Deportats i cr¨ªtics

Durant els anys que va ser regidor de Difusi¨® i Relacions Culturals de l¡¯Ajuntament de Barcelona (1991-1995), Francesc Vicens compartia la planta noble del Palau de la Virreina amb Oriol Bohigas, responsable de l¡¯¨¤rea de Cultura, gr¨¤cies al qual es respirava un ambient perfumat d¡¯havans. Ambd¨®s, cosmopolites cultes, compartien aversi¨® cap a la Sagrada Fam¨ªlia. Va ser l¡¯¨¨poca que van comen?ar a aflorar informes sobre la falta de perm¨ªs municipal d¡¯obres del gran past¨ªs pasqual. Eren regidors de mirada llarga, en aquell ajuntament comandat pel pacte d¡¯esquerres entre el socialistes de Pasqual Maragall i els ecosocialistes (expsuqueros) d¡¯Eul¨¤lia Vintr¨®.

Vicens va col¡¤laborar amb entusiasme en diverses iniciatives municipals. Una d¡¯elles va ser el seminari sobre Or¨ªgens, causes i conseq¨¹¨¨ncies de l¡¯estalinisme, que el 1992 va portar a Barcelona el bo i millor dels historiadors de la vella Uni¨® Sovi¨¨tica. Sentir els historiadors i recordar les converses amb Vicens era rellegir p¨¤gines viscudes. Ell, en la seva ¨¨poca de dirigent comunista, de viatge per l¡¯URSS havia sentit parlar alemany a llocs remots i inversemblants, com ara a les rep¨²bliques asi¨¤tiques. Tot plegat era fruit de les deportacions realitzades entre 1937 i 1949 per Stalin, eren anys dolents per a ¡°tra?dors i sospitosos¡±, uns anys ¡ªrecordava¡ª en qu¨¨ Zinoviev i Kamenev van ser ¡°desemmascarats¡± com a prominents jueus i van passar a dir-se oficialment Radomilski i Rosenfeld.

En el congr¨¦s de 1992 a Barcelona, patrocinat per Vanessa Redgrave, Vicens escoltava part d¡¯una hist¨°ria que coneixia de sobres. Especialment el colpejava el Holodomor: la fam artificialment provocada a Ucra?na per les autoritats pol¨ªtiques de Moscou i que entre 1932 i 1933 va fer milions de v¨ªctimes en el proc¨¦s de col¡¤lectivitzacions for?oses.

Vicens coneixia b¨¦ la vella URSS. Des de les datxes dels bur¨°crates a Sotxi ¡ªon s¡¯havia reunit amb dirigents comunistes espanyols¡ª , fins als noms de les minories que van ser castigades o deportades: kazakhs, balkars, ing¨²ixos, kurds, t¨¤rtars de Crimea, jueus, alemanys... Tot anava pesant, fins que va ser exclaustrat del PSUC, el 1964, juntament amb Jordi Sol¨¦ Tura.

Si la Hist¨°ria era una de les passions de Vicens, l¡¯art era l¡¯altra. La seva relaci¨® amb Joan Mir¨® era molt estreta. Tamb¨¦ compartia l¡¯enginy cr¨ªtic de l¡¯indomable Joan Brossa, de qui sovint recordava comportaments iconoclastes o directament gamberros, com durant una soir¨¦e a la Fundaci¨® Maeght a Saint Paul de Vence.

Especialista en cultura xinesa, Vicens tamb¨¦ va viatjar per l¡¯?frica negra amb l¡¯enc¨¤rrec de muntar una exposici¨® que no es va fer. Assegurava que en aquell continent no hi havia grans esperances per al m¨®n de l¡¯art.