un inter¨¨s com¨²: treure el debat pol¨ªtic del bucle de la disputa identit¨¤ria, del xoc de nacionalismes. El conflicte catal¨¤ s¡¯ha d¡¯abordar, sens dubte, i ¨¦s prioritari canalitzar-ho cap a una via de resoluci¨® pol¨ªtica. Per¨° tant el PSOE com Podem saben que si volen que l¡¯esquerra tingui alguna opci¨® de guanyar les properes eleccions, han d¡¯aconseguir que el debat pol¨ªtic basculi cap a l¡¯eix social i ideol¨°gic.

Quan dues forces que es disputen el mateix espai electoral es veuen abocades a pactar han d¡¯afrontar amb freq¨¹¨¨ncia un dilema insidi¨®s: competir o cooperar? Per resoldre aquest dilema, els l¨ªders del PSOE i Podem necessitaran novament grans dosis de maduresa pol¨ªtica. Les seves forces estan molt igualades: 5.443.846 vots per al PSOE a les ¨²ltimes eleccions (22,7%) i 5.087.538 per a Podem (21,15%). El bar¨°metre de maig del CIS mant¨¦ aquest equilibri: el 22% i el 19,6%, respectivament. En aquesta conjuntura i amb aquestes dades, millor cooperar que competir.