Gaziel-Pla: ¡°Afinitats b¨¤siques¡±

Ell sentia una evident rivalitat envers la meva posici¨® period¨ªstica i una enveja molt explicable, i perqu¨¨ jo me¡¯n donava perfecte compte i, tot i sentint que ell no an¨¦s b¨¦, comprenia el seu estat d¡¯esperit (...) Una nit, ara far¨¤ tres estius, ens trob¨¤rem una vegada m¨¦s al Mas Juny i despr¨¦s d¡¯haver passat una nit molt bona, ja a dos quarts de tres o les tres de la matinada, quan els forasters ens en an¨¤vem, Pla va agafar-me de sobte, em port¨¤ a un rac¨® de la sala de m¨²sica on ¨¦rem, i amb una gran noblesa em digu¨¦ que es penedia profundament dels atacs injustos adre?ats contra meu un dia, que feia temps volia dir-m¡¯ho i no gosava, i que ara, per fi, li queia dels llavis. ¡®B¨¦, amic Calvet¡¯ ¡ªem digu¨¦ textualment¡ª, ¡®i ara, ja est¨¤ dit¡¯. Li vaig donar una de les abra?ades m¨¦s bones que hagi donat jo a la meva vida¡±.

En una carta del 2 de maig de 1957 adre?ada a un dels seus amics ¨ªntims, Jordi Rubi¨®, recordava aix¨ª Agust¨ª Calvet, Gaziel ¡ª¡°l¡¯escriptor pol¨ªtic m¨¦s intel¡¤ligent que ha donat mai la dreta catalana en aquest segle¡±, en paraules de Josep Benet¡ª, com segellava amb Josep Pla ¡ªun dels autors m¨¦s grans de les lletres catalanes¡ª la seva relaci¨® despr¨¦s del ¡°gran daltabaix de 1939¡±, com deia el primer, i que havia portat l¡¯autor d¡¯El quadern gris fins a insultar-lo p¨²blicament, a la primera que podia, des dels anys vint... ?s una de les perletes del notable collar que ¨¦s Estimat amic, l¡¯in¨¨dit epistolari que ambd¨®s mantingueren des de 1941 fins tres setmanes abans de la mort, el 1964, del que fou gran director de La Vanguardia i que ara surt aplegat (Destino).

S¨®n 58 cartes ¡ªnom¨¦s set de Pla, per¨°¡ª recopilades pel gaziel¨°leg Manuel Llanas, autor de la seminal Gaziel, vida, periodisme i literatura (1998) i avesat a la correspond¨¨ncia de l¡¯autor de Tots els camins duen a Roma amb les 300 cartes que es creu¨¤ amb l¡¯editor de Selecta, Josep Maria Cruzet (Abadia de Montserrat, 2013). Llanas farceix les missives amb textos complementaris mai vistos, on sobresurten les notes que Gaziel envi¨¤ a Pla sobre la hist¨°ria dels God¨® i La Vanguardia, o la carta a Rubi¨® d¡¯aquesta ara famosa reconciliaci¨® definitiva al mas de Jordi Puig Palau, germ¨¤ gran del T¨ªo Alberto que cantava Joan Manuel Serrat, industrials t¨¨xtils. Aquell episodi, com d¡¯altres sorgits d¡¯aquests papers, ¨¦s impagable per entendre una gent, una ¨¨poca i un pa¨ªs.

Gaziel, ¡°provinci¨¤ estiracordetes¡±

Abans que Gaziel (1887-1964) descobr¨ªs que Pla (1897-1981) li demostrava ¡°un afecte creixent¡± i que tenia ¡°una pila de replecs m¨¦s humans i amagats del que semblava¡±, va rebre de valent per part seva. Veritat ¨¦s que a El quadern gris, en una nota de desembre de 1918, Pla confessa que ha seguit la Gran Guerra a partir de dos periodistes de La Vanguardia, Gaziel i Dom¨ªnguez Rodi?o, des de Par¨ªs i Berl¨ªn, respectivament. ¡°Calvet, empordan¨¨s, afrancesat, fin¨ªssim, ponderat, d¡¯una sornegueria acad¨¨mica, ha escrit cr¨°niques magn¨ªfiques. L¡¯ideal, quan hi ha guerra, s¨®n els corresponsals poc guerrers¡±. Per¨° ho va escriure molt a posteriori. El cert ¨¦s que tenien poca relaci¨®; l¨°gic: Gaziel era 10 anys m¨¦s gran que Pla. Apunta Llanas que deurien creuar-se per primer cop a G¨¨nova, el 1922, quan anaren per La Vanguardia i La Publicitat a cobrir la confer¨¨ncia internacional. La primera gran bufetada, per¨°, va ser a quatre mans, amb el temible duet conformat per Pla i un altre dels grans del periodisme catal¨¤, Eugeni Xammar. ?s la coneguda pol¨¨mica Periodisme? Permetin!, on identifiquen Gaziel com ¡°la darrera reencarnaci¨® del senyor God¨®¡±, se¡¯n foten de la seva no gaire reeixida novel¡¤la Sentiment i li atribueixen ¡°un tarann¨¤ tan quadrat, tan ple de prud¨¨ncia, tan desmenjat i tan vulgar¡± fruit d¡¯haver escrit el 1923 l¡¯article La devoradora de hombres sobre les enveges a Catalunya.

Pla, per¨°, no necessitava ajuda perqu¨¨ el novembre de 1924, tot sol, des de La Publicitat, deia: ¡°En Gaziel s¡¯ha passat la vida parlant del provincianisme de Catalunya i dels defectes del pa¨ªs, i ha oblidat sempre que ¨¦s el primer provinci¨¤ de la Rambla, el m¨¦s esp¨¨s, el m¨¦s estiracordetes...¡±. I seguir¨¤ amb aquest to dos anys despr¨¦s, dient d¡¯ell que forma part d¡¯una tradici¨® del periodisme ¡°poruc, resignat, conformista¡± i que ¨¦s dels ¡°m¨¤xims pertorbadors de la nostra vida civil¡±, el pitjor insult que es podia dir de l¡¯assenyat Gaziel, que sempre reaccion¨¤ amb silenci o desdeny. Amics? Impossible.

Xampany franc¨¨s;¡°afinitats b¨¤siques¡±

¡°Deixem-nos de collonades. Si no continuem estem perduts definitivament¡±, diu Pla a Gaziel davant la mort de Cruzet

El 1941, des de la primera carta (en castell¨¤, del 27 de setembre), el tracte entre ells ja ¨¦s molt cordial. Ning¨² sap ben b¨¦ qu¨¨ ha passat. Gaziel confessa un cop m¨¦s a Rubi¨® que, acabada la Guerra Civil, ¡°v¨¤rem comen?ar a trobar-nos casualment, i veure¡¯ns, i parlar molt, i anar for?a plegats per la nostra terra, la Costa Brava [ell era de Sant Feliu de Gu¨ªxols; Pla, de Palafrugell]. Cada dia intim¨¤vem m¨¦s¡±. Llanas ho lliga amb el cord¨® umbilical que els dos visqueren des de 1936 ¡°estipendiats¡± per Francesc Camb¨® i que van haver de fer per aquest un paper d¡¯estrassa, com ara firmar manifestos d¡¯adhesions als militars insurrectes (Gaziel) o tasques d¡¯espionatge (Pla).

De seguida es fan favors mutus de promoci¨® en aquell erm de l¡¯Espanya franquista: Gaziel li demana, el setembre de 1946, ¡°un conte o cosa vista, tant se val¡± per a una antologia que prepara d¡¯autors espanyols per a l¡¯editorial Plus Ultra que regenta a Madrid, perqu¨¨ per alguna cosa ¨¦s ¡°el primer escriptor contemporani, de molt tros endavant de tots els altres¡±; li busca subscriptors per a una edici¨® de bibli¨°fil de Cartes de lluny; li avan?a que des de l¡¯ABC han pensat en ell com a corresponsal a Lisboa i, m¨¦s endavant, que voldria que col¡¤labor¨¦s en el futur (i fallit) diari La Hora, que havia de dirigir des de Barcelona (octubre de 1946). Tamb¨¦ li recorda que ¡°quan vulgueu publicar les vostres mem¨°ries o qualsevol altre llibre important, m¡¯ofereixo a fer-ho gratu?tament, ¨¦s a dir, a encarregar-me de dirigir l¡¯edici¨® i organitzar la distribuci¨®, fent per manera que tragueu de l¡¯obra el m¨¤xim profit econ¨°mic¡±. I li agraeix la ressenya que ha fet del seu llibre Una vila del vuitcents: ¡°Com que sou l¡¯escriptor viu m¨¦s glori¨®s i llegit de Catalunya...¡±.

S¨ª, per ajudar l¡¯obra i la feina del ja seu amic, Pla suggerir¨¤ a Cruzet que recuperi i publiqui Gaziel i mobilitzar¨¤ fins i tot mitja revista Destino (N¨¦stor Luj¨¢n, V¨¢zquez Zamora¡­) perqu¨¨ el divulgui, tal com ell no parar¨¤ despr¨¦s de fer-lo apar¨¨ixer tamb¨¦ a El Correo Catal¨¢n...

Potser perqu¨¨ hi ha m¨¦s cartes de Gaziel que del seu corresponsal, Estimat amic destil¡¤la la sensaci¨® que ell troba m¨¦s a faltar Pla que a l¡¯inrev¨¦s. Sembla veure-hi Gaziel una mena de germ¨¤ petit, o bess¨® d¡¯¨¤nima i de l¡¯esperit d¡¯abans de la guerra, d¡¯un m¨®n perdut. T¨¦ tanta necessitat de veure¡¯l, o aix¨° sembla, que el tempta sovint fins i tot pel vessant gastron¨°mic: alguna vegada ¨¦s amb el xampany franc¨¨s d¡¯un amfitri¨®, o cantant les excel¡¤l¨¨ncies d¡¯un lloc (¡°podem dinar a Cal Poldo, Hotel Costa Brava, on enguany hi ha contractat un cuiner excepcional, que fa uns plats de peix combinat que espanten. Tota la costa ja en comen?a a parlar. Voleu?¡± (1955); s¡¯ofereix sempre a anar-lo a buscar i tornar-lo al mas en cotxe i, fins i tot, li brinda dinar a casa seva mateix, ¡°on podrem xerrar i dir tot el que ens dongui la gana¡±, amb Cruzet (setembre 1959). Fins i tot li sap greu que els viatges que ha de fer per a Destino els impedeixin de veure¡¯s: ¡°Vol dir que aquest estiu no us tindr¨¦ a prop¡±.

La clau ¨¦s en una dels millors missives, de setembre de 1953: Gaziel li escriu que comparteixen ¡°afinitats b¨¤siques¡±: ¡°Som aut¨¨nticament catalans¡±, ¡°racionalistes, realistes, liberals, tolerants, comprensius: enemics instintius de totes les nigrom¨¤ncies¡±. ¡°(...) V¨®s i jo hem estat sempre sincers i independents ¡ªtot el que humanament ens ha sigut possible¡ª de cara als nostres p¨²blics. Mai no hem explotat els ideals que hem servit, per treure¡¯n profit personal, sin¨® m¨¦s aviat al contrari: sovint, el nostre desinter¨¨s i la nostra fidelitat ens han estat perjudicials¡±. ¡°(...) No hem rebut mai c¨¤rrecs ni honors de ning¨² (...) i quan tanta de gent ha canviat o prova de canviar de camisa, sigui com sigui (i molts ho fan admirablement, amb extraordinari profit), nosaltres seguim essent all¨¤ on ¨¦rem, malgrat la dissort, malgrat la persecuci¨®: pobrets i alegrets, com deia l¡¯Emili Vilanova¡±.

¡°Descomposici¨® i desgavell sense precedents¡±

El des¨¤nim dels dos amb la situaci¨® sociopol¨ªtica ¨¦s evident. La primera carta de Pla fixa la seva posici¨®, fruit d¡¯un estat d¡¯¨¤nim que ratificaran despr¨¦s dietaris recentment rescatats, com La vida lenta. ¡°A Catalunya, el malestar, la descomposici¨® i el desgavell no tenen pas, del meu record, precedent¡±, li diu ja el 1946 a Gaziel. Aquest respondr¨¤ r¨¤pid: ¡°Aix¨° ha d¡¯acabar tan malament com vulgueu ¡ªtant com per for?a acaben les societats que han perdut tot ressort d¡¯autodefensa i de dignitat civils¡±. Gaziel, cartesi¨¤ i planificador com pocs, amb gran visi¨® sempre de la jugada pr¨°xima, es queixa amargament: preveu coses ¡°que pot veure una criatura de pit... S¡¯agreugen, s¡¯acosten i esclaten sempre inexorablement damunt nosaltres, els qui hav¨ªem fet tot el possible per evitar-los¡±. ¡°Som tan pocs ja els homes d¡¯aquesta mena, que per mi ¨¦s el pitjor dels mals l¡¯haver de viure tan allunyats els uns dels altres, sense tenir almenys el consol d¡¯arrecerar-se al voltant del caliu com¨²¡±, es lamenta Gaziel. L¡¯autor de Diari d¡¯un estudiant a Par¨ªs ja ¨¦s un home gran i tocat: ha perdut la dona inopinadament el 1947, dos anys despr¨¦s de comprovar que els aliats no alliberaran Espanya del franquisme, finalment reconegut tant per la Santa Seu com pels mateixos EUA, els nous amos d¡¯un m¨®n que controlen sense experi¨¨ncia. S¨®n les preocupacions que omplen l¡¯amarg dietari Meditacions en el desert.

Les ¡°cat¨¤strofes¡± de Cruzet i Vicens Vives

Dues morts sacsegen els corresponsals. S¨®n les del com¨² editor Cruzet i la del historiador Jaume Vicens Vives: ¡°?s un desastre gros, nostre i de la nostra terra¡±, escriu sense embuts el maig de 1960 Gaziel a Pla sobre la mort del segon. ?s m¨¦s contundent quan la de Cruzet, amb qui haurien parlat de fer una revista plegats: ¡°Una veritable cat¨¤strofe. V¨®s m¡¯heu faltat molt aquests dies. Em penso que sou l¡¯¨²nic amb qui jo hauria pogut parlar com cal d¡¯aquest fet horrible¡±, li confessar¨¤ el febrer de 1962. Pla respon clar i catal¨¤: ¡°Des de la mort de Cruzet em trobo en un estat de misantropia absoluta i, tot i que faig esfor?os per distreure¡¯m, no arribo a cap resultat¡±. I li proposa que ell es posi al capdavant de l¡¯editorial Selecta, primer a l¡¯ombra: ¡°Deixem-nos de compliments i de collonades. Si no continuem estem perduts definitivament. El fet ¨¦s molt urgent. La q¨¹esti¨® seria continuar amb el mateix esperit ¡ªel que implica donar les coses a un home intel¡¤ligent¡±. Acaba pragm¨¤tic, com sempre: ¡°En fi, Calvet, els temps s¨®n horribles i ser¨¤ dif¨ªcil que ens en sortim¡±.

El premi del ¡°bibli¨°fil-perfumista¡±

A l¡¯octubre de 1960, Gaziel avan?a a Pla que li portar¨¤ al mas Joan B. Cendr¨®s, ¡°el bibli¨°fil-perfumista¡±, que sostindr¨¤ el nou premi Sant Jordi de novel¡¤la. ¡°?s un home jove, ple de bona fe, entusiasta patriota, i penso que al nostre amic Cruzet i a nosaltres mateixos la seva companyia ens pot convenir¡±. Fet. El resultat: Pla i Gaziel formaran part del primer jurat. En condicions diferents, per¨°: Gaziel tindr¨¤ ¡°la collonada¡± d¡¯haver examinat les 40 novel¡¤les que s¡¯hi presentaren... fent de sed¨¤s al murri del mas de Llofriu. Les cartes demostren com conspiren plegats: coincideixen en la norma que ¡°entre dues obres de valor igual o molt semblant, ens decantem per la m¨¦s llegible i agradable¡±, premissa inspirada en la mateixa prosa d¡¯ells. El judici de Pla dels finalistes ¨¦s dur¨ªssim: la de Merc¨¨ Rodoreda (versi¨® pr¨¨via de La pla?a del Diamant) ¡°¨¦s un intent fallit¡±; la Ronda naval sota la boira de Pere Calders el sorpr¨¨n perqu¨¨ ¡°sembla mentida que pugui existir una llauna tan ben escrita¡±; una de Xavier Benguerel ¡°no em diu res¡±; Manuel de Pedrolo i el seu Cendra per Martina rep garrotada dels dos... Coincideixen r¨¤pid que la d¡¯Enric Mass¨® (Viure no ¨¦s f¨¤cil) ¨¦s la millor, per¨° Pla dubta de premiar una obra que no passar¨¤ la censura. Proposa que l¡¯hi facin retocar perqu¨¨ no es pot fallar: cal, amb el premi, ¡°donar la campanada grossa, arrelar la iniciativa¡±.

¡°Estic malalt, m¨¦s del que caldria¡±

El mar? de 1964, Gaziel confessa a Pla: ¡°Estic malalt, m¨¦s del que caldria¡±. Per La vida lenta se sap de l¡¯impacte que li caus¨¤. ¡°L¡¯insomni ¨¦s criminal. Quan penso en el c¨¤ncer de Calvet, quedo atabalat¡±. Gaziel moriria en tres setmanes, el 12 d¡¯abril. Quatre dies despr¨¦s, en les notes del dietari, escriu Pla: ¡°La mort de Calvet m¡¯ha deprimit¡±. Als annexos d¡¯Estimat amic, hi ha tant el retrat de passaport com la necrol¨°gica que li dedic¨¤ des d¡¯El Correo Catal¨¢n. Entre elogis, Pla deixava caure: ¡°Els judicis que de vegades formulava sobre els altres obe?en a aquesta norma: abans de fer un judici contrari, preferia callar¡±. Ho sabia per experi¨¨ncia.