Enganyar la gana a la postguerra

La nena escriu: ¡°Volguts Reis d¡¯Orient: aquest any preferiria que em regal¨¦ssiu coses per menjar. Adjunta us envio la cartilla de prove?ment. Retorneu-me-la amb el que pugueu deixar a les sabates¡±. El senyor d¡¯elegant bat¨ª es dirigeix a la seva dona: ¡°El nostre amic Rodr¨ªguez ¨¦s un veritable cavaller. Per felicitar-nos l¡¯Any Nou ens ha enviat una targeta de prove?ment en lloc d¡¯una targeta de visita¡±¡­ No s¨®n acudits de la resist¨¨ncia apareguts en publicacions clandestines o de l¡¯exili sin¨® que s¨®n fruit de l¡¯inconscient sentit de l¡¯humor negre (o la poca vergonya) de les mateixes autoritats franquistes perqu¨¨ la revista que els acull ¨¦s oficial. Es tracta de Alimentaci¨®n Nacional, publicada per la Comisar¨ªa General de Abastecimientos y Transportes, el primer n¨²mero de la qual va apar¨¨ixer el 1940. Es venia a 1,50 pessetes i tenia certa tirada perqu¨¨ parlava del que no existia, i permetia somiar: d¡¯aliments i com cuinar sempre el mateix de cent maneres diferents. Potser tot era el resultat d¡¯aplicar all¨° de Quan la gana aguditza l¡¯enginy, que ¨¦s el subt¨ªtol de l¡¯exposici¨® El farcell de la postguerra, que fins el 14 d¡¯octubre es pot assaborir al barcelon¨ª Museu d¡¯Hist¨°ria de Catalunya.

La mostra, succedani de continuaci¨® cronol¨°gica de Men¨²s de guerra que el mateix museu va acollir el 2014, ¨¦s una bona met¨¤fora de la situaci¨® aliment¨¤ria i de la cuina dels anys 40 i 50 a Espanya: amb poc material i diners i molta imaginaci¨®, la cosa queda substanciosa. L¡¯¨¨poca no estava per a bromes: acabada la Guerra Civil, de les 750 fleques que hi havia a Barcelona nom¨¦s en funcionaven 180. No havia de res, excepte gana, per la qual cosa les noves autoritats feixistes van intentar controlar les mat¨¨ries primeres en origen i crear un sistema de racionament d¡¯aliments. La soluci¨® va ser la imposici¨®, el 18 de maig del 1939, de la cartilla de racionament per a ¡°26 milions d¡¯espanyols o estrangers residents¡±; les primeres, familiars. ¡°Van ser un frac¨¤s perqu¨¨ la gent no anunciava la mort dels membres de la fam¨ªlia per mantenir els seus cupons¡±, aclareix davant un exemplar aut¨¨ntic i en perfecte estat d¡¯una cartilla, amb els seus respectius cupons, Sergi Freixes, comissari de la mostra i propietari de bona part de les peces, que aconsegueix de donacions particulars o a trav¨¦s d¡¯una ¨¤mplia xarxa d¡¯antiquaris de tot Catalunya. ¡°Corren moltes cartilles que no s¨®n aut¨¨ntiques, perqu¨¨ en aquella ¨¨poca es falsificaven¡±, explica. Per evitar la picardia, el 1943 es van imposar les individuals.

A les cues per recollir el racionament, com il¡¤lustren algunes fotografies de l¡¯¨¨poca, hi passava de tot, segons Freixes: ¡°Va arribar a haver-hi fins a assassinats i, per descomptat, es compraven posicions i s¡¯utilitzaven els nens¡±. La situaci¨® era tan prec¨¤ria que es van inventar iniciatives com la del Dia del Plat ?nic que, els dies 1 i 15 de cada mes, comportava que els clients dels restaurants nom¨¦s podien optar per un plat, a escollir entre verdura, carn o peix, per b¨¦ que s¡¯havien de pagar el men¨² sencer. Aquesta idea, imposada per llei durant la Guerra Civil en el b¨¤ndol franquista, els restauradors la van millorar amb la invenci¨® del Plat Combinat, amb una mica de tot. L¡¯ampliaci¨® de la trista campanya va portar a la creaci¨® d¡¯una cosa tant o m¨¦s dura, El Dia sense Postres, els dilluns.

¡°Molts pagesos s¡¯aixecaven de matinada abans que pass¨¦s l¡¯inspector per recollir i quedar-se part de la producci¨®¡±, diu el comissari que li han confessat testimonis. Era l¡¯inici d¡¯una cadena que es va corrompre aviat: els pagesos havien de vendre les seves collites, controlades per inspectors, per un preu taxat a l¡¯Estat, que al seu torn les venia per un preu estable al consumidor, al qual se li racionava. El mercat negre no va trigar a sorgir: farina de blat de moro (en el millor dels casos) per substituir la de blat; b¨¤scules trucades a les botigues i comer? il¡¤legal de productes al marge del sistema. Els preus negres, pels n¨²vols: en l¡¯exposici¨®, una pissarra entre sacs penja la llista desaforada. Una dotzena d¡¯ous (el que m¨¦s escassejava, juntament amb la carn), 200 pessetes; un litre d¡¯oli (el m¨¦s adulterat, juntament amb la llet), 250 pessetes, el m¨¦s car; un quilo de sucre, 125 pessetes; un pot de llet condensada, 65 pessetes¡­

L¡¯estraperlo, d¡¯abundosos beneficis, estava a l¡¯ordre del dia. Tant que el ferrocarril que provenia del Prat de Llobregat era conegut com El tren de l¡¯estraperlo: en apropar-se a la capital catalana, disminu?a la seva marxa, moment en qu¨¨ la gent aprofitava per tirar la mercaderia per la finestra, que recollien els companys. Aqu¨ª el paper de la dona era fonamental. ¡°Em comentaven un cas d¡¯una senyora que anava amb un beb¨¨ al qual ning¨² va sentir plorar durant tot el trajecte. La gent deia: ¡®Que b¨¦ que es porta, el pobre, quietet i calladet¡¯... ?s que era un garr¨ª mort¡±. Es tractava de burlar els controls de la Gu¨¤rdia Civil i dels burots (fielatos) a l¡¯entrada de les grans ciutats, que requisaven els productes il¡¤legals i recaptaven impostos per tr¨¤fic de mercaderies. Aix¨ª, per introduir una gallina a la Barcelona del 1948 s¡¯havien de pagar 50 c¨¨ntims.

Entre la desena d¡¯¨¤mbits en qu¨¨ est¨¤ dividida la modesta mostra es recullen els problemes de l¡¯Auxili Social per distribuir aliments, instal¡¤lant menjadors al Palau Moja de la Rambla i en una part dels magatzems SEPU. Nom¨¦s el 1939 i a la prov¨ªncia de Barcelona va repartir mensualment una mitjana d¡¯un mili¨® i mig d¡¯¨¤pats. Tamb¨¦ es pot apreciar la reconversi¨® d¡¯editorials, receptaris i cuiners medi¨¤tics d¡¯abans de la Guerra Civil als nous miserables temps. Aix¨ª, cuiners com Ignasi Dom¨¨nech i Josep Rondissoni o b¨¦ castellanitzaven els seus noms i llibres o b¨¦ feien classes a la Secci¨® Femenina de Falange, respectivament. Menaje era una de les revistes de l¡¯¨¨poca, potser pel seu subt¨ªtol (La cocina en tiempos dif¨ªciles). Tot era un miracle: el desembre del 1941, per exemple, triomfava la recepta de com fer una truita de moniato¡­ sense ou, de la mateixa manera que la poca qualitat del menjar i la falta d¡¯higiene va facilitar l¡¯aparici¨® de reconstituents i concentrats: pastilles de brou, llet i flams en pols, concentrats de tom¨¤quet i ous, aig¨¹es de Litines¡­ Aqu¨ª Gallina Blanca es va fer un forat, si b¨¦ al principi va tenir problemes amb les noves autoritats per haver ajudat abans els rojos¡­

Acabada la Segona Guerra Mundial, va comen?ar a arribar algun petit electrodom¨¨stic de l¡¯exterior, com el T¨²rmix, i fins i tot algun industrial dom¨¨stic, com Gabriel Lluelles, acabaria fent cert furor entre les fam¨ªlies m¨¦s acabalades amb la batedora Minipimer. Despr¨¦s d¡¯una lleugera estabilitzaci¨® econ¨°mica a partir del 1951 va desapar¨¨ixer el racionament i el mercat negre, i fins i tot les cuines de gas van comen?ar a substituir les de carb¨®; i en algunes escoles p¨²bliques hi havia una mica de llet en pols, formatge cheddar i mantega gr¨¤cies a l¡¯ajuda nord-americana¡­

Tota la mostra t¨¦, com a fil est¨¨tic i gr¨¤fic, la composici¨® t¨ªpica (a quadres petits) i el color (entre marr¨®, violaci i negre) del fam¨®s mocador de fer farcells. Freixes descriu: ¡°?s un mocador de camp, de color sofert i tela molt resistent, o sigui, perfecte per a l¡¯estraperlo¡±. Tot eren f¨®rmules per enganyar la gana.