M¨¦s de mig miler de persones sobreviuen en barraques a Barcelona

El nombre de persones que viuen en assentaments irregulars o barraques a la ciutat de Barcelona s'ha disparat aquest darrer any. El Consistori considera que es deu a reagrupaments familiars i, sobretot, a les pol¨ªtiques migrat¨°ries que expulsen grups itinerants de zones com el sud de Fran?a o el nord d'It¨¤lia.

L'Ajuntament de Barcelona disposa de dades sobre assentaments i persones que viuen en barraques des de finals del 2012. A partir de l'any seg¨¹ent, els empla?aments van cr¨¦ixer i es van dispersar per tota la ciutat, per¨° el nombre d'assentaments es va reduir despr¨¦s de les dissolucions de grans nuclis, com el que estava instal¡¤lat en una nau del carrer Puigcerd¨¤. Des de llavors es va estabilitzar el nombre de 400 persones que anaven o venien depenent de la disponibilitat de solars, els fluxos migratoris, etc. El primer trimestre d'aquest 2018 reflecteix un notable increment de pobladors a les barraques. La xifra s'ha situat en 536 persones dispersades en 77 assentaments. Es tracta d'una xifra que no es veia des del 2013, quan es va arribar a 623. La majoria de campaments se situen en solars del districte de Sant Mart¨ª.

Si la quantitat ¨¦s preocupant, encara ho ¨¦s m¨¦s la pres¨¨ncia de menors en aquests campaments. L'Ajuntament sap quin ¨¦s el nombre de nens, per¨° es van negar a fer-ho p¨²blic aquest dimarts, ja que, segons el coordinador del Pla de lluita contra el sensellarisme, Albert Sales: ¡°Fer p¨²blica aquesta xifra ¨¦s una bomba de rellotgeria¡±.

La tinenta d'alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz, va advertir que el nombre d'assentaments dep¨¨n de cicles migratoris: ¡°Abans reb¨ªem molta poblaci¨® d'origen subsahari¨¤ i ara en tenim molta que arriba d'Europa de l'Est, sobretot de Romania, Ucra?na i altres pa?sos comunitaris¡±. Ortiz va mantenir que l'Ajuntament es bolca en l'ajuda d'aquestes persones i obliga a escolaritzar els menors que malviuen als assentaments, nens que conviuen en les 145 fam¨ªlies distribu?des en els diferents campaments.

¡°Com pot ser que despr¨¦s de tants segles i d'un model social europeu tinguem una situaci¨® tan discriminada que s'acaba manifestant d'aquesta manera a les ciutats?¡±, es va preguntar Ortiz, que va reclamar a Europa que abordi els maltractaments que aquestes persones reben per part de les institucions.