Estudiants d¡¯un institut de Terrassa impulsen una ILP sobre l¡¯etiquetatge ¨¨tic

En reprendre's les classes despr¨¦s de les ¨²ltimes vacances de Nadal, Marc Ballestar, professor d¡¯Hist¨°ria i Ci¨¨ncies Socials de l'escola Vedruna Vall de Terrassa va preguntar als seus alumnes: Qu¨¨ ¨¦s l'¨²ltima cosa que heu comprat? Quina informaci¨® us dona l'etiqueta sobre l'origen del producte? La q¨¹esti¨® va generar una curiositat en els estudiants que va acabar en una intensa recerca i va culminar en una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per crear una nova normativa sobre l'etiquetatge dels productes que van registrar al Parlament fa unes setmanes.

Des de comen?aments d'any, uns noranta alumnes de segon d¡¯ESO d'aquest centre escolar treballen en el projecte de l'etiquetatge ¨¨tic dels productes. Arran de la q¨¹esti¨® plantejada pel professor, els alumnes es van adonar que era molt dif¨ªcil con¨¨ixer les condicions en qu¨¨ un producte determinat ha estat elaborat: si hi ha m¨¤ d'obra infantil, les condicions laborals de la f¨¤brica, etc. ¡°Van veure que no ¨¦s aix¨ª, que les empreses s¨®n opaques¡±. Davant la falta d'informaci¨®, van enviar missatges ¨Cen angl¨¨s¨C a les companyies. Algunes van respondre, per sorpresa i satisfacci¨® dels estudiants.

Paral¡¤lelament, l'escola va contactar amb l'empresa Twenty Corner de Sabadell, que ha desenvolupat un xip que utilitza la tecnologia Near Field Communication (NFC) que recopila informaci¨® de tot tipus sobre el producte, a la qual s'accedeix simplement amb el m¨°bil. Aix¨° va permetre als alumnes adonar-se que el que ells buscaven era tecnol¨°gicament possible. ¡°Despr¨¦s de dos mesos de frustracions, de veure que no aconseguien informaci¨®, la cosa va canviar quan van veure que una tecnologia podia fer que les empreses fossin transparents¡±, apunta Ballestar.

I aix¨ª van elaborar una llista d'elements que els estudiants van considerar que les etiquetes dels productes haurien de recollir: l'¨²s de m¨¤ d'obra infantil, horari laboral adequat, bretxa salarial, respecte al medi ambient¡­ i aix¨ª fins a deu ¨ªtems. El projecte dels alumnes va continuar amb l'elaboraci¨® d'un formulari amb aquesta desena de preguntes que les empreses haurien de respondre i, sobre la base de les seves respostes, se'ls atorgaria un color ¨Cvermell, taronja o verd¨C, que reflectiria el grau d'¨¨tica en el proc¨¦s de fabricaci¨®.

¡°I ara, qu¨¨ fem? I si forcem les empreses a incloure aquesta informaci¨® en les seves etiquetes? I si fem una llei?¡±. El professor recorda els passos mentals que van fer els alumnes fins a decidir presentar la ILP. I la van redactar i el 26 d'abril la van registrar al Parlament. ¡°El nivell d'euf¨°ria va anar creixent perqu¨¨ van veure que el que feien sortia de l'aula i que era possible canviar la llei. I quan vam ser al Parlament, es desfeien¡±, recorda el professor.

Dies despr¨¦s, i quan van comprovar que no hi havia cap defecte de forma, la Cambra catalana va acceptar a tr¨¤mit la ILP. Per¨° ara ve una dura tasca, admet el docent: ¡°recollir 50.000 signatures en sis mesos i comprovar-les una per una. ?s gaireb¨¦ impossible¡±. No obstant aix¨°, la idea del centre ¨¦s impulsar una plataforma i, amb l'ajuda de les 35 escoles Vedruna de Catalunya i entitats relacionades amb l'economia social, comen?ar la recollida de signatures al setembre.

Quan encara falta veure la conclusi¨® de l'aventura, el professor es mostra satisfet. ¡°Per mi la feina que hem fet fins a aqu¨ª ja ¨¦s un ¨¨xit¡±, subratlla. ¡°Est¨¤ molt b¨¦ estudiar Roma, per¨° una altra cosa ¨¦s veure que el que aprens surt de l'aula i repercuteix en la teva vida. Aix¨° ¨¦s revolucionari¡±, rebla.