Llarena recorda que la compet¨¨ncia sobre el trasllat dels presos preventius correspon a Interior

El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que instrueix la causa per rebel¡¤li¨® contra els l¨ªders independentistes, ha recordat en una interlocut¨°ria notificada aquest dijous que la compet¨¨ncia per decidir en quina pres¨® han d'estar els presos preventius no li correspon a ell, sin¨® a Institucions Penitenci¨¤ries. L'explicaci¨® de Llarena arriba hores despr¨¦s que el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, hagi esquivat respondre sobre si est¨¤ disposat a apropar a Catalunya?els nou l¨ªders independentistes que s¨®n a la pres¨®, per¨° ha insistit que la decisi¨® dep¨¨n del jutge.

Llarena ha volgut aclarir els dubtes que s'han generat sobre a qui li correspon la compet¨¨ncia del trasllat dels presos preventius en una interlocut¨°ria en qu¨¨ denega una nova petici¨® de llibertat de l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, de l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras i de l'exconseller Ra¨¹l Romeva. Segons el magistrat, encara que a Catalunya ja hi ha nou Govern, persisteix el risc de reiteraci¨® delictiva i de fugida.

Tots tres havien demanat tamb¨¦ que, en el cas que no se'ls deix¨¦s en llibertat, s¨ª que se'ls conced¨ªs el trasllat a una pres¨® el m¨¦s a prop possible del seu domicili per raons familiars i personals. I en aquest punt ¨¦s on Llarena recorda que no t¨¦ compet¨¨ncia per decidir el centre penitenciari on han d'estar. El jutge recorda que l'article 79 de la?Llei Org¨¤nica del Poder Judicial (LOPJ) disposa que "correspon a la Direcci¨® General d'Institucions Penitenci¨¤ries del Ministeri de Just¨ªcia la direcci¨®, organitzaci¨® i inspecci¨® de les institucions que es regulen en aquesta llei, excepte pel que fa a les comunitats aut¨°nomes que hagin assumit en els seus respectius Estatuts l'execuci¨® de la legislaci¨® penitenci¨¤ria i conseg¨¹ent gesti¨® de l'activitat penitenci¨¤ria". Aquest precepte, segons explica en la seva interlocut¨°ria, est¨¤ vinculat amb l'article 31 del Reglament Penitenciari, que indica en l'apartat 1 que, conforme al que estableix l'article 79 de la Llei Org¨¤nica General Penitenci¨¤ria, ¡°el centre directiu t¨¦ compet¨¨ncia exclusiva per decidir, amb car¨¤cter ordinari o extraordinari, la classificaci¨® i destinaci¨® dels reclusos als diferents establiments penitenciaris, sense perjudici de les atribucions dels jutges de vigil¨¤ncia en mat¨¨ria de classificaci¨® per via de recurs¡±.

Tamb¨¦ recorda que, segons aquest reglament, el centre directiu ordenar¨¤ els trasllats corresponents sobre la base de les propostes formulades a aquest efecte per les Juntes de Tractament de les presons, si escau, pel director o b¨¦ el Consell de Direcci¨®, aix¨ª com els despla?aments dels detinguts i presos que li siguin requerits per les autoritats competents. A m¨¦s d'aquesta normativa, Llarena cita en la seva interlocut¨°ria jurisprud¨¨ncia del Tribunal Constitucional, del Suprem i escrits de la Fiscalia que incideixen en la tesi de l'instructor del Suprem.

Respecte a la petici¨® de llibertat formulada per Forcadell, Junqueras i Romeva, el jutge sost¨¦ que el risc de reiteraci¨® delictiva no ha desaparegut pel fet que ells no participin en el nou Govern. Recorda que, com ja ha expressat en resolucions anteriors, el risc de reiteraci¨® delictiva es basa en el fet que els processats han compartit la determinaci¨® d'aconseguir la independ¨¨ncia de Catalunya servint-se d'una conducta que infringia la llei i que preveien continuar amb aquesta actuaci¨® tan bon punt es recuper¨¦s el control de les institucions auton¨°miques, per m¨¦s que s'intervingu¨¦s l'autonomia de Catalunya.

¡°Aquesta determinaci¨® de persistir en l'acci¨®, freq¨¹entment revalidada en l'actualitat en m¨²ltiples discursos p¨²blics, permet apreciar un risc particular de reiteraci¨® en els processats, per m¨¦s que actualment no ocupin c¨¤rrecs representatius al Parlament o el Govern auton¨°mic¡±, conclou el magistrat. Sobretot, afegeix, quan els tres han tingut un paper principal en l'execuci¨® dels suposats delictes i el van exercir integrats en els partits que van prestar suport al proc¨¦s.

En aquest context, assegura el jutge, sostenir que pel fet d'haver-se constitu?t el nou Govern auton¨°mic sense la seva participaci¨® no ¨¦s previsible que una vegada que estiguin en llibertat puguin ajudar de manera personal i destacada a tornar a intentar implantar la rep¨²blica, ¡°quan aquest ¨¦s l'objectiu que expressament defensa el nou Govern que s'ha constitu?t amb el suport dels partits secessionistes en els quals els processats s'integren¡±, suposa, segons el jutge, ¡°descon¨¨ixer¡± com van actuar els l¨ªders independentistes, aix¨ª com que el trencament de la llei ¡°ha comptat amb la col¡¤laboraci¨® de diferents esfor?os, des de nombrosos sectors d'actuaci¨® pol¨ªtica, administrativa o social¡±.

Sobre el risc de fugida, l'instructor considera que la temptaci¨® de fugir davant la possibilitat que recaigui sobre ells una pena alta augmenta a mesura que s'apropa el judici. Tamb¨¦ destaca el comportament dels investigats de ¡°desatenci¨® inclaudicant a les decisions de l'autoritat judicial i pel seu rebuig a sotmetre's a l'ordenament jur¨ªdic per aconseguir els seus objectius de desvincular-se de la sobirania de l'Estat¡±, la qual cosa permet apreciar una actuaci¨® personal de desatendre les crides judicials. A m¨¦s, afegeix que els tres processats formen part d'un col¡¤lectiu amb estructures organitzades, assessorament legal, rellevants recursos econ¨°mics derivats de les aportacions dels seus associats, aix¨ª com d'una armadura internacional per a la defensa dels seus plantejaments que els presta un suport efica?. Finalment, recorda que set altres coautors dels fets investigats han optat per fugir d'Espanya ¡°sense que la cooperaci¨® judicial internacional hagi restablert el perjudici que la seva actitud ha suposat per al desenvolupament del proc¨¦s¡±.