El que costa i el que val la correcci¨®

Panteixa la filologia, no arriba on la demanen, i ja s¡¯entreveuen les mancances despr¨¦s d¡¯anys de desatenci¨®. Ara resulta que no hi ha prou fil¨°legs, es veu que a l¡¯ensenyament obligatori falten m¨¦s professors de catal¨¤ que mai i ha calgut obrir llistes al Departament d¡¯Ensenyament per comen?ar a incorporar docents a l¡¯engr¨°s. Els posse?dors del t¨ªtol de fil¨°leg deuen estar contents, perqu¨¨ en contra de tots els auguris familiars i de tot l¡¯entorn foteta, sembla que una carrera per la qual ning¨² donava un duro ara ser¨¤ tot un salconduit per guanyar-se b¨¦ la vida.

Tremola per¨° la correcci¨® de textos, la FP del m¨®n de les lletres, que a base d¡¯una precaritzaci¨® pertina? que ve d¡¯antany i dels cants de sirena d¡¯una vida millor est¨¤ veient delmar les seves files per qualsevol altra feina. Pel que m¡¯han dit, precisament arran de la decisi¨® d¡¯obrir les llistes per a la secund¨¤ria no s¨®n poques les correctores (faig servir el femen¨ª en gen¨¨ric perqu¨¨ realment s¨®n moltes m¨¦s) que deserten de buscar faltes en textos a canvi d¡¯explicar les normes en instituts, la qual cosa significa bregar amb trenta adolescents que tenen com a ¨²ltima preocupaci¨® saber com es col¡¤loca la di¨¨resi. Per mi ja s¡¯ho poden quedar, per¨° tot plegat ¨¦s s¨ªmptoma d¡¯alguna cosa.

La precaritzaci¨® ve d¡¯antany, deia, perqu¨¨ la correcci¨® ha estat sempre vista com un cost, i mai com un valor afegit. I com m¨¦s hi puguis estalviar, millor. Aix¨ª, per la banda del sector editorial, la migradesa de tarifes, combinada amb la necessitat de fer-se aut¨°nom, ha esperonat la infidelitat cap a d¡¯altres ocupacions, a la vegada que ha for?at els professionals a alternar les altes i baixes a la seguretat social, a fi d¡¯acumular facturaci¨® i aix¨ª evitar despeses; i per la banda dels mitjans de comunicaci¨®, la pr¨¤ctica empresarial de subcontractar el servei de correcci¨® a empreses interm¨¨dies (en alguns mitjans els professionals de la llengua no formen part de la plantilla de l¡¯empresa, amb casos recents sonats) ha fet davallar unes condicions econ¨°miques que no compensen els esfor?os de treballar en un sector d¡¯horaris tradicionalment dif¨ªcils (si tens fills, pensa-t¡¯ho molt si vols treballar en el tancament d¡¯un diari).

A m¨¦s, ara, les noves ortografia i gram¨¤tica del catal¨¤, amb el canvi de paradigma que suposen pel que fa a la concepci¨® de la llengua escrita i de model en els criteris b¨¤sics de la correcci¨® de textos, ha obligat els correctors (mira, ara en mascul¨ª) a un reciclatge expr¨¦s que no ha pagat ning¨². Que jo s¨¤piga, cap editorial ni mitj¨¤ de comunicaci¨® ha costejat la formaci¨® dels professionals en les noves normes, mentre que en qualsevol empresa, si canvien el sistema inform¨¤tic o incorporen un nou sistema de vendes, de seguida et fan el curset pertinent. El corrector o correctora (ara tots dos), avesat a la vida solit¨¤ria, ja s¡¯espavilar¨¤.

Hi ha per¨° una paradoxa fenomenal, deu ser pr¨°pia d¡¯aquest pa¨ªs. Aix¨ª com d¡¯aquesta precaritzaci¨® haur¨ªem de deduir un menyspreu per la qualitat ling¨¹¨ªstica en general, la realitat ens diu una altra cosa, que com a usuaris no estem disposats a abaixar els nostres nivells d¡¯exig¨¨ncia. Tothom vol que tot estigui ben escrit, perqu¨¨ el cas contrari s¡¯ent¨¦n com un menyspreu a la llengua, i pobre de tu si fas una falta en un tuit, perqu¨¨ llavors sortir¨¤ el mestretites de torn a corregir-te. Volem que els diaris vinguin sense faltes, ens molesta trobar un error en un llibre (i potser n¡¯hi ha un en tot el llibre!) i som els primers a protestar si a TV3 han escrit un r¨¨tol malament o si un determinat col¡¤laborador t¨¦ una pron¨²ncia que hauria d¡¯estar recollida al codi penal. Ho volem tot ben escrit, i ben sovint no sabem el que costa, ni el que val.

?