El documental del 20-S, dos relats

Jaume Roures, el director del documental 20-S, que ahir va emetre TV3, va ser convidat, tant al mat¨ª com a la nit, a programes de la casa. I en les dues ocasions que el vaig veure es va queixar del mateix: s¡¯acusava el seu documental de ser un producte de part. Per¨° era la mateixa TV3 qui donava aquesta imatge promocionant-lo com una eina de defensa de Jordi S¨¤nchez i Jordi Cuixart, m¨¦s que com un treball period¨ªstic. A m¨¦s, el seu m¨¤xim responsable era el cap de Mediapro, una empresa compromesa en la log¨ªstica de l¡¯1-O. Per qu¨¨ no el van fer els serveis informatius de TV3? Per altra banda, els advocats no han esperat a aquest documental, del qual aprofitaran material, per donar solidesa a la defensa dels Jordis amb audiovisuals, una part dels quals els fan arribar els mateixos ciutadans. En canvi, Roures tenia tota la ra¨® quan subratllava que ¡°l¡¯altra part¡±, que ara el criticaria, no ha presentat mai cap material que reforci les seves tesis. Per exemple, imatges d¡¯agressi¨® a policies davant de la Conselleria d¡¯Economia. Com a m¨¤xim, ha fet lectures estrafetes de determinades instant¨¤nies, com la famos¨ªssima dels Jordis sobre els cotxes de la Gu¨¤rdia Civil. O el que resulta m¨¦s incomprensible, negar evid¨¨ncies, com que no hi havia una parella de la Gu¨¤rdia Civil a l¡¯exterior de l¡¯edifici. El reportatge testimonia que hi eren. El documental esmenta una s¨¨rie d¡¯autoritats civils i policials que van negar-se a intervenir-hi, a ser entrevistats. Perjudica que no hi hagi la seva controv¨¨rsia.

?s evident que hi ha una batalla de relats, per¨° ¨¦s desigual perqu¨¨ l¡¯autoria d¡¯un d¡¯aquests relats ¨¦s d¡¯una magistratura que hi veu delictes que comporten molts anys de pres¨®. Un dels conceptes clau ¨¦s el de viol¨¨ncia, per sostenir que hi ha hagut un delicte de rebel¡¤li¨®, tipificaci¨® que molts juristes no veuen gens aplicable al cas. El jutge Llarena, per¨°, en la interlocut¨°ria de processament, recargola el concepte i, a prop¨°sit del 20-S, escriu que els fets d¡¯aquell dia no s¡¯avaluen estrictament pel seu contingut (sic), ¡°sin¨® per la seva capacitat de reflectir que hi havia un risc que les mobilitzacions futures desemboquessin en una viol¨¨ncia instrumentalitzada per aconseguir la independ¨¨ncia¡±. Un futurible. Al mateix text, en mitja l¨ªnia, es descriu que a les 23.41 els Jordis van demanar a la gent que finalitz¨¦s la mobilitzaci¨® davant de la Conselleria d¡¯Economia i, en canvi, segueix llargament les arengues patri¨°tiques que van fer. Esperits inflamats o t¨¤ctica a l¡¯hora d¡¯haver de demanar als manifestants pau i contenci¨®? De la mateixa manera ignora moviments de negociaci¨® i amansidors dels Jordis que 20-S documenta.

El documental dedica una estona a seguir la pres¨¨ncia de la Policia Nacional davant del local de la CUP que pretenien escorcollar sense ordre judicial, una pretensi¨® il¡¤legal que se subratlla correctament, tot i que no es posa el mateix ¨¨mfasi en recordar que l¡¯entrada a la Conselleria d¡¯Economia s¨ª que tenia l¡¯aval d¡¯un jutge. Resta intencionadament en l¡¯aire per qu¨¨ la policia va fer aquest moviment si els primers en saber que no hi podien entrar eren ells. Al documental es confronten altres consideracions sobre els fets que relata el jutge amb testimonis o imatges que els contradiuen (sobre la negativa de traslladar a Economia els detinguts, sobre la possibilitat d¡¯ampliar el passad¨ªs d¡¯acc¨¦s a la conselleria....). En aquest sentit, ¨¦s interessant poder escoltar la declaraci¨® del major Trapero. A prop¨°sit de l¡¯exist¨¨ncia d¡¯armes reglament¨¤ries que es van deixar als cotxes policials del carrer, Llarena s¡¯alarma perqu¨¨ ¡°van quedar al risc del vandalisme desplegat¡± i el documental, al marge que no es va donar cap escena de vandalisme, subratlla que ning¨² no les va agafar, per¨° s¡¯alarma que hi fossin i es pregunta com ¨¦s que hi eren. En fi. Mentrestant, Jordi S¨¤nchez i Jordi Cuixart s¨®n a la pres¨® en una inaudita aplicaci¨® de la preventiva que no s¡¯ha vist en altres casos coetanis.