Els partits o el moviment

Tornar a articular un espai pol¨ªtic com el que Jordi Pujol va aglutinar durant dues d¨¨cades llargues li est¨¤ resultant molt problem¨¤tic a la direcci¨® del PDeCAT. L¡¯univers social del pujolisme s¡¯ha dispersat i ara no est¨¤ gaire clar que sigui possible tornar a reunir-lo sense tenir un lideratge potent com el del fundador. L¡¯aventura independentista del 2017 ha deixat un nombr¨®s martirologi pol¨ªtic, un grup de dirigents amb l¡¯aura sacrificial sobre el cap, per¨° no apareix cap figura amb una for?a equiparable a la que va tenir Pujol.

L¡¯independentisme segueix sent un moviment heterogeni. Hi ha aqu¨ª dos partits grans, ERC i el PDeCAT, i un altre de m¨¦s petit, la CUP, amb les seves respectives propostes politicoideol¨°giques i els seus interessos electorals. Despr¨¦s hi ha les dues plataformes activistes, l¡¯ANC i ?mnium Cultural, amb una orientaci¨® diferent i objectius propis. El moviment ha desfermat, a m¨¦s, una energia social i un activisme que responen a les peri¨°diques crides conjuntes sense que sigui f¨¤cil determinar a quina part cal vincular aquesta for?a, llevat que sigui, simplement, a l¡¯esperit unitari que els uneix en els seus grans moments.

Carles Puigdemont intenta convertir-se en el director del moviment, per¨° s¡¯ha orientat en sentit contrari al que han pres els dos partits principals, ERC i el PDeCAT. Puigdemont apunta a la continuaci¨® del combat, per dir-ho aix¨ª, mentre que en els dos partits s¡¯ha imposat, amb pugnes i vacil¡¤lacions, el realisme pol¨ªtic. ?s a dir, l¡¯aventura s¡¯ha acabat i ara toca una etapa, almenys, de reconsideraci¨®.

Resulta una mica sorprenent que Puigdemont i el seu nucli d¡¯incondicionals no se sentin obligats a donar pas a un altre lideratge, tenint en compte que ¨¦s el responsable pol¨ªtic d¡¯un frac¨¤s i una derrota innegables. Com si la condici¨® de perseguits, empresonats i expatriats els exim¨ªs de retre comptes per haver portat el pa¨ªs a aquest desastre. Un reajustament ¨¦s el m¨¦s l¨°gic, per¨° sembla que, al contrari, el mateix Puigdemont i els seus seguidors consideren que la seva actuaci¨® el 2017 constitueix un capital pol¨ªtic positiu i un aval a la seva capacitat estrat¨¨gica. Per¨° quan s¡¯analitza amb detall la seva actuaci¨® durant la tardor passada el que s¡¯aprecia ¨¦s, precisament, una successi¨® d¡¯improvisacions, una valoraci¨® equivocada de la relaci¨® de forces, uns c¨¤lculs erronis sobre els suports internacionals, culminats en uns dubtes en el moment cr¨ªtic que van tenir com a conseq¨¹¨¨ncia la intervenci¨® de la Generalitat per part del Govern del PP. I un sol ¨¨xit: la fugida a B¨¨lgica, que, certament, ha tingut la virtut d¡¯introduir uns actors europeus que tendeixen a atenuar la virul¨¨ncia del conflicte.

Confiar la direcci¨® del moviment independentista a alg¨² amb aquesta experi¨¨ncia indicaria, simplement, que la llista de possibles l¨ªders ¨¦s molt curta i suposaria el bitllet cap a un altre frac¨¤s. S¡¯ent¨¦n que ERC i el PDeCAT no s¡¯arremanguin. Seria com repetir l¡¯equivocaci¨® que la coalici¨® independentista va cometre quan va proposar Quim Torra per presidir el Govern. Tenir un activista al capdavant de l¡¯Executiu catal¨¤ pot satisfer, potser, els nuclis que estan a l¡¯espera d¡¯un nou intent com el de l¡¯octubre del 2017. Per¨° la veritat ¨¦s que al president Torra no se l¡¯ha sentit parlar de temes m¨¦s rellevants. Un exemple: la venda recent d¡¯una de les principals empreses catalanes ¨Ci la m¨¦s antiga, per cert¨C, Codorn¨ªu, a un fons d¡¯inversions nord-americ¨¤. Esdeveniments com aquest, que arriben despr¨¦s d¡¯haver perdut seus banc¨¤ries i empresarials similars o encara m¨¦s significatives, no sembla que mereixin l¡¯atenci¨® del Govern catal¨¤. Gens ni mica. Ells tenen una altra cosa al cap, ¡°la¡± cosa. L¡¯activisme, l¡¯agit-prop, ja sigui a Barcelona o a Washington.

La participaci¨® del PDeCAT i ERC en la majoria parlament¨¤ria que va censurar Rajoy i el va substituir per Pedro S¨¢nchez ¨¦s, de moment, el principal fruit, gens menyspreable, per descomptat, de la rectificaci¨® que l¡¯independentisme es deu i li deu a la societat catalana. ?s el retorn al realisme, a l¡¯acceptaci¨® del marc pol¨ªtic. Per transitar aquest cam¨ª cal que els dos partits principals de l¡¯independentisme agafin i tinguin ben subjectes les regnes d¡¯un moviment que els ha superat, amb el resultat que hi ha a la vista. Ara han de demostrar que han apr¨¨s la lli?¨®. La incapacitat dels partits catalanistes en el seu conjunt per afrontar adequadament el 2010 la retallada constitucional de l¡¯Estatut d¡¯autonomia va ser el que va permetre que els independentistes capitalitzessin l¡¯onada d¡¯indignaci¨®. Per¨° l¡¯aventura s¡¯ha acabat.