¡°Visc gr¨¤cies a Barcelona i havia de retornar-li el que em dona¡±

¡°Recordo una parella holandesa amb dos nens, que estaven adormits. Els vaig portar des de l'Hospital de Sant Pau fins a Cerdanyola, on estaven allotjats a casa d'uns amics. Crec que havien vist l'atemptat i havien tingut una crisi d'ansietat. No em van dir res en tot el trajecte. Per¨° ¨¦s que tampoc van parlar entre ells. Vaig conduir com si an¨¦s sol. Va passar el mateix a totes les altres. Sobretot recordo la mare i la seva mirada perduda. I aquests silencis tan densos i que diuen tant. Quan van sortir del taxi, em van fer una abra?ada. N¡¯hi va haver prou.

No s¨¦ quants viatges vaig fer. Molts. Era el meu dia de festa i estava amb la meva fam¨ªlia al c¨¤mping a Caldes de Montbui. Me n'anava a la piscina amb la meva filla Carla. I em van avisar d¡¯?lite, la meva associaci¨®, de l'atemptat. 'Ves-hi tu. Me n¡¯haig d'anar', vaig dir-li. Vaig anar a la caravana, vaig agafar l'armilla, el meu Opel Zafira i vaig marxar. La meva fam¨ªlia, al principi, ¡ª¡°Est¨¤s boig!¡±¡ª no ho va entendre. I vaig contestar: 'La meva fam¨ªlia est¨¤ b¨¦, oi? Haig d'estar amb la meva gent, que tamb¨¦ em necessita'. A ?lite fem coses solid¨¤ries. Em vaig fer de l'associaci¨® quan vaig veure que hi havia companys que perdien cinc hores al dia per lluitar per 13.000 fam¨ªlies i posar fi a la mala praxi. Com l¡¯Uber, per exemple. Sempre he volgut que el taxi sigui alguna cosa m¨¦s que traslladar persones. I per aix¨° continuo.

L¡¯obsessi¨® era fer els trajectes de pressa per tornar a fer-ne m¨¦s. La Urbana ens va donar directrius sobre els itineraris m¨¦s r¨¤pids

No va haver-hi ni debat sobre si hav¨ªem de cobrar o no. Es va donar per fet. Sempre he cregut que visc gr¨¤cies a Barcelona i havia de retornar-li el que em dona. I al cap de mitja hora vaig arribar i vaig ajudar a organitzar tres punts de sortida: a Gran Via amb Rambla Catalunya, a Colom i a Urquinaona. Les cues eren llargues. El centre estava tancat i ens vam mobilitzar 200 taxis que port¨¤vem gent a parades de metro o de bus que funcionaven. La majoria eren turistes i estaven perduts. Estaven com atrapats plorant i amb ansietat. No sabien qu¨¨ passava. L'obsessi¨® era fer els trajectes de pressa per tornar a fer-ne m¨¦s. La Urbana ens va donar directrius sobre els itineraris m¨¦s r¨¤pids.

Passades les 21.00, quan algun espavilat va voler anar gratis a un restaurant, vam anar als hospitals a recollir ferits. En tornar de Cerdanyola, un company va alertar que hi havia molts conductors atrapats des de feia hores a les rondes per l'operaci¨® G¨¤bia. Uns 20 taxistes vam anar a comer?os de pakistanesos a buscar menjar. Jo vaig comprar a la gasolinera de la pla?a Karl Marx aigua, galetes i fruita. Els ve?ns van fer el mateix. Quan els conductors ens van veure va fer la sensaci¨® que arribaven els Reis d'Orient.

Vaig portar fruita, aigua i galetes a la Ronda; ens van rebre com si f¨®ssim els Reis d¡¯Orient

Vaig arribar a casa a les 4.00. Estava sol i va ser dur. La casualitat va voler que el primer trajecte del divendres fos igual: un turista ferit que sortia de Sant Pau i que vaig portar a l'hotel al centre. Tampoc va parlar. A les 12.00, vaig fer el programa de r¨¤dio El Avispero, que emetem els divendres a l'emissora RKB. Va ser dif¨ªcil: vaig posar El cant dels ocells?i la can?¨® Barcelona, de Freddie Mercury i Montserrat Caball¨¦. Una companya va trucar plorant. A l'editorial vaig dir als terroristes: 'No representeu l'islam ni els musulmans. El m¨®n ¨¤rab no ¨¦s aix¨ª'.

L¡¯homenatge a la Rambla va ser molt intens. La gent no va parar d¡¯aplaudir. Va haver-hi una connexi¨® entre la ciutat i el taxi que no havia existit

El dissabte vam celebrar l'homenatge a les v¨ªctimes pujant i baixant en caravana per la Rambla. Vaig repartir lla?os negres i ho vam organitzar. A l'altura de la Boqueria, vaig mirar enrere i vaig veure molts companys amb ll¨¤grimes als ulls. Havien de ser 200 cotxes i en van ser molts m¨¦s. La gent no va parar d'aplaudir. Va ser molt intens i el millor reconeixement: va haver-hi una connexi¨® entre la ciutat i el taxi que no havia existit. No vaig poder ni escoltar la lectura del manifest. Em vaig enfonsar. Guardo d'aquest moment aquesta foto al m¨°bil en la qual estic d'esquena abra?at a un taxista marroqu¨ª de l'associaci¨® Ange. ?s de les que m'agrada m¨¦s. No vaig veure l'atemptat per¨° en guardo les sensacions i no s¨¦ com viur¨¦ l'aniversari. Per¨° s¨ª que s¨¦ que per mi Barcelona ¨¦s la millor ciutat del m¨®n ¡ª¡°N¡¯hi ha cap altra on un mateix bus et porti de la muntanya al mar?¡±¡ª i una altra vegada ¨¦s plena de turistes. Matar ¨¦s molt f¨¤cil per¨° no, no tenim por. La nostra ¨²nica por ¨¦s fallar a la nostra gent. Res m¨¦s¡±.