Del ¡®farol¡¯ a la pol¨ªtica

Moltes persones han viscut el canvi de Govern estatal com una oportunitat per redirigir el conflicte a Catalunya. Si b¨¦ crec que la recuperaci¨® de la cohesi¨® social trigar¨¤ molt a produir-se, pol¨ªticament i institucionalment la recuperaci¨® de l'autogovern i el canvi de perspectiva pol¨ªtica a Madrid, almenys de paraula, obren cert marge per a l'esperan?a. Segurament Puigdemont i la resta de l¨ªders independentistes a l'estranger intentaran durant un temps seguir movent els fils des de ¡°l'espai lliure¡±; no obstant aix¨°, l'embranzida que els oferia la vig¨¨ncia del 155 de la Constituci¨® espanyola i el Govern del Partit Popular era immillorable. Ara, amb un nou Govern a Madrid liderat per Pedro S¨¢nchez, que ja va manifestar que no hi havia hagut pol¨ªtica respecte a Catalunya en els ¨²ltims temps, i amb una Esquerra i un PDeCAT que ressorgeixen i s'obren al di¨¤leg, els que volunt¨¤riament van decidir fugir es van quedant fora de la foto.

Ara b¨¦, en l'esfera social, com deia, la normalitat, recosir el teixit social, trigar¨¤ a recuperar-se. Els recels entre catalans, les desconfiances, les desqualificacions entre analistes i opinadors, els exabruptes que es permeten algunes expol¨ªtiques a Catalunya, s¨®n un exemple que la vida en com¨² trigar¨¤ a tornar a Catalunya. Des de Barcelona, els no independentistes, mal anomenats unionistes, no nom¨¦s pels or¨ªgens del terme, sin¨® perqu¨¨ ¨¦s un grup molt divers, podem pensar que el fervor processista ha disminu?t. No obstant aix¨°, quan ens allunyem d'alguns centres urbans (sobretot de l'¨¤rea metropolitana de Barcelona) l'exal?ament del processisme i dels processistes segueix present i viu. Aquest fenomen, que s'explica segurament per una construcci¨® ideol¨°gica de llarg recorregut de la qual moltes no vam ser conscients, suposa que moltes localitats de Catalunya estiguin preses del color groc, color que s'ha convertit en reivindicaci¨® de la llibertat dels presos, aix¨ª anomenats, pol¨ªtics.

L'¨²s del color groc, dels lla?os, es defensa com a exercici de la llibertat d'expressi¨®. No obstant aix¨°, ¨¦s molt m¨¦s que aix¨°; ¨¦s, com ja he manifestat en alguna altra ocasi¨®, una forma de diferenciaci¨®. A m¨¦s, es tracta de l'exercici abusiu d'una llibertat fonamental, at¨¨s que una part de la societat ha aconseguit que l'altra no s'expressi, entre altres coses, perqu¨¨ a difer¨¨ncia del que ha passat amb el discurs ¨²nic, inatacable i inatacat del processisme, l'altra meitat de la societat ¨¦s molt diversa i plural i no es mou sota una ¨²nica consigna, per m¨¦s que ens intentin conv¨¨ncer d'aix¨°. Aix¨ª, pot estar-se en contra de les presons provisionals dels pol¨ªtics presos per¨° considerar que aix¨° no impedeix que hagin de saldar les seves responsabilitats judicials pel desastre que van provocar, sobretot, a partir del 6 i 7 de setembre. Es pot no ser independentista, ¨¦s m¨¦s, defensar que la relaci¨® d'¡°Espanya¡± amb ¡°Catalunya¡± ha de canviar (de fet, que tot el model territorial constitucional s'ha de modificar), i no ser nacionalista espanyola, ni d'un ni de l'altre. En definitiva, rebutjar el groc perqu¨¨ suposa absoldre, immunitzar, aquells que ens han mentit sense cap pudor. Els mal anomenats unionistes comparteixen alguna, totes o cap d'aquestes raons, perqu¨¨ estan etiquetant persones amb or¨ªgens i objectius molt diferents entre si. Seria m¨¦s encertat parlar de la pluralitat existent entre els no processistes (inclosos tamb¨¦ alguns independentistes). ?s aquesta pluralitat el que ¡°permet¡± que el groc s'escampi pels nostres carrers, les nostres platges i els nostres edificis p¨²blics, i que sigui venut com el leg¨ªtim exercici de la llibertat d'expressi¨®. Es tracta, m¨¦s aviat, de l'aprofitament d'un pensament uniforme sobre una realitat inexistent (aix¨ª ho han dit els seus protagonistes), acompanyat, si no ovacionat, per institucions i mitjans p¨²blics.

A Catalunya estem patint la irresponsabilitat d'uns senyors i senyores que reconeixen que ens han mentit. Fa uns dies una consellera del Govern de Puigdemont, la senyora Ponsat¨ª, reconeixia p¨²blicament, sense rubor, entre els riures i aplaudiments dels seus seguidors, que el proc¨¦s, sobretot en la seva fase m¨¦s desmesurada, era un farol; havien jugat una partida de p¨°quer i van intentar enganyar l'altre jugador, en aquest cas, entenc, el Govern de l'Estat. El farol ha suposat que part dels seus companys de files estiguin en pres¨® provisional, que s'apliqu¨¦s per primera vegada l'article 155 de la Constituci¨® i que la societat catalana es trobi absolutament fracturada. El farol ens ha sortit car¨ªssim, sobretot a la ciutadania catalana, tamb¨¦ al leg¨ªtim projecte independentista.

Argelia Queralt Jim¨¦nez ¨¦s professora de Dret Constitucional a la Universitat de Barcelona.