S¨¢nchez i Torra preparen la seva trobada per anunciar acords concrets

Di¨¤leg ¨¦s la paraula que pronuncien des de fa tres setmanes el president del Govern, Pedro S¨¢nchez, i el de la Generalitat, Quim Torra, que es veuran el 9 de juliol a la Moncloa, una reuni¨® que s'espera que sigui efectiva i que vagi m¨¦s enll¨¤ de la fotografia oficial. ?s molt probable que despr¨¦s de la trobada s'anunci? algun acord per visualitzar la nova etapa pol¨ªtica que s'ha obert i comen?ar a reconduir la situaci¨® catalana, malgrat que les posicions de partida estan molt allunyades. S¨¢nchez ha deixat clar que qualsevol pacte ser¨¤ en el marc de l¡¯Estatut i la Constituci¨® i totes les seves decisions estaran sotmeses a l'escrutini de PP i Ciutadans per les seves ¡°cessions¡± als independentistes, mentre que Torra insisteix que el seu objectiu ¨¦s ¡°la rep¨²blica catalana¡± i el ¡°mandat¡± emanat del refer¨¨ndum d'independ¨¨ncia de l'1 d'octubre i de la declaraci¨® unilateral acordada el 27 d'aquell mes.

Amb tot, des de totes dues institucions preparen amb cura la trobada amb disposici¨® a negociar i Pedro S¨¢nchez ha llan?at alguna picada d'ullet aquests dies en recordar, per exemple, que l¡¯Estatut vigent a Catalunya no ¨¦s el que van votar els catalans, sin¨® el text que va modificar la sent¨¨ncia del Tribunal Constitucional despr¨¦s d'un refer¨¨ndum. El Govern catal¨¤ est¨¤ dividit entre el nucli dur que advoca per no abandonar la unilateralitat, com reclama des d¡¯Alemanya Carles Puigdemont i defensen a Barcelona consellers com Elsa Artadi, i la via pragm¨¤tica que encarna Esquerra Republicana, a favor del pacte. Torra va deixar clar el dia 20 durant la sessi¨® de control al Parlament que acudeix a aquesta primera reuni¨® ¡°amb la voluntat que n¡¯hi hagi una segona i una tercera¡±.

¡°?s molt important gestionar les expectatives i hi ha marge per a l'acord¡±, explica un dels negociadors socialistes que treballa en la preparaci¨® de la trobada del 9 de juliol. En la seva opini¨®, el cam¨ª a transitar se sustenta en dues potes: el cat¨¤leg de 45 reivindicacions (descartada la petici¨® de refer¨¨ndum sobre la independ¨¨ncia) que va presentar Carles Puigdemont a Mariano Rajoy el 20 d'abril del 2016 i la retirada per part del Govern del PSOE d'alguns recursos presentats en l'¨¨poca del PP davant el Tribunal Constitucional contra una dotzena de lleis aprovades pel Parlament, en algun cas per unanimitat. Moltes d'aquestes normes no tenen res a veure amb el proc¨¦s i es refereixen, per exemple, a la universalitzaci¨® de l'assist¨¨ncia sanit¨¤ria, el dret a l'habitatge de les persones en risc d'exclusi¨® social, la promoci¨® de l'activitat econ¨°mica, la del canvi clim¨¤tic, de l'impost de begudes ensucrades o d'associacions de consumidors de c¨¤nnabis. La desestimaci¨® del Govern davant l'alt tribunal n¡¯implicaria l¡¯aplicaci¨® autom¨¤tica i refor?aria les compet¨¨ncies de l'autogovern de Catalunya despr¨¦s de set mesos d'intervenci¨® de les institucions per l'aplicaci¨® de l'article 155 de la Constituci¨® amb el suport del PP, PSOE i Ciutadans.

El discurs dels socialistes ¨¦s que els temps han canviat, que aquella etapa va quedar enrere i que ¨¦s possible el di¨¤leg. Per aix¨° consideren que la segona pota sobre la qual pot haver-hi marge de negociaci¨® entre tots dos governs s¨®n les 45 reivindicacions de la Generalitat del 2016, que recullen alguns dels arguments sobre els quals s'ha fonamentat el discurs nacionalista, primer, i posteriorment la reclamaci¨® d'independ¨¨ncia. S¨®n q¨¹estions molt variades, algunes de f¨¤cil compliment, com l¡¯IVA dedu?ble de la Corporaci¨® Catalana de Mitjans Audiovisuals, i unes altres que requeririen una llarga negociaci¨® i actuacions durant diversos anys, com l'augment progressiu de la inversi¨® a Catalunya en els Pressupostos Generals de l¡¯Estat, despr¨¦s que toqu¨¦s fons amb el Govern del PP.

En altres casos es tracta de reivindicacions compartides per diverses comunitats aut¨°nomes, com el Corredor Mediterrani, que reclamen tamb¨¦ organitzacions empresarials de la Comunitat Valenciana, M¨²rcia i Andalusia. Descartat ja per Pedro S¨¢nchez el canvi del model de finan?ament auton¨°mic, que va caducar el 2014, la Generalitat s¨ª que espera que arribi a Catalunya una d'aquestes ¡°millores¡± que va anunciar el president del Govern en la seva primera sessi¨® de control al Senat del passat dia 19.

Els socialistes consideren que el Govern catal¨¤ ha de fer gestos que ajudin a aplanar el cam¨ª, o a ¡°desinflamar¡± les conseq¨¹¨¨ncies del proc¨¦s, en expressi¨® de la ministra de Just¨ªcia, Dolores Delgado. Un d'aquests gestos, relativament senzill per al PDeCAT, seria que els seus diputats s'incorporessin a la comissi¨® per a l'estudi del model territorial que va impulsar el PSOE al Congr¨¦s i que est¨¤ paralitzada. ¡°Que vinguin, encara que sabem que en discreparan, per¨° que defensin aqu¨ª la seva posici¨®¡±, expliquen fonts socialistes. En aquesta mateixa l¨ªnia tamb¨¦ es valoraria per part del Govern que la Generalitat acud¨ªs als f¨°rums multilaterals en els quals s¡¯asseuen totes les comunitats, com el Consell de Pol¨ªtica Fiscal i Financera.

¡°El m¨¦s important de la reuni¨® del dia 9 ser¨¤ l'intangible¡±, assegura un dels negociadors de la trobada, per referir-se a la necessitat de crear un marc de ¡°confian?a m¨²tua¡± entre la Moncloa i el Palau de la Generalitat, despr¨¦s de tants mesos de tensi¨® institucional. Per¨° les decisions de Govern poden ajudar a crear aquest marc, i cap pot ser tan imminent com el trasllat dels l¨ªders independentistes a les presons catalanes una vegada que el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena dicti la interlocut¨°ria de conclusi¨® del sumari.